Susana Mora (Maó, 1982) és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat Oberta de Catalunya. Advocada en exercici des del 2005, en l’actualitat es troba en període d’excedència després que la passada legislatura va assumir el càrrec de Presidenta del Consell Insular de Menorca. Avui l’entrevistem amb motiu de l’inici del mandat aquest 2022 de Menorca com a Regió Europea de la Gastronomia que durà una programació de més de cinquanta activitats al llarg de l’any i que posarà l’illa en l’epicentre del discurs gastronòmic.
Presidenta, que vol dir exactament ser Regió Europea Gastronòmica?
És un títol que respon a la iniciativa d’un plataforma de regions europees que promou l’Institut Internacional de la Gastronomia, la Cultura, les Arts i el Turisme (IGCAT) i que pretén estimular, recopilar i difondre el coneixement per contribuir a una millor qualitat de vida a les regions europees mitjançant la promoció de la cultura alimentaria i l’estímul de la innovació gastronòmica. Compta amb el suport del Comitè Europeu de Regions Europees.
Catalunya ja ho va ser, oi?
Si! Crec que ho va ser la primera l’any 2016. Precisament l’altre dia quan vam celebrar el primer acte d’obertura del mandat com a Regió Europea vam comptar amb la presència del qui va ser jove xef europeu de Catalunya, n’Eric Montes.
I que representa per a Menorca aquesta distinció?
És una il·lusió compartida que va molt més enllà d’una distinció o d’un segell més com podries pensar perquè aquest no era l’objectiu quan en Jaume Gomila, delegat d’IGCAT ens ho va proposar al 2019 sinó que ho vam plantejar com un projecte d’illa. Des d’un punt de vista intern perquè ens ha permès reforçar la cohesió a nivell social, associatiu perquè ha estat un projecte construït des de la col·laboració entre molts col·lectius. I evidentment a nivell extern, per la projecció i les sinergies que representarà que no només passen per un augment immediat de la visibilitat local i internacional durant 365 dies sinó esperem també, un impacte directe sobre la nostra economia.
Em deia 2019 i sembla fa quatre dies però amb pandèmia per mig no haurà estat fàcil posar-ho en marxa…
Ha estat una marató des del primer moment perquè quan ens ho van plantejar a l’estiu de 2019 feia quatre dies que havíem encetat la nova legislatura perquè va ser any d’eleccions, a més hi havia poc marge de temps per posar tothom d’acord i preparar la candidatura que havia de lliurar-se al setembre. Vam córrer tot el que vam poder, vam anar a Brussel·les a defensar la candidatura, van venir els inspectors d’IGCAT a Menorca al novembre i a finals d’any rebíem la notícia que finalment havíem sigut escollits junt amb la regió noruega de Trondheim. Quan tot
just començava 2020 arribava la COVID i a partir d’allà, una situació mai viscuda. En qualsevol cas, ha valgut la pena lluitar per la candidatura i crec que el mandat no pot arribar en millor moment per Menorca.
Quins objectius es van plantejar al presentar la candidatura?
Volíem posicionar l’illa com a destinació gastronòmica de qualitat però també fomentar l’augment del consum del producte local, promoure projectes d’innovació i transformació que ajudessin al desenvolupament de models innovadors en el sector agroalimentari i fer que els propis menorquins fóssim els millors prescriptors de la nostra gastronomia, que no sempre passa.
Com defineix la gastronomia menorquina?
La nostra gastronomia parla d’una història mil·lenària i de la influència d’altres cultures, d’una terra oberta al mar i d’una vida rural activa, parla del respecte per les tradicions i també de l’empenta de la creativitat, parla d’autenticitat mediterrània, d’una manera de fer i d’una manera de vida, parla, en resum, de la nostra identitat. És ADN pur!
Per aquest any s’han programat més de 50 activitats, moltes elles ja eren dins el calendari habitual que té Menorca relacionat amb la gastronomia però n’hi ha també de noves. Amb quins acte es queda?
(Riu) Menorca s’assaboreix a poc a poc i la seva cuina també segueix aquest ritme perquè es fa a foc lent. Un dels plats més estimats per tots els menorquins és precisament el seu oliaigu, una sopa senzilla a base de productes de proximitat com son el tomàquet, la ceba i el pebrot que converteixen aquest plat en un autèntic luxe dels petits plaers. Que vull dir amb tot això? Que qualsevol de les propostes que el visitant vegi que fem aquest any estarà impregnada de com som nosaltres, una terra oberta els 365 dies de l’any.
Però com va quedar palès l’altre dia a l’acte institucional, aquest mandat no només va de seure a taula, no?
Així és. El pla d’accions per enguany també inclou projectes amb visió de futur que tenen com objectiu potenciar la innovació, la inclusió, la difusió cultural i una millor adquisició d’hàbits saludables a través de la gastronomia. També voldrem rallar de sostenibilitat, un camí en el que Menorca té molt a dir perquè hi és present des fa més de tres dècades.
