S’anomena toïssa [toís, toísə (mall.); tuís, tuísə (mall., men.); més dialectal o vulgar, tovís, tovísə (mall.)] al cap de bestiar de llana que té d’un a dos anys de vida: A’ns presos XXII toiços per penyora, doc. a. 1438 (ap. Aguiló Dicc., que escriu toiçós amb accent perquè interpreta equivocadament que es tracta d’un mot toiçó).
Sumat a aquesta primera definició, ens interessa també l’accepció que incorpora l’Alcover-Moll, on parla de “dona corpulenta (mall., men.). Quina toïssa està feta, Na Magdalena!, i és que segons apunta Aina Canyelles, presidenta de l’Associació d’Ovella Roja Mallorquina, usen el mot una toïssa per a referir-se a aquella ovella que tot i tenir més d’un any, encara no ha parit i, per tant, ha pogut acabar de fer-se grossa sense el desgast que provoca l’embaràs i l’alletament del menat.
Aina Canyelles entén que “tant toïssa com qualsevol altra paraula que s’utilitzi per designar una ovella en concret no és més que la mostra de la riquesa del lèxic tradicional, part indispensable de la cultura i el saber”. I en aquest punt, aprofita l’avinentesa per fer una reivindicació: “anomenar amb un grau de concreció tan precís hauria de desmuntar les creences que la gent del camp té unes mancances intel·lectuals com generalment s’ha cregut”.
L’ovella roja, en perill d’extinció
Sigui com sigui, insisteix, “per a mi és tan important conservar aquest mot fent-lo servir, com ara criar races autòctones com l’ovella roja que estan en vertader perill d’extinció. De vegades sent una pressió al pit presagi de res bo, pensant en tot el que perdem i no podrem deixar als nostres fills! Com s’ho faran per recuperar tot allò que perdem si en qualque moment ho han de menester?”, es pregunta. I ella mateixa respon: “Nosaltres com associació intentarem amb totes les nostres forces mantenir viva tota a aquesta cultura tan lligada a la nostra ovelleta roja!”
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
