Oportuna reactivació de la restauració i el turisme, que gràcies a l’augment de la demanda, están ajudant als cellerers a buidar l’estocatge de vi existent als magatzems de les bodegues i dels distribuïdors. Després del duríssim 2020, quan la paralització de l’activitat obligà a les bodegues a guardar la producció de tota una anyada al celler, enguany el temor era un altre any en blanc per la venda (o pràcticament en blanc, com l’any passat). Finalment, i a pesar que encara la pandèmia ens marca el ritme de vida, la restauració i el turisme tiren de l’economia amb força. Diuen els distribuïdors que están a peu d’obra prenent la temperatura del mercat, que d’ençà de la Setmana Santa s’observa una activitat frenètica; fan feina quasi a escarada per donar resposta a la demanda.
“Hemos vuelto al lio”, diu molt gràficament Toni Fernández que s’ha passat la pandèmia esperant aquest moment, a casa. Ara l’empresa Moyà, d’Artà, que torna a treballar a ple rendiment, l’ha reclamat per que ocupi novament el seu lloc i s’encarregui dels vins i dels licors que distribueix per tota Mallorca.
No hi ha temps ni per pensar per què les comandes cauen en cascada. Els vins blancs i els rosats són els que tenen més demanda i en alguns casos, els cellers reconeixen que estan acabant les existències. Als negres, amb la calor i el consumidor “tipus” vinculat al turisme que els demanda, els costa més sortir.
“Aquí se’ns acaben els vins blancs i els rosats fets a Mallorca, diu Fernández, com sol pasar cada temporada i a més, l’anyada de 2020 va ser més curta i per això ara també hem fet curt mñes prest que altres anys”.
Una mateixa percepció ens arriba d’una altra gran distribuidora: Isla Catavinos on Daniel Àrias confirma que molts de cellers es troben davant el que es coneix com rotura d’estocatge. Traduit al llenguatge profà: No poden vendre més per que no en tenen, ni ells ni els cellers.
La bogeria es tradueix també als balanços comptables i Isla Catavinos està pulveritzant els seus rècords de vendes. És el que va pasar el mes de juliol, quan els restauradors i els hotels varen veure l’arrancada de la temporada assegurada. Les compres varen ser massives, després de tot un any de malsobreviure, i es van marcar màxims històrics de caixa.
“El consum ha pujat molt, afirma Árias, i s’està exhaurint tot tipus de vi mallorquí. El del 2019, per que l’anyada va patir els efectes de la cendrada, i el de 2020 per que va ser l’any de l’arribada de la pandèmia, que també va ser curt de producció”.
I en el mapa, tampoc la imatge és homogènia: Palma i els voltants de Ciutat està funcionant molt bé. La costa de Tramuntana va literalment com un tir, però el Llevant de l’illa va més a poc a poc, li costa més recuperar activitat.
Si a això li afegim que “molts de cellers tenen compromesa una part important de la seva producció per a l’exportació, entendràs que queda menys disponibilitat de producte pel mercat local”.
Si miram les cartes dels restaurants, la pandèmia no ha provocat canvis destacats. Hi ha hagut una tendència a mantenir la mateixa carta de vins o fer mínimes incorporacions. Ho podríem resumir dient que s’han fet menys canvis en els vins fixos de les cartes i més demanda de vins recomanats”. Una estratègia que “respondria a la necessitat de sobreviure en un moment convuls, ple de dubtes i desestabilitzat”, diu Fernández.
Aquesta màxima, d’introduir canvis per sobreviure s’aplica també a altres aspectes del consum. El distribuïdors veuen també que ara la venda ha canviat: Es ven més per botelles que per caixes. I la incertesa també marca els terminis, ja que els empresaris no saben fins quan es mantendrà la temporada i compren a curt o mig termini, sense voler arriscar massa.
