El dia després d’haver estat proclamat millor sommelier d’Espanya al Salón Gourmets de Madrid, trobam Gabriel Lucas Dimmock (Palma, 1983) relaxat, ja a ca seva, amb la família, encara amb el record molt fresc de les emocions viscudes tot just 24 hores abans. La final va ser una prova pràctica en la qual ell va quedar primer de tres participants. Un tast a cegues de dos vins i un producte a identificar, la correcció d’una carta de vins amb deu referències que conté un nombre indeterminat d’errors, la presa d’una comanda i el suggeriment d’un maridatge i el servei del vi. No va ser fàcil.
Així i tot, per a ell no hi hagut sorpreses en el resultat del campionat. Aquesta és la historia de superació personal i de creure fermament en la cultura de l’esforç que té com protagonista aquest jove sommelier que milita a les files de l’Associació Balear de Sommeliers.
El seu currículum professional com sommelier format a l’Escola d’Hoteleria de Barcelona, arranca fa una dotzena d’anys. I en aquest espai de temps ja inclou altres guardons com el de millor sommelier de Balears els anys 2018 i 2019, el mateix any que també guanyà el Ruinart Sommelier Challenge. Ha treballat en restaurants de gran prestigi com el Tristán o Marc Fosh. Qui ho havia de dir, que aquell auxiliar de vol que es va veure expulsat de la que havia estat la seva professió de tota la vida a ran de la fallida d’Spanair, va trobar un horitzó nou on fer camí. Un món en el que ha estat reconegut om un dels millors professionals del moment. Aquest és Gabriel Lucas Dimmock, Gabi Lucas.
Què significa la projecció que dóna aquest guardó en la teva carrera?
Per a mi ha estat un èxit personal que culmina una etapa de competicions nacionals. Enguany m’havia posat un objectiu i ara l’he completat. Aquest campionat era la meva assignatura pendent i ara, amb aquest cinquè títol aconseguit en aquest any, he aconseguit la meva meta. Ara a descansar i gaudir d’haver-ho aconseguit i a continuar avançant i aprenent.
On t’imagines a partir d’ara, professionalment?
On estic ara, important vins internacionals i gaudint de la meva feina que és aportar el meu granet d’arena a aquest món del vi en el qual ara estic, donant a conèixer nous i bons vins, de qualitat, de grans però també de petits productors a gent sense por de provar coses noves.
Has anat ascendint esglaó a esglaó fins arribar on estàs ara. La teva història és la d’un cas de superació de l’adversitat, d’algú que decideix no sucumbir al desànim i que triar buscar nous horitzons. No es pot dir a hores d’ara que ha estat causalitat… Quant has treballat per a arribar fins aquí?
El meu estil és anar a poc a poc, treballant molt, buscant educació internacional, sense perdre mai el fil del que persegueixo. El COVID va ser un cop molt fort en un bon moment professional: es va aturar tot però jo no vaig parar. Vaig continuar formant-me i enguany he aconseguit cinc títols.
Ets dels que creïs en la formació contínua. Els que et seguim en xarxes socials et veiem incansable, buscant sempre coses noves per aprendre. Per què t’ha servit aquest esperit inquiet, a més de per a fer currículum?
No es pot aturar. És una qüestió de superació personal, sense tancar-te i pensar sempre en l’endemà, buscant l’excel·lència: on està, doncs cap allà que vaig. I després tornar. Aquí estic bé, treballant i aquí tinc a la meva família.
Qui o els qui són els teus referents en la professió?
Tots els que em van ensenyar a Barcelona, on vaig començar la meva formació en el món del vi com sommelier: César Canovas, Juan Muñoz, Enric Soler, i aquí els companys de l’ABS com Daniel Árias, Miguel Ángel Prieto i Julio Torres. Molt importants també Patrick Paulen, Adam Perkal, Jack Norris i Gabriele del restaurant Tristan i tants d’altres als quals els agrada el vi, tots m’han aportat alguna cosa, un consell, una orientació en un moment determinat…
Imagino que va ser un dia de molta tensió en les diferents fases del campionat. Quina de les proves et va resultar més difícil? Vas pensar en algun moment que un altre company et guanyaria el primer lloc?
Va haver-hi un moment en què em vaig quedar parat, bloquejat. Mai m’ha agradat la correcció de carta i de sobte em vaig adonar que m’havia saltat un pas important al no haver olorat cadascuna de les copes abans d’aixecar la primera…aquí vaig pensar que havia perdut peu. Llavors vaig recordar que fa pocs dies, en un curs que he estat fent a Londres, un gran sommelier em va recomanar que quan et succeeix una cosa així, has de tornar al llibre: estructura de tast i d’allí tirar cap endavant. A partir d’aquí tot flueix. I així ho vaig fer, i va anar bé.
Amb quins vi et quedes, dels que has tastat últimament?
Em quedo amb el fet que cada vegada hi ha més vins bons, que s’elaboren cada vegada millor, amb més personalitat. Actualment treball com a responsable de vendes d’una importadora de vins internacionals. N’hi ha un per a cada moment. Ara es fan bé els vins, aquí i en molts llocs del món i encara els de procedència més llunyana els podem conèixer aquí, a casa, que això també ha de tenir-se en compte.
El pròxim objectiu de Gabriel Lucas Dimmock és representar l’Estat en el Campionat Mundial de Sommeliers ASI (Association de la Somellerie Internacionale).
