FONYAR [fuɲá (or., eiv.); foɲá (occ.).] v. tr. || 3. Trepitjar el raïm per fer-ne vi (Gaià, Solsona, Bassella, Eiv.); cast. pisar.
En el català propi d’Eivissa i Formentera el verb ‘fonyar’ s’empra per al que en altres latituds s’anomenaria trepitjar. Tot i que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ja apunta que ‘fonyar’ fa referència especialment a la verema, a les Pitiüses, s’utilitza en tota mena de contextos, des de ‘fonyar la pilota’ per calmar el joc en un partit de futbol, a les ‘fonyades’ que apareixen en els versos finals del ‘Vent o l’amor’, obra del més gran dels poetes pitiüsos, Marià Villangómez:
“És com si recordés o estimés,
és com si un mort escoltés un sostre de fonyades,
i les promeses mai no es compliran.
Despert, escolto el vent, l’amor.”
El poeta escrigué: “és com si un mort escoltés un sostre de fonyades…”
L’origen del verb podria provenir del llatí fundiare que es tradueix com furgar, remenar a fons. A més, els lingüistes de la Institució Francesc de Borja Moll esvaeixen la temptació de relacionar-lo amb un verb que s’hi assembla molt. Així, malgrat que ‘fonyar’ coincideix amb el significat de ‘follar’ (en la seva primera accepció, relativa a ‘prémer o trepitjar’) no sembla probable que ambdós verbs comparteixin el mateix origen, ja que el segon terme, vindria del llatí ‘fullare’, que significa ‘batre’.
En tot cas, la proximitat fonètica i semàntica dels dos mots ens fa recordar l’expressió ‘si avui fem verema, demà follarem’, amb la qual, sorprenentment, tornarem cap a Formentera. L’adagi vol dir, literalment, que si avui collim el raïm, demà el trepitjarem per extreure’n el most, i fou inclòs per Pau Riba, qui sap si atret per l’ànim de jugar amb la segona accepció de follar, relativa a fer l’acte sexual, en el darrer vers de la seva ‘Simfonia núm. 2 (d’uns déus d’uns homes)’, del disc Dioptria II (1971).
En aquella època és quan el compositor s’establí a Formentera, on visqué fins a l’any 1975 i on tingué dos dels seus fills, Pau i Caïm. En el bell mig de la Mola, Riba aconseguí un dels ambients sonors més peculiars de la seva carrera, durant l’enregistrament del disc ‘Jo, la Donya i el Gripau’ que es va fer a l’aire lliure, sota d’una de les característiques figueres estalonades del paisatge formenterer.
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
