És ben sabut que la població autòctona que es dedica a fora vila minva d’any en any per manca de relleu generacional. Illencs que es dediquin a les feines de fora vila en queden pocs, cada dia menys, i llevat dels que tenen algun hereu o hereua que s’hi vulgui dedicar, la perspectiva és l’abandonament de l’activitat agrícola o ramadera i, massa vegades, la conversió de la terra en parcel·la per construir bé sigui un habitatge o un camp per a plaques solars. A banda que, quan el sector troba bracers per a les feines de temporada és habitual que hagi de recórrer a personal de fora de les Illes Balears, bé de la Península o de països tercers, com, ara bé, magribins i llatinoamericans. Aquest fet determina, com passa a altres àmbits però en el nostre cas de forma més acusada, que moltes paraules i formes de la parla col·loquial vagin quedant en desús. Aquesta és la primera passa per a caure a l’oblit.
Així, avui neixen els ‘Rescatamots‘, una nova secció, patrocinada per l’Institut d’Estudis Baleàrics, IEB, que té l’objectiu de col·laborar en la preservació del patrimoni cultural del sector primari, en l’àmbit de la llengua. Per servar les paraules, les expressions que estan en risc de ser oblidades. La secció, quinzenal, tendrà un funcionament senzill, que partirà de la inclusió de les paraules que anem triant entre tots, també vosaltres, lectors, a qui convidam a suggerir mots que penseu que no han de ser oblidats.
Hi haurà termes vinculats amb el món rural en general, l’agrari, ramader i pesquer. Volem incloure-hi algunes paraules del vocabulari propi, que es trobin així mateix en perill.
Evitem el cementiri de les llengües mortes
Difícilment podrem evitar l’actual composició demogràfica de la societat illenca, que fa la seva evolució independentment de les circumstàncies que envolten la situació de la llengua catalana, però sí que podem fer alguna cosa per evitar que el ric patrimoni cultural i lingüístic del món rural es perdi irremissiblement al cementiri de les llengües mortes.
Avui teniu la primera entrega amb quatre paraules. Per cada una d’elles, a més de la definició, l’ortografia i la pronúncia, hi afegim alguna informació complementària que enriqueix el contingut, bé per la seva significació cultural o la seva utilització en distints àmbits de l’original.
Vos convidam a participar-hi, ser actius i fer-nos arribar els vostres suggeriments a través de les xarxes socials del digital, sigui Twitter, Instagram o Facebook. I, així, podreu convertir-vos en els nostres ‘rescatamots‘ de capçalera.
1
