Aquesta setmana és previst que el Consell de Mallorca comencin les actuacions en el Celler Cooperatiu de Felanitx, l’emblemàtic edifici de Sindicat. Les tasques començaran amb el tancat del solar i la neteja de tot l’espai exterior i interior de l’edifici. Uns treballs que s’escometen d’urgència a causa de l’alt grau de deteriorament de les instal·lacions. Les obres tenen un cost de vint mil euros i seran dutes a terme per l’empresa Tracsa.
És la primera passa per la recuperació d’un bé patrimonial de primer ordre per Felanitx i per la història de la vitivinicultura de Mallorca. L’objectiu és un projecte en el qual hi estan involucrats el Consell Insular de Mallorca, l’Ajuntament de Felanitx i el pintor Miquel Barceló. Ja fa cinc anys que l’artista felanitxer va proposar al batle Biel Tauler fer un centre d’art i estudis artístics internacional.
Posteriorment el Consell de Mallorca el va catalogar com Bé d’Interès Cultural i en va assegurar la protecció, i el va adquirir per 1,8 milions d’euros amb doblers de les inversions estatutàries.
Precisament enguany es commemora el centenari de la construcció de l’edifici i amb aquest motiu s’ha organitzat un conjunt d’actes per recordar aquesta part de la història de Felanitx i de Mallorca. Entre aquestes activitats dissabte l’enòleg Luis Armero, que hi va fer feina als anys 70 just abans del tancament, parlarà del funcionament del Sindicat. I dia 29, la historiadora Marina Roig recordarà la viticultura en el temps de la Fil·loxera i l’origen del Sindicat, just ara fa un segle, al Centre Cultural de Felanitx.
Per obrir boca, Marina Roig ens fa arribar un tast de la seva intervenció que vol retre homenatge als impulsors d’una iniciativa sense la qual avui la història del vi de Mallorca seria ben distinta. Aquí el teniu:
El naixement del Celler Cooperatiu de Felanitx “Es Sindicat” fou fruit d’una problemàtica socioeconòmica que venia gestant-se des d’anys enrere. Cal referir-se doncs a un procés que ve donant-se des de fa segles, on es produeix una concentració de grans quantitats de terra en mans de pocs propietaris i, per altra banda, es produeix un fenomen de microparcelació que només agreuja el problema existent durant el segle XIX. Durant aquests anys existeix a Espanya una agricultura subdesenvolupada i poc tecnificada, que està enfocada a una política autàrquica d’autoabastiment, fet que impedia una diversificació de la producció i una millora d’aquest.
La crisi vinícola arriba a Espanya amb la incorporació de tota una sèrie de països al mercat mundial, ja que amb els factors esmentats anteriorment, l’agricultura no estava preparada per a enfocar-se cap a la globalització i al pas al capitalisme. Es produirà el pas també d’una política autàrquica amb el blat com a producte punter, a una política globalitzadora on el producte punter fou el vi aprofitant la crisi fil·loxera a França. El problema fou que en lloc de dur a terme una modernització del sector agrari, es va portar a terme una agricultura extensiva, on aquests petits i grans propietaris van substituir totalment o parcialment els seus cultius per la vinya, sense canviar el sistema de producció arcaic.
Serà doncs, amb l’arribada de la crisi vinícola a Espanya quan es suscitarà el canvi, donant lloc a una agricultura intensiva i a una economia de mercat. Cal remarcar que mai en la història una crisi agrària havia tengut una resposta científica tan gran com fou la del segle XIX. A partir d’aquí, es dóna una modernització de l’agricultura establint unes bases que perduraran fins avui en dia, aquesta investigació es portava a terme a les Estacions Enològiques d’arreu de l’Estat.
A Mallorca se’n construí una a Felanitx l’any 1913 i va ser l’enginyer agrònom Arnest Mestre Artigas el director, germà del qui era el director de l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès. Fou doncs en aquesta mateixa Estació Enològica on va néixer la idea de construir Es Sindicat, que responia a una problemàtica que encara no s’havia resolt. El problema econòmic estava en procés de resoldre’s mitjançant les investigacions que es portaven a terme a Felanitx. El problema social no estava resolt i és que encara existien molts de petits propietaris que, per molt que tenguessin una porció de terra, això no garantia la seva subsistència ni a nivell personal ni a nivell de mercat a una societat essencialment agrària.
Llavors, Arnest Mestre Artigas fou l’impulsor del Cooperativisme a Mallorca, donant fruit a un Celler que acollia a tots aquells agricultors que no tenien capital suficient per posseir un celler propi i es veien obligats a malvendre el raïm. Assistim doncs, al naixement d’una institució que va donar exemple a tota l’illa en tant a cooperativisme i producció vinícola, ja que quasi no es pot entendre Es Sindicat sense l’Estació Enològica. Sens dubte Es Sindicat va ser i és motiu d’orgull, fet que ho demostra publicacions de l’època:
Hoy se inaugura el Celler Cooperatiu de Felanitx. Todo cuanto afecta a nuestra agricultura tiene para nosotros, y ha de tener para todo mallorquín, el máximo interés. Los productos del campo, con las industrias que de ellos se derivan, son la Fuente casi única de nuestra riqueza. La inauguración de ayer es una prueba más de que se trabaja para consolidar nuestro patrimonio agrícola y para sacar de él el mayor provecho.
