“Avui un bon amic ens ha regalat un bonsai de Cabernet Sauvignon fet amb un podó de les nostres vinyes. Molt bona feina César!”.
Així arrenca aquesta crònica sobre una planta nana, però la història d’aquest fet comença molt abans. Amb ganes de saber-ne els detalls parlam amb Tòfol Reus, de Bodegues Pere Seda, que és qui havia penjat el post a les xarxes socials. I ell ens posa en contacte el protagonista d’aquesta història. César Ferrandis és un treballador d’aquest celler que té la curolla de fer bonsais a la vinya. Ell no els diu bonsais, sinó “cultiu en recipient”, que és el vol dir en japonés bonsai.
Però escoltem en César, que amb les seves paraules, ens explica on i com va començar tot: “Amant de la natura. Em dedic de manera altruista a protegir i restaurar els ecosistemes. Animals, fongs i especialment plantes. Més concretament les delicades i singulars de les Illes Balears. La seva complexitat em va fer molt observador i com a resultat, vaig adonar-me de la seva bellesa.
La manera de conèixer l’entorn pot ser experimentat de diverses maneres. Hi ha qui ho observa, ho palpa, es pot ensumar, escoltar o simplement sentir. Tots aquests sentiments es poden fer servir també per degustar un bon vi. La raó de la menció de aquest brebatge, es perquè per capritxos de la vida, tinc la sort de gaudir de les labors tan sensacionals de aquest elixir dins una bodega. D’igual forma que se li dóna passió al vi, també se li atorga a les vinyes. I és observant-les com un se n’adona de com amb el passar de llarg temps, els factors climatològics i l’acció simbiòtica entre parra i humà, s’esculturitzen unes formes de gran bellesa.
Va ser així, quan ajudava en les labors de poda d’aquests delectes fruiters, com em vaig lamentar de la pèrdua per factors naturals, d’alguns vertaders reflexes de l’art de la natura i del pagès dedicat. D’aquesta manera vaig decidir donar-lis una altre oportunitat recultivant-los en un recipient, ja que perden la condició de supervivència en terra ferma a causa de la pèrdua del seu patró. O quasi, ja que d’aquesta manera ens convertim en el seu nou sustent. A més, d’aquesta manera se li brinda una vida òptima. Per a gaudi dels sentits, i la satisfacció de salvar una meravellosa i antiga vida”.
Com veis, aquells que estimen la natura i la vinya de retruc, troben la manera de fer art amb els elements més simples, amb aquells que altres deixen de costat, com aquestes restes de poda, que ell recupera per donar-los una segona oportunitat, si més no, una curiositat que mereix el nostre aplaudiment. Gràcies, César.
