Costumari popular : “La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol”
Ja ho diu el costumari popular, que ara la vinya no vol aigua. I de moment no en veiem a l’horitzó. El que sí es veu és la recta final d’un altre any difícil, complicat. Però el vinyòvol no es pot dedicar a les lamentacions per que el calendari no perdona i la verema ja toca a la porta. Hem conversat amb Sebastià Pastor, químic i enòleg, mestre artesà, que s’encarrega de l’elaboració dels vins.
Juntament amb la seva germana Maria Antònia, vitivinicultora i encarregada del màrqueting i la promoció d’esdeveniments, i sa mare Catalina, propietària del celler i dependenta des de fa més de 30 anys de la botiga on es poden comprar els vins de forma directa, formen el nucli dur del celler. Situat a Santa Maria, els seus vins estan inscrits a la DO Binissalem. Sebastià ho duu a la sang, li ve de família. No debades és la quarta generació que es dediquen a fer vi. Amb ell feim un recorregut per la vinya per veure com organitza la feina i com s’adapta a les circumstàncies sempre canviants de fora vila:
Què necessita ara la vinya?
En aquests moments la vinya continua el seu període de creixement, pero de forma més ralentida. El que necessita es que se li hagi fet una bona gestió de la vegetació amb l’objectiu de tenir el raïm el més oretjat possible. D’aquesta manera evitarem que s’hi concentrin focus d’humitat i poder gestionar millor el control de malalties. El que necessita es que les condicions climatològiques siguin favorables.
És un any en que la poda en verd tendrà especial importància?
A les nostres vinyes sempre ha estat una tasca fonamental. Realitzar una bona poda en verd (esporgar) i després esfiolar (eliminar els brots no productius) és bàsic per a obtenir raïms de qualitat.
El que es va observant es que els darrers anys controlar les malalties fúngiques (mildiu i cendrada) és cada vegada més complicat. La poda en verd i sobretot esfiolar pasen de ser pràctiques recomanades a imprescindibles.
S’ha de gestionar la vegetació i anar realitzant controls per determinar si és necessari realitzar qualque tractament fitosanitari. Es passar pena forma part d’aquest ofici.
Fa dies que no plou. Passau pena que la vinya passi sed?
En aquest aspecte cal diferenciar les vinyes de secà amb les de regadiu.
Les vinyes de regadiu en el moment que veus símptomes de manca d’aigua li pots donar reg de suport.
Les nostres vinyes són totes de secà i la filosofia és diferent. La nostra gestió es centra en l’estructura de la terra, augmentar la seva capacitat de retenció d’aigua. Això ho aconseguim de la següent forma. Una vegada acabada la verema, deixam créixer la coberta vegetal espontània fins el mes de febrer. Una vegada realitzada la poda, es tritura la coberta vegetal i s’integra amb la terra. D’aquesta forma aconseguim millorar la fertilitat del sòl, incrementant la matèria orgànica i incrementant la capacitat d’emmagetzament d’aigua.
De moment la vinya encara té recursos suficients, segueix creixent. Durant l’agost si no tenim qualque la ruixat apareixen símptomes d’estrès hídric.
El que s’ha de tenir present és que les vinyes que ofereixen la millor qualitat son les que pateixen aquest estrès hídric.
I l’anyada, com se presenta?
A les zones on no hi va afectar la gelada, es preveu una collita bastant bona en quantitat i qualitat. Però fins que no ens acostem al temps de verema no podem dir res. Pot passar de tot.
L’any passat no va ser un any fàcil i les vendes afluixaren a causa de la covid. Quin seria el teu balanç?
El que ens ha tocat viure ha estat molt dur i difícil. Moments d’incertesa i poca esperança. Però no hem d’oblidar que el sector vitivinícola és un sector que prové de l’agricultura. Dic això perquè estem avesats a sofrir. No hi ha cap any igual, si no ens peguen gelades ens pega míldiu o cendrada, calabruix, etc. Els moments difícils es superen i després vénen períodes més bons. Forma part del cicle. No queda d’altra que aixecar-se i seguir amb il·lusió.
Que heu de fer ara els cellerers per mantenir-vos vius i continuar fent bon vi?
Hem de mantenir la línea d’apostar per productes de la màxima qualitat. No baixar la guàrdia. Invertir tots els recursos en esforçar-se tant a la vinya com en el celler.
Quan les coses van costa per amunt és quan s’han de duplicar els esforços. S’ha de sembrar i en poder recollirem els fruits.
