vinyòvol m 1. [viɲɔ̞́voɫ (mall.); viɲɔ̞́vuɫ (men.)] Guardià de vinya o de vinyes. 2. Treballador agrícola especialitzat i coneixedor de la cura dels ceps de les vinyes i conreador d’una vinya o explotació de secà de reduïdes dimensions, prop d’una població.
Etimològicament, vinyòvol és un mot d’origen incert, probablement d’un ll. vīnŏfŏrum, llatinització del gr. oinóphoros (també en una forma ll. oenŏphŏrus) ‘vinya; recipient de vi; portador de vi’, amb influx de vinya en la -ny- i canvi de la terminació -or per la més freqüent -ol.
‘Vinyòvol: vocabulari pagès de la vinya i el vi‘, de Pere Calafat
Vinyòvol, doncs, és el pagès que té cura del vinyet, però també el títol que aplega un recull de mots vinaters i vinyaters, que ha estat confegit durant anys per un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets.
Pere Calafat ha nascut i crescut entre vinyets i de sempre se’l relaciona amb les feines que tenen cura del cep: lligar vinya, porgar, arcar, cavar vinya, esquitar, ensofrar…,” i la tasca més gratificant, explica, que és la verema, quan es recull el fruit de tota l’anyada, i quan es veuen vermadores, traginadors, panerers, carreters, tractorers…, al costat dels nostres concos pagesos pitjant pacientment amb la massa el raïm dins les portadores. Vora el nostre forçarrut cosí Jaume aixecant les portadores, del nostre padrí Pere de Ca Sa Consellera amb les botes congrenyades i del nostre pare Jaume plantant vinyet, esquitant i llaurant amb el pasquali, preparant canastros de raïm de taula, elaborant mistela i, amb molta de cura, el vi de missa”.
“Aquest vocabulari, fet per un pagès i vinater amb un gran amor per la terra, pel vinyet i pels vinaters, serveix per disposar d’una manera ordenada les paraules de la vinya i del vi, perquè han estat recollides amb meticulositat, rigor, respecte, passió i empenta”.
Vinyòvol: la utopia abastable
Diu Pere Calafat que vinyòvol també és a partir d’ara “el guardià de les paraules, servesqui aquest treball per donar testimoni escrit dels nostres mots”.
“Amb aquestes paraules sempre comença les presentacions públiques que vaig fer del meu llibre Vinyòvol i és que la paraula Vinyòvol està envoltada d’una aura abstractoide i glamurosa“, recorda. I segueix: La paraula vinyòvol no era, ni és una paraula d’ús comú en el llenguatge col·loquial, ningú sol dir, “jo som un vinyòvol” i, en canvi, sí que diem, “jo som pagès, jo faig de pagès, de vinater, d’empeltador”. Vinyòvol, emperò, “està per sobre, és com a inassolible, inabastable, fins i tot diria que un poc presumptuosa, es podria dir que és allà on volem arribar, la meta llunyana i utòpica”.
Alhora el mot és també el reconeixement a aquella persona senzilla que sap l’ofici, aquella persona major, que podem anomenar Sen, que ja ha penjat els hàbits, que ja s’ha jubilat i a la que acudim quan tenim dubtes, que tot i estar fora d’òrbita, fora temps, té la clarividència necessària per il·luminar-nos el camí.
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
