Xisco Llompart representa l’esperança que existeix relleu generacional a la pagesia mallorquina. Un relleu que ha rebut la formació necessària i que manté els coneixements tradicionals passats de generació en generació amb la consciència adquirida amb segles d’experiència. Un empresari i pagès que aposta pel producte local, curós amb el medi que ens dona l’aliment i amb l’energia necessària per lluitar per un futur sostenible. Es a dir, per l’únic futur possible per Mallorca. Al capdavant d’una explotació agrícola i ramadera com altres moltes de la Fora Vila mallorquina i que du el nom de Purgatori, la paradoxa és que resulta que és el paradís del bestiar.
Qué és Purgatori, per a tu?
És una manera d’entendre la vida que em fa sentir feliç.
Fer ramaderia en el segle XXI és viable a Mallorca?
És inevitable si no volem perdre la meitat del territori agrari i que l’altre meitat depengui de fertilitzants duits de fora. Econòmicament es difícil, però amb la feina que feim des de la cooperativa i amb un canvi de cultura ramadera pot ser rendible.
Com ha de ser una explotació ramadera ideal, en el teu parer?
Ha de tenir en compte tots els elements de l’ecosistema presents: l’aigua, la fertilitat de la terra i la minimització dels recursos fòssils. Ara mateix des de “me ecològic” ens hem agrupat amb cinc organitzacions ramaderes de tot l’Estat per posar en pràctica i avaluar les millores que ens pot aportar l’agricultura regenerativa i el maneig holístic.
En plena polèmica sobre les macrogranges, per quin model us decantau i per què?
Hi ha una diferència abismal entre unes i les altres. La ramaderia intensiva, d’engreix industrial, es dedica a expoliar el tercer món amb l’importació de soja, contamina els aqüífers, crea uns llocs de treball d’ínfima qualitat i requereix d’unes grans inversions que només cerquen el rendiment econòmic, tot oferint un producte de molt baixa qualitat i amb uns greixos monosaturats, responsables de càncers i altres patologies, sense cap respecte per l’animal i la natura. En canvi l’agricultura extensiva, cerca mantenir aquells hàbitats on es desenvolupa de la forma més natural possible. Sense animals no hi ha vida, els boscos col·lapsen i les praderies, molt sovint sense cap utilitat agrària, deixen de capturar carboni. És una agricultura ancestral, familiar, on la qualitat de vida de les persones i els animals és molt important.
Aquí es coneix la marca del me ecològic, el porc negre i poca cosa més, com s’ha de lluitar aquest sector? Com donar a conèixer el producte? I quins reconeixements s’han de fer per que el consumidor sàpiga que existeix?
Tant el me ecològic com el porc negre, ens poden ajudar a mantenir el paisatge, i ens aporten un aliment de gran qualitat. Hem de pensar que el rúmen d’una ovella transforma la lignina en proteïna i d’això en depèn la nostra existència. És molt manco eficient importar soja de Sud Amèrica per fer hamburgueses de soja.
Heu posat damunt la taula la necessitat de donar suport a entitats com CBPAE que garanteix la qualitat i la traçabilitat del producte ecològic però i si parlam d’agricultura i ramaderia tradicional?. Com s’ha de certificar aquesta qualitat i traçabilitat que ara el mercat comença a exigir també per la producció “no eco”?
No hi ha cap segell com l’ecològic, d’àmbit mundial i dins una normativa Europea i uns controls molt estrictes. Ens agradaria que el segell eco-balear fos una realitat, i seria relativament senzill. Un me o un porc criat aquí amb pinsos que venen de fora no l’hauríem de considerar local.
L’etiquetatge quin paper hi juga?
La ramaderia convencional utilitza pesticides, fertilitzants i pinsos sense cap tipus de control, això és el far-west, els que no suposam cap perill i respectam la natura ens hem d’identificar com a eco, hem de pagar per no contaminar. Però aquesta etiqueta ens identifica i es eficaç per aturar el frau, com ha passat recentment amb l’oli d’oliva
Que pensau sobre la possibilitat d’implicar el sector hoteler i de la restauració en el consum de producte local, que ara s’inclou en la llei turística que s’ha presentat?
Feta la llei , feta la trampa, no ens podem emmirallar amb aquestes polítiques. “Meecològic” du des del principi fent feina amb una cadena hotelera, Garden Hotels, i és per compromís amb la pagesia i el futur d’aquesta illa. Sempre he pensat que el sector turístic no ens necessita per abastir els seus menjadors, no arribaríem ni a l’u per cent, però sí que ens necessiten perquè Mallorca segueixi sent una illa espectacular.
Quines ajudes demanau a l’administració? Ara que la nova PAC és ja una realitat i que recull el fet insular, será més fàcil fer de pagès a les Balears?
Amb aquesta conselleria ens sentim molt defraudats, empren l’adjectiu sostenible i sovint l’eco-local en tots els seus discursos, però no han implementat cap ajuda que no vengui donada des d’Europa. Ens han menystingut com a sector, tot i que ja representam més del quinze per cent i arribarem aviat al vint-i-cinc si seguim creixent com els darrers anys. Però amb la diagnosi que ha fet Apaema per a la Conselleria hem demostrat que som més eficients i professionals que els convencionals.
El pagès del segle XXI s’haurà de digitalitzar, com diuen els gurus de l’administració?
Aixo torna a ser un altre tema que no beneficiarà al pagés familiar, tan sols beneficiarà a les grans multinacionals. Necessitam més ajudes perqué la gent jove s’incorpori, i aquestes han de tenir un control. Però no tot s’ha de destinar a inversions en tecnologia, maquinària, asseguranses agràries i interessos bancaris. La major part de les ajudes en inversions van a a parar als bancs.
Com s’hauria d’articular la venda directa del productor al consumidor? Quins avantatges aportaria?
A nivell càrnic és molt complexa, noltros ho feim i no ho volem deixar de fer, però la cultura de que t’ho portin tot a casa i ben empaquetat particularment no m’agrada, perquè ès energèticament insostenible. Hem de retrobar-nos amb les botiguetes i les carnisseries o crear grups de consum. Hi ha llocs on el consumidor també és soci de la cooperativa i es compromet amb el pagés a comprar una quantitat d’aliments.
Voldries que els teus fills fossin pagesos?
Voldria que s’estimassin el món com jo l’estim i que fossin feliços, i en això la natura hi ajuda molt. Jo he fet molta feina pensant en ells, i en jo també, perquè Purgatori sigui una finca molt resilient. Hem d’invertir en estratègies de sostenibilitat ambiental, econòmica i social.
