Balears ha vist com a inicis d’aquest 2020 un fet com un temporal de gran intensitat ha amenaçat l’abastiment de producte fresc que arriba diariament des de l’exterior. Un fet que seria només una anécdota si no fos per que es produeix en un moment especialment sensible davant el temor als efectes del canvi climàtic i a la revolta dels pagesos que reclamen preus justs. Les Illes Balears, pel fet insular, tenen més dificultat per abastir-se de tot el que necessiten. També des del punt de vista alimentari. D’una banda per la quantitat de población a alimentar i per l’altra pels nous hàbits de consum. I a tot això s’ha d’afegir el cost del transport, ara també des del punt de vista medi ambiental. Un equilibri frágil i costós.
Tot plegat un tema sobre el qual volem parlar amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern. Mae de la Concha du mig any i busques al despatx però és una dona amb les idees molt clares: aquests dies que els pagesos surten al carrer reclamant poder viure del seu esforç i obtenir un preu digne pels seus productes, de la Concha se situa sense embuts:
!--akiadsense-->
Les circunstàncies s’entesten a fer-nos veure la importancia de treballar per aconseguir més autonomía per abastir les Balears dels productes més necessaris, els aliments. No obstant la producció local no és suficient per agarantir aquest abastiment. Siguem realistes, que podem fer?
Jo diria que el que falta és més producció local. Si, per exemple, totes les cadenes amb seu a les Illes, les cadenes hoteles, restaurants, etc., apostessin molt més pel producte d’aquí, això evidentment faria crèixer la producció de forma exponencial i s’abastiria molt més. Tenim molt espai per a cultivar en desús a les nostres illes. Basta sobrevolar-les per adonar-se’n. Per tant, el que hem d’incentivar és el consum de producte local, per tal que pugi la producció. Ara bé, amb aquest objectiu com a principal a l’horitzó, hem de fer tot el possible per anar ajudant al sector. Per exemple, amb una compensació dels costs de la insularitat dins la PAC, obrint l’escroxador d’aviram a Inca, o amb més línies d’ajudes, amb investigació per fer cultius més resistents o donant més incentius als joves i a les dones per apropar-se molt més al sector.
Hi ha sectors, dins l’alimentari, on les Illes Balears, poden ampliar la producció i ser competitius i sostenibles, a la vegada?
Clar. Per exemple, el de les fruites i verdures o el de la carn. Molta gent ha deixat el sector perquè competint amb els productes de la Península essent illes i sense cap compensació és molt difícil. Per això, davant d’aquests només tenim com a productes més competitius els que són molt típics d’aquí. O casos especials com el de la patata de Sa Pobla, que en gran part ho és per la seva gran qualitat. O el vi, per exemple, que aquí és de gran qualitat i molt reconegut. Però clar, el preu és molt superior als de la Península. Cal compensar aquests costs. I quant a la sostenibilitat, la forma de producció a les Illes, per volum i pel tipus d’explotacions familiars, és ja molt més sostenible que la mitjana a Espanya o a Europa. Aquí no tenim un model tan intensiu. És més, la tendència actual és cap a la producció ecològica.
!--akiadsense-->
Els pagesos i els ramaders, com els pescadors, fan un esforç per part seva per mantenir la producció però es queixen que no poden competir en preus i en quantitats amb el que vé de fora. Que els dirieu?
Que per primera vegada som molt a prop de convèncer al govern de l’Estat per tal que reconegui la insularitat a la nova PAC, i aquests costs siguin compensats. Serà un punt d’inflexió, perquè per primera vegada competirien en igualtat de condicions. Creiem que a la fi a Madrid s’han donat compte de la injusíticia que suposa la situació de les Illes. Estic segura que ho aconseguirem, i que podrem mantenir i fins i tot engrandir el nomdre de persones dedicades a l’agricultura i la pesca, que són feines que dibueixen el nostre paisatge, part de la nostra història com a poble.
Alguns productes, pocs, aconsegueixen travessar la frontera de la mar i fer-se un lloc als mercats del continent, del món: Vins, embotits, formatges, Una petita mostra, els que poden treballar a contracorrent. Quin és el full de ruta de la conselleria en aquest àmbit?
Promocionar aquests productes precisament posant en valor els seus trets diferencials quant a qualitat. Després, a més, volem implicar tant el sector hoteler com el de la restauració amb aquest full de ruta pel producte local, precissament per l’escaparat que suposen per al públic estranger. No pot ser que el turista arribi a un hotel devora Sòller i li posin un suc de taronja industrial en comptes de fer-lo amb les que estan a uns pocs metres. A més d’això, fer-los més competitius en preu, però sense que això signifiqui pitjors condicions pels productors, per això volem revisar tota la cadena alimentària local.
!--akiadsense-->
La lluita contra el canvi climàtic, una de les senyes d’identitat d’aquest govern, també afecta el sector primari. Anar disminuint l’ús d’agents contaminants a l’agricultura, des dels adobs químics al combustible i el plàstic dels hivernacles. Com creis que s’ha d’incentivar aquest canvi?
Hi ha iniciatives en marxa bones a nivell general, com el sistema de retorn dels envasos, o també dins la pròpia agricultura ecològica. Però creiem que també s’ha d’incentivar el sentit comú. Tots els productes poden allargar la seva vida si els utilitzam d’una forma més racional. També fer compra de mercat, als petits comerçs o directament a les explotacions agroalimentàries suposa una gran passa ambientalment.
El pressupost d’enguany és el primer que heu elaborat com consellera, el primer de la legislatura. Quin aspecte destacarieu i que queda per l’any que ve?
Destacaria que hem pogut mantenir una bona dotació per a tots els sectors i totes les ajudes que donam com a conselleria. És un bon pressupost, que posa l’accent en els joves i també en les dones, per assegurar que el camp tengui relleu generacional i sigui més atractiu. Com a punt a desenvolupar, crec que la direcció general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària ha estat tot un encert com a creació, i que hem de extendre i dotar més cada any, perquè serà clau en aquesta legislatura i el futur a les Illes per a una alimentació sana i sostenible.
!--akiadsense-->
