L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària de les Illes Balears (IRFAP) està a punt de publicar un recull de mencions dels noms de varietats locals de vinya de vinificació i de raïm de taula a les Illes Balears, des de l’any 1787. L’estudi pretén contribuir a la recuperació del patrimoni cultural i de la riquesa vegetal que representen les varietats locals de vinya a les Illes Balears. Els seus autors Rosa Pascual i Antoni Puig, han consultat més de 178 volums de diferents arxius i biblioteques, a la cerca de publicacions i documents que els permetessin esbrinar els noms amb què els nostres avantpassats anomenaven les varietats de vinya, i també conèixer la distribució de les plantacions. Així, l’anàlisi ha permès recollir mencions de 125 varietats de raïm diferents arrelades al territori, i de cadascuna d’elles se n’indica el nom, altres denominacions sinònimes, les referències bibliogràfiques, i les zones de cultiu.
Tot i que les primeres evidències del consum de vi a Mallorca, en forma de fragments d’àmfores de vi, les trobem al segle V a. de C., la seva producció a l’illa s’estima al segle I a. de C.; i segons indiquen els autors, sembla que des d’un principi ja eren molt apreciats, ateses les paraules de l’historiador Plini el vell (23-79 a. de C.), que compara els vins baleàrics amb els millors d’Itàlia, en aquella època entre els més reputats pels romans.
Amb més de 2.000 anys d’història, la superfície vitícola a Mallorca i la producció de vi ha sofert anades i vingudes fins a recuperar-se per darrera vegada a partir dels anys 80, amb un sector que des de fa anys prima la qualitat respecte a la quantitat, produeix cuidant el medi ambient, i es diferencia en el mercat, cada vegada més, amb vins elaborats a partir de varietats autòctones que representen la biodiversitat vinculada a un origen.
De com va sorgir la idea de la recerca
Com bé coneixem, els darrers anys, el sector vitivinícola de les Illes està apostant per la vinificació de varietats ancestrals, fet que motiva l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), a la necessitat de conèixer i preservar aquests recursos fito genètics.
La inmensa diversitat de varietats minoritàries de vinya presents a les nostres Illes, té uns límits encara per definir, un tresor encara per redescobrir. Però més enllà de la importància de recuperar i conèixer la biodivesitat vitícola, l’IRFAP pretén donar resposta a aquest creixent interès del sector en l’elaboració de vins a partir de varietats de vinya tradicionals, de cara a poder oferir un producte diferenciat, original, vinculat a un origen, però sobretot també, a una història i a una cultura vitícola que ha perdurat generació rere generació.
El potencial d’aquestes varietats ve donat per la peculiaritat dels seus aromes i gustos, però també, per la història que acompanya cada una d’aquestes varietats, arrelada a la nostra terra.
I d’aquí, sorgí la idea d’aquesta proposta, una manera, d’apropar-nos en la història de cada varietat, justament a partir de la recerca de documents, que permetin donar a conèixer les mencions amb què anomenaven els nostres avantpassats a les varietats de vinya que tenien plantades i de poder avançar en la distribució de cada varietat, és a dir, conèixer els detalls filològics però sobretot, quant a la qualitat i a la distribució de les plantacions. … I perquè no, que serveixi d’eina perquè cada viticultor pugui contar el seu conte de cada varietat.
La publicació comença amb una introducció “Un passeig per la història de la producció vitivinícola a les illes balears” per posar-nos en antecedents, i la prossegueix la part principal de la recerca, que consisteix en un inventari de mencions de varietats de vinya, des del segle XVIII i en la qual s’hi recull, per cada una: les altres denominacions a la mateixa varietat, les sinonímies actuals, si en té, les principals referències amb les seves anotacions i, finalment, el llistat de pobles on ha estat citada. Aquí deixam dos exemples:
| Forcat |
| Referències bibliogràfiques: Simonet, 1917a, p. 10 [núm. 3]: En cuanto a la composición del mosto, he aquí algunos datos comparativos tomados de cepas que estaban en iguales condiciones de edad y terreno. 19 Agosto 1913. Variedades Forcat. Grado Beaumé 12 ¼. Acidez 5 ¾ . Calafat, 2017, p. 63: Forcat m 1 Varietat de raïm prefil·loxera. 2 Part del cep on se separen les diferents partides de la soca. Zones de cultiu: Mallorca, Santa Maria del Camí. |
| Formigor |
| Altres denominacions: Formigó, fumigó. Referències bibliogràfiques: Carretero, 1875, p. 29: Variedades negras. Fumigó. Augsburg, 1959, p. 167: En Mallorca, se clasifican las uvas en dos grandes grupos: raïm de balança, o sea la uva destinada al mercado y para comer, y el raïm de vi, la destinada a la preparación del vino. Dentro de estos dos grandes grupos hay una infinidad de clases, de las cuales son las más importantes las siguientes: […] Formigons […]. Todas las demás clases mencionadas [Formigons] son negras. Favà Agud, 2001, p. 121: Formigor m. DOC.: (a. 1877) «Formigó» [ap. VVV, 79]. À. DIAL.: formigó (Mall.) [DCVB, s. raïm]. DESCR.: formigó «classe de raïm» [TrL, s. raïm]; «de color negre rogenc, dolent per a menjar i no gaire bo per a fer vi» [DCVB, s. raïm]. ETIM.: Ampelònim del qual em manca informació. Suposo, però, que caldrà relacionar aquest formigó (probable corrupció ortogràfica de formigor) amb la sensació de formigueig que deu provocar el seu vi al paladar. Calafat, 2017, p. 63: Formigó m Varietat de raïm prefil·loxera negre vermellós, dolent per menjar i no massa apreciat per a fer vi. Zones de cultiu: Mallorca |
Descobrireu que, de varietats de raïm, n’hi ha una bona partida, algunes documentades des de 1787, com pàmpol rodat, mollar, malvasia, garnatxa, girons i la montona de Pollença. De les varietats antigues més conegudes actualment, us en podem posar uns quants exemples; Malvasia (1787); Girons (1787), Esperó de gall (1875), Fogoneu (1877), Batista (1877), Escursac (1878), Argamussa (1878), Mancès de Tibús (1878), Premsal (1878), Callet (1910) i Manto negro (1910), moltes d’elles, també recopilades en el Die Balearen per l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria (1869-1891).
És interessant remarcar que en la documentació consultada anterior al darrer quart del segle XVIII no hem trobat cap menció on s’especifiqui la varietat cultivada sinó que parlen de vinya i com a tot comentari la seva qualitat. Dins el ventall de noms genèrics dels documents més antics, es feia referència, a més del raïm blanc, raïm negre, o raïm de balança i raïm de vi.
Com comenten els seus autors, “tanmateix, cap estudi de recerca com aquest es pot donar per acabat i el nostre tampoc, especialment per la temàtica abordada dels noms de les varietats de raïm que són quasi inesgotables […] no descartam que es pugui trobar més informació específica sobre les varietats locals de raïm cultivades a les illes. Esperem que altres investigadors, o nosaltres mateixos, pugin reprendre aquesta apassionada recerca de les denominacions de varietats de raïm arrelades a les nostres illes”.
Algunes mencions curioses
A tall d’exemple, la primera cita que recuperam és la de Tofiño de San Miguel, 1787, ”Los vinos [de Mallorca] son de muy buen gusto, y tienen varias calidades como el Pampol Rodat, Mollar, Malvasías y otros de Bañalbufar, la Garnacha, Girons, &. la Momona de Pollenza y otros vinos blancos y tintos.”
També podrem conèixer, Cortada, 1845 “A pesar de esto, hay aquí vinos muy buenos, y merecen mentarse al Albaflor, el Giró, el Mollar y el Pampol rosat, de mucha fuerza los cuatro pero dignos de figurar en la bodega de cualquier mojon, aunque como se deja entender en calidad de vinos clásicos”.
O Weyler, 1855 “Se conocen mas de treinta y cinco variedades de uvas, cultivadas unas mas que otras; pero si bien todas son aproposito para la mesa, para la elaboracion del vino se reservan tan solo, diez ó doce de ellas. Los vinos que gozan de mayor reputación son la malvasía ó alba-flor, el giró el pampol rodat, el moscatel, el montona, los que se consideran como generosos por poco añejos que sean”.
I la meva preferida, ja la m’haureu sentit dir, i que és de Pedro Estelrich, “Creo que Mallorca poco interés tiene, por ahora, en estudiar ó importar nuevas variedades. El país que posee la montona, y el pámpol rosat, la gargollassa, el batista, la granatxa, el valent negre y el blanch, el aleluya, el sabater y el fogoneu; el giro pansal, la planta, el calop y el moscatell romá poco puede envidiar, poco tiene que desear” de 1877 de l’Anuario Agrícola Mallorquín.
