L’Associació de Varietats Locals va ser una pionera en entendre que, davant l’erosió lenta però constant del patrimoni vegetal de les Illes Balears, de Mallorca, alguna cosa s’havia de fer. D’això ara ha fet 20 anys. Llavors una colla de visionaris es posaren a fer feina per evitar la desfeta, per evitar que les varietats de fruita, de verdura, de cereal i de ramellers que els nostres padrins havien anat millorant durant segles, es perdessin. Ara fa unes setmanes es va fer la celebració d’aquestes dues dècades, una ocasió festiva per fer-ne balanç de la feina feta.
“La festa va anar molt bé, es varen fer reconeixements als voluntaris, als multiplicadors, als empeltadors d’alzines, a les extreballadores i treballadores actuals, a les persones que van fundar l’entitat i han continuat al costat de l’entitat….”, ens ha comentat Aina Socias.
“Encara ens estem recuperant de l’emoció i només volem dir moltíssimes gràcies a tothom per venir, per creure en les varietats locals i per donar suport a l’Associació al llarg de tots aquests anys. Un capvespre de retrobades, homenatges, emocions, bon menjar i bon vi i sobretot molt d’amor pel nostre patrimoni viu”.
I continua: “Moltes gràcies especialment a Montserrat Pons per cedir un espai tan fantàstic com és Son Mut nou, a les cuineres Marga Coll del restaurant Miceli de Selva, Cati Fiol de L’Exquisit de Binissalem, Caty Pieras de DAICA restaurant de Llubí, Cati Pons d’Els Fogons de Placa, de Bunyola i Maria Solivellas de Ca na Toneta, de Caimari per les exquisides tapes amb varietats locals, al Fornet de la soca, Es Ginebro i Es garrover de Mallorca pel dolç i també a tothom qui va aportar productes deliciosos per la celebració Agromart balear, Vins Can Majoral, Son Vell, Es Pinaró de Ses Monges,, Eco Sa Teulera, Sa Casa Pagesa, Can Axartell, Son Jover, T’estim Mallorca i la Cooperativa de Porreres. I gràcies també als Glosadors de Menorca, Soca de mots i als Glosadors de Mallorca per amenitzar el final de vetllada amb el seu art”.
Es van sortejar cinc paneres de productes de varietats locals que havien donat els socis i sòcies de l’entitat.
Es feren reconeixements explícits als pagesos multiplicadors de varietats locals, a les voluntàries i voluntaris, a les persones implicades en el projecte d’alzines dolces, a les treballadors i extreballadores de l’Associació. I un agraïment especial a l’Ajuntament de Porreres pel suport constant a l’entitat.
Ara que la festa ja és història hem cercat una estona per xerrar tranquil·lament amb Joan Coll, un dels fundadors de l’Associació i primer secretari de l’entitat. Un membre molt actiu durant tots aquests anys i bon coneixedor, per tant, de la trajectòria de l’associació de Varietats Locals.
Arriba el moment de fer balanç de dues dècades de feina. Què és el primer que us passa pel cap veient el camí recorregut de llavors ençà?
Orgull i que no m’ho puc creure, ja han passat 20 anys? I seguim… I amb més força que mai.
En aquests vint anys heu vist canviar la sensibilitat de la societat, envers les varietats locals?
Per desgràcia una de calç i una d’arena. Per una part la societat en general xerra o ha sentit xerrar de varietats locals, sobretot gràcies al programa de multiplicació i a la feina feta amb els mitjans. Però amb aquests vint anys han desaparegut molts de pagesos amb uns coneixements i una feina feta que ja no recuperarem
Que en podeu dir del patrimoni vegetal que s’ha aconseguit servar en aquest temps?
No es pot quantificar ni assenyalar, però vist com ha anat a sabre com estaríem sense l’associació, una bona mesura és quan xerram amb companys d’altres associacions, a vegades ens fa la sensació que hem fet poc o hem arribat a poc i xerrant amb ells veiem que no, que es nota la nostra trajectòria.
Quins són els vostres objectius ara que algunes de les fites que us proposareu, probablement, s’han obtingut.
Falta un reconeixement per part de la societat del patrimoni que representen les varietats locals de Mallorca. I una formació a tots els nivells, des dels pagesos, l’administració el consumidor sobre què són les varietats locals, que poden aportar i que representen.
Què trobau que necessita la nostra societat per ser més conscient de la importància de les varietats locals? Quin tipus de feina, de pedagogia s’ha de fer?
No ho sé. però és una assignatura pendent, recuperar gust i coneixements.
Hi ha recanvi generacional en l’organització per mirar cap al futur amb tranquil·litat que la feina continuarà?
Sí, dins l’Associació pareix que si, dins el món rural és una incògnita, però de cada vegada hi ha més joves interessats amb el món rural i amb la producció agrària, sobretot en l’ecològica.
Que en pensau del consum de producte local? La gent hi creu abastament? Que fa falta? I, quin paper podeu fer des de l’associació?
El distintiu i concepte de producte local s’ha desvirtuat tant que crec que falta fer molta feina per tal de donar la informació de traçabilitat ben clara. Per defensar-lo s’ha de ser molt rigorós i estricte.
Les varietats locals haurien de donar un valor afegit al producte local. La procedència de les llavors o material vegetal és una part de la cadena de producció, per tant és important tenir-ho en compte
Una reflexió: El producte local és més nostre, més local, per que està fet aquí amb varietats d’aquí?
És important reduir els costos de transport i consumir producte on tota la cadena de producció sigui d’aquí, per tant les llavors i el material vegetal també és important que siguin d’aquí, per tant de varietats locals. Si el pagès cultiva una varietat que ell ha seleccionat, que a mi m’aporta història, és interessant agronòmicament i gastronòmicament i la cultiva respectant els cicles estacionals i primant el producte, això no té preu.
