Ningú s’acaba de posar d’acord i ningú ho acaba de dir clar del tot, però el que és cert i segur és que el mercat està ple de vins i caves amb botelles de color de rosa i amb etiquetes presuposadament femenines dirigides bàsicament a les dones.
També hi ha el tòpic que tots hem sentit moltes vegades que diu que a les dones els agraden els vins blancs, molt aromàtics i fàcils i els homes els vins negres, estructurats i potents. De fet encara és normal que a un restaurant quan arriba el cambrer a la taula amb dues copes de vi diferents, pressuposi que el blanc serà per la senyora i el negre pel senyor.
Hem cercat cinc experts de l’enologia i la sommelieria perquè ens diguin què en pensen i hem trobat una mica de tot. Ara bé, sí que sembla que el màrqueting hi té molt a dir en tot plegat.
Eva Plazas és enòloga de Caves Vilarnau i ella assegura que la seva experiència li diu que sí: a les dones els agraden uns vins i als homes uns altres. Diu que segurament explicitar-ho així no és políticament correcte, però és el que s’ha trobat treballant. Pensa el mateix Xavi Nolla, sommelier que afirma que “després de 10 anys fent tastos n’extreus uns perfils i te n’adones que als homes ens agrada un tipus de vi i a les dones un altre. Una altra cosa és que poguem etiquetar un vi com a masculí o femení, perquè això ja és més radical”.
A l’altre banda hi trobam Xènia Bonet que és enòloga i que té clar que això va a persones, independentment que siguin homes o dones i Miquel Hudin, sommelier, que afirma taxativament que no és cert que als homes els hi agradin un tipus de vi i a les dones un altre.
Finalment hem parlat amb Àngel Garcia Petit que és enòleg i tot i que no es pronuncia clarament amb un sí o un no, apunta un fet en el que també hi està d’acord Nolla. Diu Garcia Petit “el que passa al món del vi és un reflex del que passa a la societat: hi ha una sèrie de coses que s’esperen dels homes i unes altres que s’esperen de les dones”.
Els cinc han raonat la seva resposta. Per Plazas les dones clarament es decanten per caves joves o rosats. Normalment bruts, amb notes més primàries de fruita fresca o més florals. Més aromàtics i de varietst com la malvasia, o la subirat parent que són més dolcenques. Mentre als homes, en general, els hi agraden els grans reserves, amb més estructura, amb més aromes terciàries de la criança, amb molt de cos i amb molta fusta. I diu que això no durarà sempre i que és una qüestió de temps. Què hi hagi aquesta diferència de gustos, respon segons l’enòloga, “a una educació del paladar. Les dones tradicionalment s’introdueixen més tard al món del vi i per tant al principi costa més enfrontar-se a segons quins vins. Però les noves generacions entenc que aquesta diferència no hi és i d’aquí a 20 anys a homes i a dones els hi agradaran els mateixos vins”.
Xavi Nolla, hi està d’acord i afirma que als homes els agraden uns vins tirant a secs i amb estructura i les dones es decanten més per vins amb un punt de sucre que semblen més melosos i agradables. Ara bé, també admet que les dones estan més obertes a investigar i l’home té una mica de barreres mentals. “Jo sóc més amant dels blancs, per exemple, però en general, els homes tenim més barreres mentals. Si un vi fa olor de floretes sembla que un home no pot dir que li agrada. Les dones no tenen aquesta por”.
L’enòleg Àngel Garcia Petit encara va una mica més enllà i en aquests sentit diu que no creu que hi hagi vins de dones o d’homes. Diu que hi ha vins de persones i que “els homes estan carregats de punyetes i si se li diu a un home que un vi té un punt de sucre el rebutja perquè ho sap, però en canvi si no li diguessin res, segurament allò mateix li agradaria. Les modes influeixen i en el nostre gust també, i en això jo crec que les dones són més sinceres i els homes tendeixen a complicar-se la vida”.
Garcia Petit es pregunta “a més de vins per homes, i per dones, també n’hi ha per gais, i per lesbianes? Va, home va… hi ha vins de persones. Tota la resta és màrqueting al final.
Precisament el màrqueting és una de les raons que apunta Xènia Bonet que influeixen en la moda i en allò que finalment acabam bevent i demanant. I sobre els gustos, insisteix que influeix més, per exemple, ser d’un lloc o un altre, que no ser homa o dona. “Els gustos dels anglosaxons no són els mateixos que els nostres, siguin homes o dones, i què vol dir això? que segurament el seu rerafons cultural els porta a decantar-se per un estil de vins en concret que aquí no són els que més funcionen”.
Hudin, sommelier americà fill adoptiu del Priorat diu que “ara als Estats Units s’ha posat de moda que els homes prenguin vi rosat i es diu brosé per allò del tractament popular bro, com aquell que aquí diria tio“. I més enllà del màrqueting i de les modes, Hudin assegura que per exemple al Priorat “a la gent li agrada prendre vins blancs perquè estan acostumats en general a prendre’n de negres i canviar de tant en tant s’agraeix”.
Així les coses i més enllà de que hi hagi gustos diferenciats entre homes i dones, el que està clar és que el màrqueting té moltes coses a dir. De la mateixa manera que també té a dir que es pressuposi el color rosa per les dones i el color blau pels homes. I és que el món vi, com deia Garcia Petit, no és aliè al que passa a la societat.
