xxx
La vinya no entén de curolles humanes i fa la seva, brostant amb l’arribada dels dies més llargs | CAN MAJORAL

!--akiadsense-->

Els vinyòvols viuen engrunats entre el dia a dia de la vinya i l’entorn que els du els ecos de la pandèmia, de les conseqüències d’una situació inèdita que ens afecta a tots. Atents als manaments de la terra i sense poder deixar de banda l’angoixa que un temps es limitava a l’anyada i que ara s’ha vist “enriquida” amb aquesta preocupació afegida pel que passarà amb una collita que, bona o no, s’afegirà a la de l’any passat i a la de l’altre, que romanen encara al celler…

Andreu Majoral, altre temps “Vinyòvol” pels seus seguidors a l’Ara Balears i al Balears Vadevi, ha deixat les eines d’empeltar per dedicar una estona a reflexionar i a escriure sobre aquesta situació. I a posar en valor la feina artesana que exigeix la vinya en aquest temps d’empelt.

Abans que emprengui el vol

“La verdor brota de la lignificada vinya donant la benvinguda a una somiada primavera que esborri de les nostres vides la pandèmia que hem patit durant aquest darrer any. Passi el que passi, la vida s’obre pas de manera inexorable, els marronosos ceps que semblen morts s’activen plorant talment un nou nat i brosten tenyint d’un verd lluminós els camps de casa nostra, una meravellosa renaixença que podem començar a gaudir aquests dies”.

“Els dies de poda han acabat amb la sensació que l’ull mira tall és l’ancestral encert que hem heretat però que no atura els estralls que causen malalties com l’esca, l’eutipiosi i la maleïda Xylella fastidiosa que s’escampa per tot arreu amb la impotent mirada dels vinyòvols. Sensació que cada any tenim més baixes, que les vinyes no poden envellir tranquil·lament i que se’ns escapa alguna cosa. Quan fa que no tenim un hivern com toca ?, deix aquesta pregunta que voli perquè tenc la sensació que és la clau de volta del nostre futur. Moment de retirar i cremar els finats, moment de llaurar la terra, de capolar les cobertes vegetals sembrades fa uns 6 mesos perquè es converteixin en adobs que nodriran les arrels de la vinya, moment de revisar politjons, pals, fils i de compondre el sistema de conducció perquè els sarments creixin lliurament, moment de plantar nova vinya i, sobretot, moment d’empeltar”.

xxxx
…les eines necessàries per fer una feina delicada i precisa | CAN MAJORAL

!--akiadsense-->

“Jo no tenc clar si el sector afronta amb optimisme o pessimisme aquest present però és ben cert que el globus vitícola segueix inflant-se. Enguany es segueixen plantant desenes i desenes de quarterades de nova vinya que ompliran de pàmpols la nostre terra i de noves il·lusions als propietaris. Plantes que, majoritàriament, provenen de vivers, varietats locals o foranies empeltades amb maquina i amb certificat sanitari. Vivim moments on no hi ha gaire paciència, la gent frisa, vol veure complits els somnis i les expectatives com més aviat millor. Sembla que el camp s’empelta d’aquesta ansietat i compra planta empeltada estalviant-se els empelts tradicionals, el personal i una feina lenta i precisa que abans era imprescindible. Els vins del present i del futur neixen a les noves plantacions i molta vinya neix a instal·lacions de l’altre costat del mar amb certificats clonals i sanitaris que garanteixen l’homogeneïtat però no la biodiversitat ni la singularitat”.

El mateix cep te dirà

Quan ben dispost estarà

Que sol ser quan moure vol

I abans que emprengui el vol

“Senzilla glosa que explica el moment de fer els tradicionals empelts, es a dir, quan la planta comença a despertar-se fins que ja gaudeix d’una esponerosa vegetació. Però la feina del vinyòvol comença molt abans, durant anys ha anat triant els ceps sans que donen els raïms més interessants, una vegada té clar quin futur desitja es planta el peu bord, el cultiva i vicia durant un any i, passat aquest cicle vital arriba el moment de la poda per agafar els sarments dels ceps triats i els guarda, ben fermats i embolicats, davall terra o dins una gelera”.

“Empeltar no és més que l’operació d’unir el peu bord amb la varietat de vinya que un vol conrear. Hi ha una gran diversitat de maneres de fer aquesta operació amb uns noms ben bonics: empelt de pua o d’agulla, de pua anglesa, de corona o el tant nostrat d’escutet que segons P. Galet a França li diuen greffe mayorquine. S’ha d’esser acurat i experimentat, usar bones eines i una esquena preparada per doblegar-se cada minut. Treim les mudes que hem guardat, les tallam a dos ulls i les submergim en un poal d’aigua, descalçam el cep o el peu bord, tallam a nivell de superfície de la terra, amb el ganivet d’empeltar es fa un tall vertical on s’inserirà l’empelt. Treim una muda del poal i, amb el ganivet tallam formant una pua que s’insereix a la fenedura formada, finalment ho fermam ben fort amb rafia i ho tapam amb la terra”.

L'empelt fer amb cura d'expert a l'espera de la primavera
L’empelt fer amb cura d’expert a l’espera de la primavera | Can Majoral

!--akiadsense-->

“Ara que, afortunadament, molts vinyòvols mallorquins recuperen varietats tradicionals de vinyes antigues és imprescindible ensenyar i potenciar feines tan fines i precises com es la d’empeltar”.

Andreu Oliver Tril “Majoral”

Nou comentari

Comparteix