No és el primer ni serà el darrer treball sobre aquesta història del Celler Cooperatiu però cada passa que es dona en el coneixement d’aquesta desfeta acaba obrint noves perspectives, deixant més preguntes i més ganes d’investigar. És el que li ha passat a Marina Roig, que firma aquest treball de fi de grau (TFG), Història d’una frustració. Evolució històrica del Celler Cooperatiu de Felanitx (1919-1991) que fa cara d’acabar sent alguna cosa més… Roig ja havia tancat un estudi preliminar que ja havíem recollit a Balears Vadevi i actualment és una de les persones que més en sap de la història del Sindicat i el Celler Cooperatiu de Felanitx.
“Aquest estudi abasta una cronologia molt amplia i em centr exclusivament en el cas mallorquí”, diu Marina Roig. “Aniria des de mitjan s. XIX fins el 1991. També destaca per la varietat de fonts que s’han emprat, essent les fonts d’arxiu, hemerogràfiques i orals les que destaquen i en menor mesura s’empren referències bibliogràfiques. Com va dir el meu tutor Antoni Marimon Riutort quan em va defensar davant el tribunal, més que un Treball de Fi de Grau pareix l’inici d’una tesi doctoral per la complexitat del tema”.
Com arrenca l’estudi?
En un primer moment es fa un anàlisi de l’esplendor econòmic que experimenta Mallorca arran de la desfeta de les vinyes franceses a causa de la fil·loxera. Després em centr en el cas felanitxer on tract aquest apogeu econòmic; i després la crisi de la indústria vinícola es tractada arran d’haver llegit el El Felanigense des del 1889 al 1896. El que destaca és que l’onada migratòria cap a Amèrica llatina que s’inicià a Mallorca en el 1889, a Felanitx no es dona fins arribada la fil·loxera (1991) i si s’havia donat abans no era destacable. Pel que es demostra que la migració felanitxera és a causa de la crisi de la indústria vinícola, ja que és la principal font de riquesa. El comerç queda paralitzat a partir del 1892 i fins al 1895 no es torna a reactivar. Gràcies al Felanigense s’ha vist que molts de felanitxers no desistiren en intentar salvar aquest cultiu, encara que a partir del 1894 hi ha un canvi, passant de la vinya a cultius arboris.
Després parl del renaixement de la indústria vinícola a Mallorca que ve de la mà de les Estacions Enològiques. A cada provincia se’n va construir una i a Mallorca fou a Felanitx arrel de la visita de Cristòfor Mestre Artigas (director de l’Estació Enològica de Vilafranca del Panadès). L’Estació Enològica de Felanitx es va fundar el 1910. El director fou Ernest Mestre Artigas.
Es a dir que l’Estació Enològica va ser el factor que va impulsar la producció i llavors la necessitat d’organitzar-se dels productors…
Arran de la creació de l’Estació Enològica es va decidir fundar un Celler Cooperatiu. Aquest és l’apartat central. Degut al canvi de mercat que s’havia donat a partir del s.XIX, l’existència d’un sistema de producció agrària endarrerit, la crisi econòmica i la fil·loxera, es va fer necessari la cooperació de petits i grans productors de raïm. Els petits no tenien capital suficient per tenir una bodega i es veien obligats a malvendre el raïm. Els més rics no podien produir a gran escala i inserir-se dins el mercat capitalista. Per tant la cooperació era necessària.
El Celler Cooperatiu es fundà el 1919. Explic la seva evolució en apartats temàtics: el seu funcionament, el finançament, la seva producció i comercialització, i els seus darrers anys. La dificultat del tema és que quasi no hi ha informació, ja que el seu arxiu fou destruït, encara que part s’intentà salvar. No hi ha cap obra que abasti tota la seva història, només la de Pere Xamena Fiol i arriba fins al 1981, i encara així el que aporta són bàsicament dades numèriques i que no expliquen res.
La història des Sindicat és un serial, no?
El perquè va tancar el Sindicat encara avui en dia és un tema de discussió que he volgut resoldre. Per reconstruir la seva història m’he basat en fonts orals: Joan Adrover Tascó (hi va fer feina més de 30 anys, essent tresorer i delegat sindical, entre altres coses), Luis Armero (enòleg durant 4 anys) i Gabriel Roig Grimalt (soci des del 1974). Actualment estic ampliant l’estudi amb més fonts orals i estic cercant més documentació. El que he tret en clar és que el Sindicat va tancar per una mala gestió des d’anys enrere que va propiciar que tinguessin un deute de 70 milions de pessetes. Això s’ha vist a partir d’estadistiques realitzades a partir de documents del pròpi celler i corroborat per les fonts orals.
Una nova passa en la rehabilitació des Sindicat.
El Consell de Mallorca va fent passes en el projecte de rehabilitació i conservació de l’edifici del Sindicat de Felanitx. Ara és prevista una nova inversió, de 100.000 euros per la restauració de l’edifici que aquesta institució va comprar l’any 2019. Fins ara s’hi han invertit aprop de 2,8 milions d’euros. Una de les possibilitats es que el vell edifici allotgi la facultat de Belles Arts i que s’hi impliqui l’artista felabitxer Miquel Barceló, el que suposaria una empenta notable al projecte.
De moment, i a l’espera de la tramitació administrativa, s’hi han fet treballs de consolidacio de l’estructura, molt damnada, en perill d’esbucament, i dels elements de la façana. Ara, amb l’aprovació de la llicència d’obres per part de l’Ajuntament de Felanitx, que es farà de forma definitiva en el ple d’avui, començaran els treballs de bon de veres per la construcció, uns treballs que ja tenen el vist i plau de la Comissió Insular de Patrimoni Històric. El termini d’execució és de quatre mesos i mig
