L’ICEA, Institució Catalana d’Estudis Agraris, secció de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estrenat una jornada de treball dedicada al coneixement de les marques de qualitat dels vins de les diferents regions de parla catalana. Hi participaren: El Rosselló de França, Catalunya, València i Balears, regions que comparteixen una història en comú respecte de l’elaboració de vins que data de dos mil anys enrere. Es comparteixen terrers, clima, varietats i paisatge i, també, cada una d’elles amb característiques diferencials.
El primer a intervenir fou l’historiador Josep Maria Puiggròs, el qual va relatar la història del vi d’ençà que hi ha testimonis arqueològics, l’arribada a les costes mediterrànies de pobladors de Fenícia, Grècia, Creta, Cartago i Roma fins a l’establiment de les actuals demarcacions en forma de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides que hi ha a les diverses regions del país.
Rosselló
Del Rosselló francès en va parlar Fabrice Rieu, vinater establert a Argelès-sur-mer, propietari del celler Maison Albera i president de la fira de vi de París. El medi físic d’aquesta regió és un amfiteatre obert al mar rodejat de muntanyes. El sòls és molt variable, reflexa de tots els moviments de la terra lligats a la formació i desenvolupament dels Pirineus. El clima és mediterrani, si bé amb una pluja que oscil·la entre els 500 i 600 ml/any. Singular importància tenen els vents dominants de tramuntana i marinada, sembla que en els darrers anys han canviat lleugerament la seva direcció i això ha provocat una sequera important en desviar les pluges més cap al nord.
S’hi cultiven unes 19.000 hectàrees que produeixen 600.000 hl de vi. Elaborats per 375 cellers particulars i 24 cooperatives, en aquest territori hi ha establertes 14 denominacions d’origen, 5 de les quals dedicades a l’elaboració de vins dolços (Rivesaltes, per exemple, al costat de Perpinyà), la resta elabora vins tranquils, bàsicament negres. A més hi ha dues IIGGPP, que produeixen vins tranquils i rancis. L’elaboració de vins és feta en un 40% per les denominacions d’origen de vi sec, un 35% per les IIGGPP i un 25% per les denominacions de vins dolços. La primera denominació d’origen es va establir l’any 1936. La producció del Rosselló representa l’1,3% de tota la producció vinícola de França, però el 78% de la producció de vins dolços.
Les varietats més cultivades són la garnatxa (blanca, negra i peluda), el macabeu, les dues varietats de moscatell (Alexandria i gra petit), carinyena i el torbat, varietat pròxima a la malvasia.
País Valencià: zona de bobal i de fondellol
La situació de les vinyes i el vi de València fou presentada per Joan C. Martín, enòleg, Màster tastavins i escriptor, entre les seves obres podem destacar Els vins de l’arc mediterrani. D’Alacant a Montpeller (Editorial Pòrtic). La Comunitat Valenciana està situada al llarg de més de 300 km oberta al Mediterrani que defineix el seu clima, si bé a la zona de Requena té certes influències continentals. El terreny està marcat per tres grans trets: la vega central, entre els rius Xúquer i Túria; les serralades que l’envolten i els dos grans sistemes que allà acaben: Ibèric i el Bètic.
En aquesta comunitat hi ha establertes quatre denominacions d’origen. Utiel-Requena (32.000 hectàres), València (11.000 ha), Alacant (10.000 ha), Cava (400 ha), la IGP Castelló (260 ha) i quatre vins de finca qualificada En total es produeixen onze milions de botelles. S’hi cultiva una quarantena varietats de vinya, moltes d’elles autòctones, però les varietats més abundants són a la DO Utiel-Requena, la bobal, la més cultivada i macabeu; a la DO València, moscatell i merseguera, a la DO Alacant, garnatxa tintorera i monastrell. Entre els vins d’Alacant destaca el fondillón, vi dolç fet amb monastrell que arriba als 18º de graduació alcohòlica. La dolçor li ve del sucre del most. Aquest vi que va tenir molta importància en el segle XV encara s’elabora. Ha estat citat per Shakespeare i Dumas, entre d’altres.
Catalunya: 52% de les vinyes són ecològiques
A Catalunya existeix una DO que engloba tot el territori català. El medi físic és molt diversificat de la mar a la muntanya. Dominen els terrenys calcaris amb baix contingut de matèria orgànica. Més prop de la costa hi ha sòls especials: sauló a Alella, panal a la Terra Alta i llicorella al Priorat, Montsant, Conca de Barberà i Empordà.
Hi ha restablertes 12 denominacions d’origen protegides i la DO qualificada del Priorat i 14 Vins de Finca Qualificada. Es cultiven 56.000 ha, de les quals el 52% són vinyes ecològiques, la quantitat més gran de l’Estat. Les varietats més abundants són les productores de cava: macabeu, xarel·lo i parellada, seguides de garnatxa negra i blanca, carinyena i varietats internacionals. En total es cultiven 79 varietats diferents, si bé 10 d’elles representen el 87% del total. El 72,5% són varietats autòctones o tradicionals. La DO Cava és la que té la màxima producció de totes amb 241 milions de botelles que representen un valor de 670 milions d’euros. La resta de DDO elaboren 95 milions de botelles que tenen un valor que sobre passa els 300 milions d’euros.
A Balears: consum majoritari, a les illes
Les Balears, dividides en quatre illes, presenten un medi natural dominat pel clima mediterrani i pels sòls calcaris-argilosos de diferents potències de profunditat. Clima mediterrani típic amb un estiu molt sec i calorós.
Actualment, existeixen dues denominacions d’origen: Binissalem i Pla i Llevant. I sis IIGGPP: Balears, Mallorca, Serra de Tramuntana-Costa Nord, Menorca, Eivissa i Formentera. Just la de Mallorca té consell regulador propi, la resta depenen de la Conselleria d’Agricultura. Es va fer una revisió històrica de l’evolució dels cultius de la vinya des dels seus inicis i com aquesta evolució ha marcat els tipus de vinyes que tenim actualment. Es cultiven unes 2000 ha, que produeixen 10.100 tones que produeixen 62.000 hl de vi. El 80% es consumeix a les illes.
Respecte de les varietats cultivades, les Balears es distingeixen per la important presència en el cultiu de les varietats internacionals: merlot (l’espècie més abundant), cabernet, syrah, cahardonnay, viognier. Les autòctones més presents són: callet, manto negro, premsal i giró ros. Els vins de Binissalem negres han de dur un mínim de 30% de manto negro i els blancs, un 50% de premsal. La resta de vins no tenen aquests condicionants.
Reptes de futur i problemes comuns
Respecte dels problemes i reptes de futur als quals han de fer front els diversos territoris són bastants comuns. El primer de tots és la preocupació pel canvi climàtic i la necessitat d’adaptar-s’hi mitjançant pràctiques agrícoles adequades, cercar varietats més resistents o pensar amb les varietats híbrides, ja autoritzades, especialment a França.
La situació econòmica general és preocupació de tots. La necessitat d’aprofundir en el coneixement de les varietats autòctones per augmentar-ne l’ús i la tipificació dels vins. Necessitat d’una promoció conjunta de totes les marques de qualitat. Organitzar de manera eficaç l’enoturisme. Existeix la preocupació general respecte de la relació entre el consum de vi i salut, degut sobretot a la tendència a posar dins el mateix caixó totes les begudes que contenen alcohol, quan és ben sabut que el vi és molt diferent al destil·lats al tenir menys alcohol i contenir composts saludables.
Tast final
La jornada va concloure amb un tast de vins de les diferents regions dirigit per l’enòloga Montse Nadal que va destacar la qualitat i característiques de cada un dels vins presents. Es varen tastar vins dolços del Rosselló, escumosos de Catalunya, vins elaborats amb la varietat bobal de València i vins fets amb callet i giró ros de Mallorca.
