Diuen que la mel acompanya a la humanitat des de fa més de 8.000 anys i Menorca, que és un territori que, gràcies al manteniment d’unes activitats productives diversificades i amb un alt component artesanal, s’ha caracteritzat per la producció d’una gran diversitat de productes d’alta qualitat, la mel no n’ha estat pas una excepció.
Aquest mes de novembre, l’Associació d’Apicultors de l’illa va convocar el seu concurs anual al Convent de Sant Diego d’Alaior per poder escollir la millor mel de Balears. Una cita on van acudir una setantena d’apicultors de tot l’arxipèlag que van competir amb 102 mostres que aspiraven a endur-se el guardó en les categories de millor mel de primavera, de tardor i original o mel d’autor.
Després de dos dies de deliberació, el maonès Víctor Borràs va endur-se el reconeixement com a millor mel de primavera de Balears. El jurat va tenir en compte tant l’aspecte com el color, l’aroma i el sabor a més del seu grau d’humitat. En la categoria de mel de tardor, el mallorquí Tomeu Fullana va alçar-se amb el primer premi mentre que pel que fa a la mel d’autor, el guanyador va ser el també mallorquí Joan Sampol. L’alaiorenc Pau Garriga va endur-se un reconeixement en aquesta mateixa categoria com a segona millor mel original.
Més apicultors, però menys especialistes
Kike Andreu, president de l’Associació d’Apicultors de Menorca, destacava l’èxit de participació d’enguany on s’havia assolit una alta participació que suposava un 21 % més de l’habitual. “Es va en línia ascendent i hi ha més apicultors, però menys especialistes i els que som apicultors tradicionals els fa més ganes concursar. També ens va sorprendre molt la gran quantitat de públic interessat a seguir-ho durant els dos dies”, afegeix Andreu.
150 explotacions apícoles i set, comercialitzen la mel
Menorca compta actualment amb unes 150 explotacions apícoles de les quals només set es dediquen a la comercialització de la mel, la producció de la qual els darrers anys ha experimentat un important descens a conseqüència de les escasses pluges durant la primavera en un context de producció en condicions normals, que acostuma a ser més aviat reduït. Així, mentre que a la península es fan tres o quatre collites a l’any, a Menorca només se’n fa una.
La mel que es produeix és el resultat de la flora de l’illa, del seu paisatge perquè les abelles busquen les plantes i les flors que tenen a l’abast. En aquest sentit, l’enclova que havia estat una flor molt present a l’illa, perquè s’emprava per a l’aliment de les vaques, ha predominat durant molt temps en el seu sabor.
Com dèiem al principi, la relació d’aquest producte ve de lluny i si en el passat havien existit molts intercanvis d’abelles reines amb països com Suïssa o Anglaterra, no era estrany trobar anuncis a la premsa britànica de 1788 on s’anunciava la mel de Menorca. “Un dels pioners a la nostra illa va ser Francesc Andreu Femenies, introductor de l’apicultura mòbil a Espanya i que va muntar el primer apiari mòbil el 1885, presentant-lo posteriorment a l’Exposició Universal de Barcelona tres anys després”, explica l’actual president de l’entitat i descendent d’Andreu Femenies qui n’era el seu besavi.
