La historia recent del vi de Mallorca no s’explicaria sense la menció a un grapat de cellerers inquiets que mantengueren viva l’activitat en els anys més durs, quan es pagava per arrabassar vinya, quan el vi de Mallorca no tenia gens d’anomenada, quan fer de pagès, de vinyòvol, no rebia gens de consideració. Pere Calafat, de can Jaume de Puntiró, recorda avui aquell temps i reflexiona sobre el moment actual de la mà de Balears Vadevi aprofitant els 40 anys del celler. Un aniversari que, tot i les dificultats del moment que vivim, tendrá les corresponents celebracions que, com és lògic, ara mateix no es poden concretar encara.
!--akiadsense-->
Fa 40 anys les coses no eren com ara, no?
A la nostra família la tradició vinatera ens ve d’avior, però el celler actual, el Celler Jaume de Puntiró el va fundar el meu pare Jaume Calafat Nadal a principis dels anys 80 del segle XX, dic a principis perquè la data exacta de la legalització fou a principis de l’any 1981 però uns anys abans ell ja estava el·laborant vins a l’actual celler.
A les hores el meu pare el·laborava un vi negre i un vi rosat que venia a granel a peu de bota, els clients acudien a comprar vi amb barrals de 16 litres, eren veïnats del poble, però principalment clients d’altres pobles. Era molt habitual entre el clients que ells fessin celler (rebost) es a dir que ells guardessin el vi durant mesos a casa seva.
Les varietats de raïm que cultivàvem a les hores eren, Manto Negro, Callet, Premsal Blanc, Moscatell i varietats de balança: Calop, Cadernal, Mamella de Monja.
De qui rep el testimoni, qui va ser el seu mentor en el món del vi, d’on li ve el seu lligam?
Per jo treballar a la vinya i al celler era una mena d’obligació, (com anar a collir ametlles) cavar vinya, lligar vinya, veremar, i al celler, netejar, premsar, feines que havia de fer. Però no va ser fins quant vaig iniciar la meva vida de pagès professional, es a dir pel meu compte, vaig rebre l’ajuda del meu pare que s’estava jubilant, ell venia a ajudar-me a podar la vinya a la finca Es Torrent Fals, que jo portava. Vaig redescobrir el meu pare. El meu pare deixava de ser aquell home molest, una mica autoritari i molt exigent i passava a ser un bon conseller,un bon exemple i un home d’amable conversa. Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç. Jo me vaig sentir privilegiat d’ assaborir i xuclar el seu coneixement pagès.
Vinyòvol, cellerer i promotor d’iniciatives de tota mena, quasi sempre relacionades amb al vi, però qui és Pere Calafat ?
Som una persona inquieta, hiperactiu segons diuen els que més me coneixen. Ara bé jo pens que és la resta del mon que va mes a poc a poc. Amb el temps he après a valorar més les coses autènticament importants (la família, l’amistat) i a posar en un segon pla la resta. Això que dic ara, tal vegada quedi molt bé, però es autènticament difícil de fer, no es fàcil. Tenir temps per pensar, tenir temps per llegir és basic, és important. Abans quant juntament amb el meu germà Bernat començàvem a promocionar el nostre vi, començàvem a fer accions culturals en torn del vi, miràvem que es feia, ara no, ara feim el que volem i podem.
!--akiadsense-->
Un temps no s’havien de planificar estratègies ni per produir ni per vendre i ara no queda més remei que fer-ho. Quines són les de Jaume de Puntiró?
És la nostra assignatura pendent, feim màrqueting intuïtiu i promoció de guerrilla, que es el que feim més be i el que sabem fer millor, ara bé no estic segur que sigui el millor que podem fer, això sí, ens ho passem bé fent-ho.
Vosté ha militat sempre a la divisió d’honor de la DO Binissalem. Per què? S’hi sent a gust amb les cotilles que una DO imposa?
Sempre s’ha criticat la DO Binissalem pel fet que té un reglament que regula que els vins s’han de elaborar obligatòriament amb varietats autòctones de Mallorca. Aquest fet que al principi es podia veure com una imposició massa retrospectiva, ara es un plus de modernitat. Totes les Denominacions d’Origen del món tenen un reglament i això és el que les fa úniques i diferenciades de la resta, que és del que es tracta, a més a més mai he entès aquest retret que si li ha volgut fer sempre de ser massa restrictiva, d’obligar als seus cellers a ser d’una determinada manera, jo som el primer que he ellaborat vins fora del seu àmbit i res no ha passat perquè res no ha de pasar, de fet algun dels meus vins tampoc caben dins la IGP Vi de la Terra Mallorca i clar surten al mercat com els vins que abans s’anomenaven Vi de Taula i no passa res.
En aquestes quatre dècades el celler s’ha fet gran i se n’ha diversificat i millorat la producción. Quin és el següent projecte?
A jo m’agrada explicar que el meu padrí ja feia molt bons vins, que s’esforçava molt per fer-los de qualitat. La qualitat és el concepte que defineix un bon fer, un saber fer, que té més qualitat una poma grossa vermella i lluent o una poma ecològica petita amb imperfeccions i gustosa, la qualitat és tot un procés que fins i tot pot variar al llarg del temps. La tendència dels nous projectes és anar cap a la diversitat, a la singularitat.
!--akiadsense-->
La seva vida ha anat en paralel a la del celler en aquests 40 anys, que ja hi ha recanvi generacional a Jaume de Puntiró per asegurar-ne el futur?
Això no depèn de jo, el temps dirà si hi ha continuïtat o no, la gent jove ha d’estar ben formada i ha de tenir la llibertat de poder decidir el seu futur.
Al bell mig de la verema de 2020, probablement la més incerta que es recorda en els darrers anys, quin sentiment li queda? Com li ha anat a Jaume de Puntiró i que n’esperau?
Certament l’actual verema es la verema més incerta que he viscut, un any amb poques vendes, amb una anyada complicada. Hem augmentat molt les vendes a distancia emperò aquest fet que ha estat encoratjador i divertit no ha pogut suplir la manca de comercialització tradicional.
!--akiadsense-->
