!--akiadsense-->
Acostumada a trobar-lo amb la bata blanca al laboratori o trescant per les marjades de Banyalbufar enmig d’una vinya ancestral on es recupera la Malvasia se’m fa estrany parlar amb n’Hipólito Medrano vitivinicutor particular. Una transformació que, ben mirat, era qüestió de temps que succeís. Els que són a prop d’ell diuen que tota la passió que sempre ha dedicat a la recerca i a la docència la comparteix ara amb la vinya de la finca de Son Corró, a Inca. Allà, després d’anys d’esforç, ha nascut Nacra, el somni fet realitat d’aquest investigador infatigable.
Què hi ha darrere del projecte Nacra?
Quant de recerca, de plasmar tota una vida dedicada a la biologia de les plantes, d’il·lusió per perpetuar-se? Hi ha de tot, una llarga experiència com a investigador en la fisiologia de la vinya (funcionament de les plantes), del reg i l’economia de l’aigua, de recuperació de varietats oblidades de Balears, tota una vida dedicada a investigar i moltes ganes de provar en el camp, de contrastar amb la realitat el que he anat aprenent en aquest temps i d’aprendre més en tocar la realitat agrícola d’una vinya en tots els seus aspectes, de l’elaboració del vi i fins la presentació en una web pròpia, “bodeganacra.com”.
De La Rioja, bon coneixedor de la Vitis vinífera i després de tota una carrera marcada per la recuperació de la malvasia de Banyalbufar, amb aquests crèdits el projecte Nacra no podia sortir malament, no és així?
Gairebé diria que és jugar amb avantatge… Doncs no, perquè embarrar-se en el dia a dia com a agricultor és molt diferent del que es fa en el laboratori o en els camps experimentals. Tot pot sortir malament si no es vigila i aquest món real és abans que res competitiu (i ha de ser-ho) i per això vaig voler fer una vinya i un vi comercial, no una vinya-capritx d’uns pocs ceps per a fer vi i obsequiar a la família i els amics.
!--akiadsense-->
Posats a fer vi a Mallorca, com definiria Nacra? És un vi mallorquí?
El vi Nacra, és un blanc fresc, afruitat i aromàtic, una cosa terpènica i amb forta permanència en boca, surt així simplement cuidant molt la vinya, amb molt de detall i finor en totes les tasques de camp, i amb una elaboració molt respectuosa i de poca intervenció, és a dir amb cura permanent durant tot el procés. Que si el vi és mallorquí? No pot ser una altra cosa, el més mallorquí del món, marcat per la vinya a Inca, les varietats en cultiu, principalment Malvasia de Banyalbufar i Giró, mallorquines recuperades i per l’elaboració i la venda gairebé un 100% dins d’Inca i nord de Mallorca.
!--akiadsense-->
Nacra serà el primer d’uns altres que vindran més endavant.? Que hi ha en la carpeta de projectes d’Hipòlit Medrano? Quin és el vi que us agradaria aconseguir en la finca?
Ara com ara, només tinc 1,5 hectàrees de vinya en ecològic a Inca, no donen de si per a molt més. M’agradaria explorar l’envelliment en bóta de la malvasia que és molt comuna en totes les Malvasias del món, però em queda molt per aprendre, i si puc, una aventura de negre d’altura a Cabretón, (La Rioja).
Sortir del laboratori i “baixar a l’arena” de la vinya i del celler us ha posat els peus a terra, en matèria de vitivinicultura?
Si, moltíssim, i ho recoman a qualsevol universitari. És dur el contrastar-ho, però suposa conèixer altres mons i els problemes quotidians de cada pas. Resoldre’ls exigeix dedicació, ganes, treball, fer-ho de debò no és el que s’entén com un “capritx” de jubilat. Sempre us definiu com una persona inquieta que ara es prepara per a una nova etapa, tal vegada lluny del laboratori i de la docència en la UIB. A la finca Són Corró hi ha un racó dedicat a la recerca, com no podria ser d’una altra manera.
Treballau en la recuperació d’alguna varietat pròpia?
No, les varietats de vinya habitualment són propietat de tots, són producte de la nostra cultura i la nostra història. Hi ha varietats “privades” quan són resultat d’un programa concret d’hibridació o millora, molt comuna en varietats de raïm de taula i en uns certs clons comercials. A Balears tenim una gran diversitat de varietats que hem rescatat des de la col·lecció nacional i que són d’un enorme interès per a generar tipicitat en els vins i millorar el comportament en les condicions del canvi climàtic. Per descomptat que mai abandonaré la recerca, és també una manera de ser i de viure. L’excitació que em provoca generar un coneixement nou, per petit que sigui, em satisfà i ha estat i continua sent la meva manera de viure.
