El sector del formatge artesanal ha rebut recentment un cop fort: ha mort als 30 anys Maria Francisca Sitges víctima d’un atac de cor fatal. Amb ella, s’acaba la història d’una petita empresa familiar que feia formatges artesans de llet de cabra i d’ovella mallorquina. Es Pinaró de Ses Monges, que havia aconseguit enguany el premi d’APAEMA al millor producte ecològic de l’any el mes d’abril pel seu Novícia, no en farà més, de formatges. La seva parella i company de projecte, Miquel Villalonga, ha decidit vendre els darrers formatges que havien fet junts i tancar el negoci.
Ho recordaven a El País, que Maria Francisca Sitges, Mai, va emprendre junt amb el seu marit Miquel Villalonga l’aventura de ser pagesos formatgers amb una explotació ecològica, tradicional i moderna a la vegada. Abans d’aterrar a Mallorca, van visitar el Pirineu per a iniciar-se en els mètodes d’elaboració dels formatges.
Recuperem el fragment d’una entrevista que van fer a la parella en motiu del premi d’APAEMA i que vam reproduir a Balears Vadevi.
Na Maria Francisca Sitges i en Miquel Villalonga, de la Formatgeria Es Pinaró de ses Monges, són una parella jove que es dedica a l’elaboració de formatges ecològics amb llet crua de cabra. En fan tres tipus i tothom en xerra meravelles. Tant la formatgeria com la guarda de cabres està situada a Son Macià. La finca és familiar “això és una facilitat molt grossa” m’explica na Maria Francisca, ja que “l’accés a la terra és molt difícil, i aquí està tot urbanitzat”. Xerram amb ells, a ca seva, un capvespre d’hivern. Tot i que és prest ens acaba agafant la fosca.
Contau-me, com vàreu començar aquest projecte?
Maria Francisca: Vam obrir la formatgeria al febrer de l’any 2018. Va ser una temporada molt curteta, perquè jo estava embarassada, però molt xula perquè vàrem guanyar el premi del producte ecològic de l’any. Amb això va haver-hi com un boom i vàrem començar a rebre telefonades. Tenim cabres des d’abans de fer el formatge. La llet que empram és del nostre ramat i feim formatge durant uns 8 mesos l’any. Cada dia perquè no pot ser d’una altra manera. No tenim refrescador i no podem guardar la llet. Això fa que el producte tengui una qualitat especial i que conservi un poc aquesta exclusivitat. Vàrem començar amb el formatge ‘Cabrer’, un semicurat. És un formatge com els que coneixem més per aquí. M’agrada recalcar que empram quall vegetal, perquè trob que hi ha molt poques formatgeries que l’emprin i aquí és el que s’emprava sempre.
I com vàreu acabar fent formatge?
Miquel: Jo a foravila vaig començar-hi sembrant hortalissa, sobretot tomàtiga de ramellet. Nosaltres feim feina amb dispersió parcel·lària. Tenim finques aquí prop del poble i una finca que està entre Felanitx i Petra. Però m’agradaven molt els animals i arran de conèixer un home d’aquí de Son Macià, que ara ja és mort, en Lluís Brau, em vaig començar a interessar bastant pel tema de cabres de llet i per la raça murciana. Un germà seu, que tenia una guarda molt grossa de cabres murcianes i produïa llet a Campos, em va explicar que fins als anys noranta, allà, i va haver-hi bastantes guardes de cabres d’aquestes, unes 7 o 8, i que produïen llet i feien formatge. A poc a poc vàrem anar fent una guardeta fins que mos vam decidir a muntar l’obrador.
D’on venen les cabres?
Miquel: Les primeres que vaig dur vénen de la guarda d’aquest home. Jo he anat tirant el que m’ha parescut, el mascle també ve d’allà, després vam guardar un cabrit. Ara tenim 30 cabres en producció, però no les munyim totes. La nostra idea és tenir uns 35/40 animals.
I com vàreu aprendre a fer formatge?
Maria Francisca: A mi fa 10 anys em dius que acabaria fent això i per res del món ho hauria dit! (riu) Ha estat una cosa que de mica en mica hi hem arribat. Vàrem anar a fer un curs a La Seu d’Urgell, amb un tecnòleg molt bo, de l’escola agrària del Pirineu. Després hi ha un jove que també té una formatgeria a l’altra banda de la muntanya, que també n’ha organitzat un parell. I jo vaig fer una formació formatgera al Pirineu, també.
Descansi en pau.
