L’exposició Dones fent paisatge. Territori, turisme, ruralitat i gènere reflexiona sobre el paper real de les dones de pagès en contrast amb la imatge idíl·lica recreada per la promoció turística de la Mallorca dels anys 60. La consellera de Territori del Consell de Mallorca, Maria Antònia Garcías feia la inauguració de la mostra que podrà visitar-se a Casa Planas fins al 16 d’abril.
Un centenar d’imatges
La mostra consta de sis grans panells que pengen de les bigues de la sala de la possessió de Raixa amb una selecció de fotografies de dones pageses. Tot plegat, de la mà de la periodista Empar Bosch a Casa Planas, que ha pogut recopilar un centenar de fotografies dels anys 60, entrevistar dotze dones majors que van viure a la Serra de Tramuntana i analitzar el paper clau que han tingut en la cura del territori. Tota aquesta tasca de recerca queda recollida en el llibre Dones fent paisatge, editat pel Consorci Serra de Tramuntana i Casa Planas, i que s’emmarca en un projecte més ampli d’anàlisi històrica i cultural sobre territori amb el suport de l’Euroregió.
El treball de Bosch, expliquen, cerca construir nous relats del paisatge i de la identitat cultural des d’una perspectiva de gènere, donant visibilitat al paper real que han tingut les dones i rompent estereotips sobre la seva representació visual com a reclam turístic, que les relega a un simple paper ornamental.
Falta documentació de la dona al camp
El treball de les dones al camp està poc documentat i per aquest motiu és tan valuosa la recopilació dels testimonis orals de les dones que encara conserven a la memòria la seva experiència. Aquestes dones havien de compaginar el treball agrícola amb les tasques domèstiques i molts pics amb activitats artesanals per obtenir un sobresou.
Casa Planas compta amb un arxiu fotogràfic de més de tres milions d’imatges que retraten el boom turístic de Mallorca que evidencien l’ús de la imatge de pagesa, artificial, com a reclam turístic. I és que la majoria de les imatges trobades són una recreació romàntica i pintoresca de la dona rural en un entorn aliè a la duresa de la muntanya.
Garcías assenyalava que “donar veu a totes aquestes dones i recordar les seves feines, com a collidores, carboneres o pageses, és preservar el seu testimoni”. En aquest sentit, ha destacat que serveix per donar a conèixer a les generacions presents i futures les seves experiències perquè “siguin incloses en la història que narra la configuració del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco”.
