!--akiadsense-->
Tradicionalment el vi s’ha tapat amb taps de suro, però d’un temps cap aquí han aparegut noves versions que moltes vegades ens fan desconfiar de la qualitat del vi. Sembla que si el vi no s’ha conservat amb un tap de suro segurament deu ser perquè l’elaborador no hi ha donat tanta importància i en conseqüència tendim a pensar que el vi no és tan bo.
Això no és cert.
Els taps que no són de suro no tenen perquè ser pitjors que els altres, sempre que se’ls utilitzi de forma adequada i amb els vins correctes.
El tap de suro. El de tota la vida. N’hi ha de difererents qualitats i els vins que requeriran una criança en botella de molt de temps, són els que normalment n’haurien d’utilitzar un d’aquest tipus. El tap és porós i permet una bona conservació del vi. I a més aporta aromes al vi. A part que a Europa, inevitablement, associam el suro al vi i per tant, en moltes ocasions veure un vi amb un altre tap ens tira enrera. Culturalment estam programats per associar les dues coses.
Aquest tap té dos inconvenients: el preu i el TCA. L’estracció del suro és un procediment que es fa pràcticament de forma tradicional el que suposa un cost més elevalt que qualsevol altre tipus de tapament. I pel fet de ser un element natural es fa impossible erradicar el fong que provoca el TCA, allò que s’anomena ”l’efecte del suro” i que fa malbé el vi.
Sobretot en aquest cas recordau que si obriu una botella que té aquest defecte, no vol dir que la resta botelles del mateix vi també el tinguin. No deixeu de prendre’l ja que afecta només a aquella botella i no a la producció sencera. Es calcula que afecta a un 4% de les botelles.
El taps sintètics. Són més fàcil de controlar. No com els naturals que no permeten sebre la seva evolució fins que es destapa la botella. El material inorgànic no permet el creixement microbiològic, ni la formació de TCA. No es romp i no es desfà. El seu cost no és molt alt i perrmeten a més introduir nous elements estètics amb taps de colors diversos o amb dibuixos i dissenys diferents. Funcionen molt bé en els països del nord d’Europa i a la Gran Bretanya.
Aquests taps però, s’han d’utilitzar per vins de consum ràpid. No és un tap especialment pensat per fer llargues criances en botella.
Així si veis un vi vell amb aquest tap podeu desconfiar.
!--akiadsense-->
Els taps de rosca. Estan pensats per vins molt joves, especialment blancs i rosats, però també negres de consum ràpid. Aquests taps funcionen molt bé al món anglosaxó per la facilitat d’obertura. En canvi a Europa aquest tapament encara es mira amb mals ulls, perquè es perd el ritual del llevataps, i perquè per una questió cultural, aquí associam aquest tap amb un vi barat, de mala qualitat.
I tot i que és molt poc comú, s’han donat casos de TCA.
!--akiadsense-->
Taps de vidre. Fa temps que estan al mercat però encara són una novetat. De moment no se sap molt bé encara si poden tenir més virtuts associades al vi. És un element estètic imponent, molt maco i s’utilizen en vins joves que no han de passar molt de temps en botella. Es poden reciclar però són cars.
El tap Zork. Comercialitzat per l’empresa australiana del mateix nom va més enlla fins a traslladar al vi, la cultura de l’obrefàcil. Segons els seus responsables, s’obre com una tapadora i surt com un suro. Només s’ha d’estirar una presa per rompre el segell i estirar el tap. Diuen que fa el mateix renou que el que evoca a celebració. De nou està pensat per vins de criança curta i de consum ràpid.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
