La conselleria d’Agricultura ha apostat fort per una administració més àgil i eficient i per la recerca i l’investigació, en aquesta legislatura. Són eines adreçades a aconseguir, des del poder públic, un futur pel món rural.
En aquesta línia va la recent reorganització que ha suposat l’absorció de SEMILLA per part de l’IRFAP, del Servei de Millora Agrària per l’Institut de Recerca i Formació Agrària. El resultat, un super IRFAP que es prepara per fer front als desafiaments que es dibuixen a l’horitzó derivats de l’escalfament global i de les conseqüències immediates de la guerra a Ucraïna.
Davant un escenari que no deixa de complicar-se dia a dia, la responsable de l’IRFAP, Georgina Brunet, reflexiona sobre aquests reptes i apunta quines han de ser les línies de treball per donar-hi respostes des de l’Administració.
Què significa que SEMILLA sigui ara IRFAP? Parlam d’una absorció del Servei de Millora Agrària per part de l’Institut…? Per què?
L’IRFAP era un organisme administratiu sense personalitat jurídica, adscrit a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El novembre de 2021 el Consell de Govern va aprovar l’adscripció de l’IRFAP a SEMILLA, amb la voluntat de reorganitzar i optimitzar els recursos humans i materials de què es disposava per a fer front a les necessitats del sector en l’àmbit de la millora del coneixement, ja que un dels objectius prioritaris de la política agrària de les Illes Balears és potenciar els programes de recerca i desenvolupament, d’innovació, digitalització, d’experimentació i de transferència del coneixement en matèria agroalimentària, ramadera i pesquera.
Aquesta va ser la fórmula durant uns mesos, fins que es va decidir consolidar definitivament els dos organismes en una sola entitat. D’aquesta manera, es va derogar el decret de constitució de l’IRFAP de l’any 2002 i es va modificar la denominació social de SEMILLA per la d’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears, que s’adiu més a les noves funcions de l’entitat.
La recerca ha estat marca de la casa fins ara a l’IRFAP, quina novetat representa l’incorporació dels mitjans de SEMILLA?
El nou IRFAP (abans SEMILLA) és ara tota l’entitat. Les principals funcions són les que fan referència a la millora del coneixement, i es desenvoluparan projectes i línies d’actuació en el marc de l’Estratègia Balear del Coneixement Agrari, que s’està elaborant i que comptarà amb la participació activa de tot el sector.
L’IRFAP s’organitza en una nova estructura liderada per persones investigadores doctorades que executaran diferents programes de producció vegetal, de producció ramadera i pesquera, així com d’altres més transversals, com poden ser els que fomenten la modernització de l’empresa agrària per a impulsar-ne la seva competitivitat.
Els pagesos sovint es queixen que si alguna cosa falla en la gestió de la conselleria és en la manca d’agilitat. Com millora aquesta passa aquesta situació endémica?
Reorganitzar i optimitzar els recursos existents, tant humans com materials, sempre és una passa encaminada a la millora de l’eficiència en la gestió. L’Administració no sempre és tan àgil com exigeix el sector, però tot l’equip de la Conselleria, tant polític com tècnic, ha fet un esforç al llarg de la legislatura, que no ha estat fàcil, per actuar amb més celeritat. Crec sincerament que en molts aspectes s’ha aconseguit.
Quin paper juguen els reptes que planteja el canvi climàtic i la situació socioeconómica del sector a partir d’ara en aquest “superIRFAP”?
Els reptes als que ha de fer front el sector en el futur centraran de ple el Pla d’actuació de l’IRFAP. En els propers anys, la forma de produir i el grau d’innovació que siguem capaços d’integrar en els diferents processos serà determinant per a fer front als desafiaments econòmics, socials, ambientals i científicotècnics que haurem d’afrontar com a sector.
Tot i així, hem de ser molt conscients que hem fet un esforç per a reorganitzar i fomentar la millora del coneixement en el sector primari, però els projectes d’investigació i d’experimentació aplicada són inversions a mig i a llarg termini, i malauradament estem lluny de la feina que s’ha desenvolupat en altres comunitats autònomes des de fa anys.
Entre els cultius que es veuen amenaçats per les plagues i el canvi climàtic trobam alguns dels que són tradicionals a les Illes Balears, com és ara l’ametller i la vinya, altres a banda. Què cal fer per assegurar el seu futur? Quin paper han de jugar les varietats autòctones i quines millores s’hi hauran d’introduir per que siguin part d’aquest futur complicat que ens espera?
Les varietats locals formen part del nostre patrimoni cultural i són representatives de la nostra riquesa vegetal. La seva recuperació permet conservar la biodiversitat vinculada a l’origen i afavoreix un dels reptes per a mitigar el canvi climàtic, que és l’augment de la diversitat d’espècies i de varietats conreades.
El canvi climàtic altera el cicle natural de les espècies cultivades, i les fa més vulnerables. Les condicions agroambientals de les Illes Balears, precisament pel fet de ser illes, són diferents a les de la Península. En aquest sentit, és necessari generar coneixement sobre diferents pràctiques agronòmiques, els tipus de plantació, els sistemes de conducció o la selecció clonal, entre altres. L’augment de temperatures també comporta tenir menys aigua disponible. És imprescindible treballar en l’aprofitament de l’aigua a través de la modernització de regadius i la seva transformació digital, millorant l’eficiència i la sostenibilitat del seu ús.
El sector agrari ha de ser rendible o no serà. Quina és la fórmula magistral per que no vagi morint a poc a poc, ara que sembla que hi ha una generació jove que comença a prendre el relleu?
La rendibilitat econòmica de les explotacions i les dificultats d’accés a la terra són dos dels principals motius que obstaculitzen el relleu generacional. També és cert que la producció agrària genera una sèrie de valors i beneficis ambientals i socials que costegen els agricultors, que no cobren quan venen els seus productes. Et diria que per desgràcia no hi ha una fórmula magistral, però sí que tenim molts instruments a l’abast que hem d’utilitzar adequadament per aconseguir que el camp sigui rendible, com, per exemple, l’aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària.
A més, a partir del 2023, la nova Política Agrària Comuna (PAC), reconeix, per primera vegada de manera contundent, els sobrecostos de la insularitat. Suposarà una oportunitat pels joves ja que percebran un plus addicional per a incorporar-se a l’agricultura i la ramaderia. Som davant un canvi de model. L’Estratègia de la Granja a la Taula, per una producció sostenible d’aliments, és una de les iniciatives clau en el marc del Pacte Verd Europeu. El futur passa per la sostenibilitat i la competitivitat, que són possibles a través del coneixement i de la innovació, i aquest és el camí que s’ha encetat.
Ara mateix l’expressió producte local ha fet fortuna i corre el perill de convertir-se en un concepte buit de significat. Que hi ha de ver en aquesta “revolució” ?
El producte local guanya protagonisme en l’oferta de la distribució. La crisi sanitària, social i econòmica generada per la COVID-19 va derivar en una oportunitat real de crear vincles afectius de compromís social amb els consumidors. L’interès del comprador sobre la terra i l’esforç que hi ha darrera de cada aliment es va disparar, provocant una major sensibilització del consumidor cap al producte local i de proximitat.
Hi ha qui ha sabut detectar aquestes oportunitats, com és el cas de ‘Som Pagesos’, que ha nascut de l’agrupació de les principals empreses hortofrutícoles de Mallorca. En aquest cas, s’han unit per a crear una marca de garantia que assegura l’origen dels seus productes i que s’han produït de forma respectuosa amb el medi ambient.
Des de l’Administració s’aposta cada vegada més per fomentar el consum del producte local. La nova llei turística, amb l’obligatorietat d’oferir almanco un 3% de productes frescos agraris, o que la compra pública garanteixi un mínim del 16% d’aliments de producció ecològica i/o de temporada, en són dos bons exemples.
L’Administració pot i ho ha d’impulsar i el sector també ha de ser capaç d’organitzar-se per a donar resposta a les noves demandes.
Com creu que haurien de ser els “pagesos de nova generació”? Que els fa falta? On ho han d’anar a cercar?
La nova generació haurà de fer front als efectes del canvi climàtic i ser capaç de produir amb noves tècniques i tecnologies, racionalitzant l’ús dels recursos naturals. La nova PAC introdueix canvis profunds en la manera com s’han dissenyat els seus instruments i s’han d’assolir els objectius mediambientals i climàtics que estableix el nou concepte de la condicionalitat reforçada, entre altres.
Per encarar tots aquests reptes és important el coneixement, i resulta fonamental establir i finançar adequadament polítiques públiques que el fomentin.
