!--akiadsense-->
En començar el mes de juny, l’illa d’Eivissa desperta a l’activitat turística. És el que passa cada any quan els hotels, els restaurants i els bars i també les famoses discoteques tornen a obrir després de l’hivern. Torna l’activitat i la demanda de vi. Però enguany és diferent i no importa recordar perquè. Un referent del món de la sommelieria de l’illa és Marc Marín. Fins fa ben poc formava part de l’estructura de Vila Vins i era el cap visible de l’ABS a les Pitiüses. Enguany Marc viu l’inici de la temporada amb una altra perspectiva, farà de free lance a la distribuïdora i estarà enfeinat també amb negocis familiars que el necessiten. Es manifesta encantat amb aquesta nova etapa però adverteix que la seva intenció és tornar a la professió a la part mes propera a la cuina, a la sala, al tracte amb el client final i no estar tant centrat en la venda. Marc deixa veure que manté el futur obert a nous projectes en la restauració. Qui sap si de cara a 2021, quan escampi la tempesta. Sigui com sigui és un bon coneixedor i ara observador de la situació i és un plaer demanar-li l’opinió.
Desperta Eivissa després del confinament?
Doncs sembla que si. Poc a poc ens activem. A la fase 3 que ens permetrà el moviment entre illes li hem d’afegir el bon temps, la propera obertura dels mercats i viatgers nacionals i internacionals. També l’esperit de la gent de les Pitiüses que ens hem adaptat a molts canvis durant anys i anys, dona sempre optimisme i força per reprendre l’activitat amb la mateixa il·lusió de cada any, tot i que aquest estiu serà molt diferent a tot el que hem vist fins ara.
Quines perspectives té el sector de la restauració i de la distribució a les portes d’una temporada turística atípica?
Són dos sectors que van de la ma i la inquietud és la mateixa. Ningú pot preveure que passarà els propers mesos. Als mil problemes que tenen els restauradors i distribuïdors de la resta del país, aquí hem d’afegir el handicap de sempre: la insularitat ( i al cas de Formentera doble!!) Si bé és cert que som la destinació preferida pel turisme de vacances, també patim que la temporada és retalla dràsticament, les plantilles de treballadors no es poden assumir com al 2019, i això amb molts altres contratemps i noves normatives sanitàries, fan que els negocis estiguin constantment adaptant-se. La distribució no és molt diferent, depèn directament del consum, que per una altra part canviarà, en quantitat i tendències. El majoritari turisme nacional, la manca d’oci nocturn (com fins ara ) i una temporada més curta, farà que molts segments de producte a la distribució i restauració, aquest any no tinguin sortida, òbviament afectant també a bodeguers, productors, importador, etc.
Amb la perspectiva que us dóna aquesta nova situació de sommelier free lance, que pensau que li falta al sector per fer front a un panorama nou, el que surt ara post pandèmia?
El sector a les Pitiüses ha fet un salt qualitatiu important als darrers anys, amb més oferta més professional, afegint valor a la restauració d’alt nivell que ja existia. Crec que ara s’ha de continuar millorant. Hem tingut un temps per pensar, per analitzar que volem d’ara endavant, cap a on volem anar, perquè està clar que les coses han canviat i canviaran. Tenim recursos més que suficients i més que mai és el moment dels professionals. Tenir en cuina i sala gent preparada, oferir una oferta potenciant el que ens diferencia de la resta, producte local i adaptar preus a la qualitat i la qualitat als preus, no a la necessitat! Crec que seria un error baixar preus i baixar qualitat per arribar a més públic.
Ha reaccionat el mercat local als vins fets a Eivissa i Formentera? S’ha reactivat el consum entre els illencs?
Com a la resta del Estat, ha augmentat el consum de vi a casa durant el confinament. La gent ha cuinat a casa, hem gaudit del temps de fer-ho sense presses i acompanyats de vi. Les bodegues locals, que tenen produccions prou limitades, tenen més target amb el turista, tot i que cada vegada creix més la venda fora de temporada. Espero que sí, les campanyes que shan fet i shan de continuar fent, com la que hem fet des de l’ABS amb la conselleria d’Agricultura, donaran resultats però no a curt termini. És una feina que hem de fer de la mà, bodeguers, administració, restauradors, sommeliers…
Creis que els vins fets a Eivissa i Formentera són abastament coneguts a la resta de les Balears?
Com s’hauria de fer la promoció? Crec que no, no es coneixen abastament com per tenir-los en compte i introduir-los en les ofertes de consum. Per una part es pot entendre com una manera de protegir i potenciar la identitat a cada illa i dels seus propis vins, però estic segur que presentar vins de les quatre illes en una oferta local única, donaria molt més prestigi i difusió externa. Incentivar als restauradors (que a la fi són els grans prescriptors) per referenciar vins de les quatre illes, compartir promoció a fires, congressos per part de totes les DO, IGP, i molt important arribar als sommeliers i apropar-los a les bodegues… tot això milloraria la promoció.
Quins vins hauria de fer Eivissa- Formentera per aconseguir una major quota de mercat?
És molt complicat augmentar quota només des de la qualitat, i produir un producte més assequible no sempre és la solució. Al contrari. Pots comprometre la posició de la marca. Com he dit abans les bodegues de les Pitiüses tenen produccions prou limitades, I no moltíssima capacitat de creixement. Els vins són més que correctes, potser els marges de venda final són el que poden fer que es consumeixin mes.
I els preus, són competitius?
És inevitable la comparació del vi local amb altres DO, sobretot quant a preu i aquí no sortim ben parats, és feina dels prescriptors posar en valor la varietat, la bodega, el producte local, el maridatge km0: “justificar” el preu per arribar al consumidor i que entengui el que està bevent. Si ho podem fer amb la cuina ho podem fer amb la bodega…
