!--akiadsense-->
Entre les novetats que les bodegues treuen aquests dies avui destacam un vi molt especial. I ho és per que ens connecta amb una de les tradicions que és a punt de perdre’s. Parlam del vi bullit o vinblanc de Can Majoral. Fet tradicionament de forma casolana, ara ha estat “pulit” i embotellat . S’ha tengut en compte l’elaboració i la presentació. S’han cuidat tots els detalls, des de la botella a l’etiqueta. Coses que paguen la pena. I aquests dies tardorals, melanconiosos amb referències gastronòmiques dolces, com el codonyat, els panellets i els panets de mort és una de les millors combinacions. Deixam espai a Andreu Oliver per que ens el presenti.
“A Mallorca i part de la costa mediterrània no patim podridures nobles, ni tenim hiverns nevats per fer vi de gel i també ens resulta difícil sobremadurar i pasificar degut al clima tan humit que patim, però tot i així tenim una manera ben especial de concentrar i elaborar un tipus de vi dolç que ha anat desapareixent a poc a poc de les nostres taules però no s’ha perdut del tot ja que alguns hem mantingut la flama.
Una de les maneres ancestrals que és feia a casa nostra per tal d’aconseguir un most amb major concentració de sucre, per poder elaborar vins dolços, era amb l’ebullició de most. La tècnica es molt senzilla, després de premsar els raïms es posava el most dins una caldera i és bullia ben a poc a poc per evaporar part de l’aigua i així tenir un producte amb més sucre. Hi havia gent que ho feia amb raïm negre, d’altres amb blanc i d’altres tot mesclat. Gent que reduïa a una tercera part i d’altres fins la meitat – fins i tot nhi havia que ho reduïen fins aconseguir arrop que després ho mesclaven amb most sense bullir. Hi havia gent que bullia amb foc molt suau, d’altres amb flamarades i molts li posaven codonys a dins el calderó per donar-li un gust especial. Una vegada tenien el most bullit es posava a fermentar fins que, de manera natural, es parava la fermentació degut a la graduació adquirida i quedava un vi amb un grau alcohòlic alt i també amb una dolçor natural.
D’aquesta elaboració en sortia l’anomenat vi bullit o vi de missa o vinblanc que per nosaltres és al mon dels dolços com el glosat a la poesia, un vi que en altre temps era molt present i begut a les cases, que es solia treure els dies de festa i també es donava als infants, mesclat amb un ou i sucre, perquè tinguessin més força o per pujar de pes. Mossen Antoni Maria Alcover ens contava al llibre “Ses matances i ses festes de Nadal “ que “Aleshores treuen ses ametles torrades, i llavò magranes dolces i aubars, penjoi de calop blanc, neules ensucrades i coques de torró, i tothom hi pega sa seua espipellada, fins que n’Andreu treu es vin blanc, un vi fet seu, que només serveix per fer brindis es dia de ses matances, es dia de Nadal i es dia de Pasco”.
!--akiadsense-->
Després de molts anys hem decidit fer la passa i comercialitzar el vinblanc de Can Majoral, un vi elaborat amb moscatell ben madur i fet de la mateixa manera però amb alguns canvis, per una banda utilitzam olles d’acer inoxidable i no encalentim amb foc directe sinó al bany maria – Sistema de doble olla al bany maria encalentint a poc a poc així el most bull lentament per concentrar els sucres, sense cremar-se, a foc lent per evaporar part de l’aigua que hi ha al most i així concentrar els sucres, formar poc caramel i conservar molts aromes i gustos que es malmetrien amb un foc massa fort.
Ben convençut que molts no el coneixeu i d’altres només vos queda a un recó de la memòria perquè durant aquests darrers anys únicament n’haureu provat d’algun vinater casolà o alguna botella dels pocs cellers que n’han seguit elaborant en molt poques quantitats. El dolç glosat no desapareix si queden glosadors i nosaltres mai hem deixat de fer-ne però sempre dins l’àmbit familiar sense donar el pas a treure al mercat aquesta ancestral manera de fer un dolç. Molt contents de fer aquesta passa i també de la gran qualitat d’aquest vi.
El presentam amb una botella borgonyesa de 50 cl, amb el nom de vimblanc – hem decidit posar-li aquest nom perquè així es com l’anomenàvem a casa nostre. L’etiqueta duu una obra d’art de l’artista James Lambourne. James Lambourne és un artista multidisciplinar nascut a Londres i que viu a Mallorca des dels 5 anys. Ha creat la seva obra en estreta relació tant amb la natura com amb les hermètiques tradicions mediterrànies.
!--akiadsense-->
L’observació de la natura és la base de la seva creació artística, construint una iconografia i un llenguatge personal que ens connecta amb les formes i els colors del seu entorn.
L’obra de l’etiqueta esta relacionada amb el paisatge d’Algaida i amb el nostre il·lustre passat com ens explicà : “Al peu de la muntanya de Cura vaig trobar una pedra arenisca amb talls naturals fets per la propia sedimentació de la pedra. Aquestes peces separades formen una escala que me recordà a “ l’Escala de l’enteniment” de Ramon Llull …. “
James Lambourne
