!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Maria Solivellas és una dona que no passa desapercebuda. En el seu cas el mèrit és tot seu, no li deu res o gaire a la genètica o al bon nom que comparteix amb altres membres de la família. Maria s’ho ha fet ella a pols. Des de 2001 que deixà els escenaris va iniciar un camí en el món de la gastronomia que l’ha convertida amb un xef singular. De formació autodidacta, com li agrada a ella destacar, avui té un nom i un respecte que se li concedeix arreu pel seu bon quefer. Des dels fogons del petit Ca Na Toneta inicial de Selva, el seu poble, a ser una de les ponents de la Cimera climàtica del mes de desembre passat a Madrid hi ha una trajectòria de vint anys en el decurs dels quals Maria no s’ha fet enfora mai del camí que es va marcar al començament: A poc a poc, mirant el que feien les dones a les cuines tradicionals de Mallorca i amb els ulls, les mans i el cor amb tot allò que anava fent i aprenent. I apostant pel producte de proximitat quan encara ningú no en parlava.
No és possible mantenir-se indiferent al seu discurs ni a la seva càlida i acollidora manera de ser. Enfeinada sempre al límit de la capacitat, Maria Solivellas, de Ca Na Toneta, ens ha fet un espai a l’agenda i ha conversat amb Balears Vadevi dels seus objectius i dels seus anhels, també de la seva experiència…
!--akiadsense-->
Acaba de tornar de l’Uruguai on ha participat en una iniciativa relacionada amb la difusió de la producció local i de la cuina de veres. El primer que faig és posar-la amb el compromís de defensar com es pot parlar de productes quilòmetre zero quan ella se’n va dur fins allà els productes mallorquins que necessitava per fer un arròs brut i unes coques de ceba, sobrassada i figa. Respon sense haver-ho de pensar massa: “Igualment ho vaig fer aquest Nadal a Barcelona, quan férem un pop up a Casa Bonay: Vàrem dur fins allà l’essència de Ca Na Toneta i la nostra feina i les nostres paraules, l’experiència ens dóna coherència. Et fas teu el lloc”.
Partien de Selva, un poblet de la Serra de Tramuntana situat, com diu ella, al deep Mallorca per justificar que allà hi té unes arrels molt profundes. Un lloc i un punt concret que la situa a la Mediterrània però que a la vegada és universal.
A Barcelona, amb ben pocs elements propis –el que varen poder transportar des de Mallorca- i això si un grapat de vins mallorquins per arrodonir la posada en escena, aconseguiren oferir la cuina tradicional de l’illa i transportar els comensals fins Selva, fins Ca Na Toneta. Com diu Maria, fent una cuina de veritat, creïble i sincera.
!--akiadsense-->
És una de les seves vessant, la de cuinera, però no l’única. Maria ha esdevingut una de les millors prescriptores dels vins de Mallorca. Hi creu des de sempre amb els vins fets amb les varietats pròpies, ho ha defensat des del seu començament en el món de la gastronomia. “I quan ni els cellerers hi creien jo sempre demanava i per què no fer-ho de forma més natural, més respectuosa amb l’entorn, amb la terra?” Perquè Maria Solivellas es va afegir al moviment slow food amb tot el que això implica, a començaments del mil·lenni, quan era poca cosa més que un moviment que feia aixecar una cella entre els professionals més assentats. D’aquesta manera va anar empenyent a alguns dels productors amb els quals té confiança i una sòlida relació cap a les varietats autòctones i cap a l’agricultura ecològica i l’elaboració dels vins naturals. N’és una gran defensora com demostra la carta del seu restaurant i el fet que aquests són els vins que se’n va dur a Barcelona per acompanyar els seus plats.
Amb tot aquest bagatge desembarcà a la cimera climàtica de Madrid. Allà, amb la força que dóna creure fermament amb el que es fa, va defensar la cuina amb productes de proximitat, la necessitat de ser conscients que cada un dels actes que fem al llarg del dia ens defineixen i ens posicionen en el món: d’una banda els que volen sentir-se en sintonia amb l’entorn i fan l’esforç de servar-ho, i els que s’estimen més no pensar-hi…
!--akiadsense-->
Ara fa un parell de setmanes, ja quasi de mesos, Maria Solivellas va ser distingida amb el Mantonegro d’Argent de la DO Binissalem. Els cellerers de la comarca reconeixien en ella una defensora de la feina ben feta, i dels vins de Mallorca. Durant l’acte de lliurament d’aquesta distinció Maria els va encoratjar, als productors, a atrevir-se amb els sistemes de conreu més responsables amb les vinificacions més respectuoses amb la defensa del patrimoni vitivinícola. En suma, amb les arrels, un referent que diu ella, no falla.
!--akiadsense-->
