Francesc Font és enginyer tècnic agrícola, especialitzat en explotacions agropecuàries. Fa anys, però, que va decidir començar a dedicar-se a cuidar el sol juntament amb la Nuri Madeo. Tots dos plegats treballen per un canvi de paradigma, defensant la regeneració del sòls del planeta mitjançant un canvi en el model agrícola. Si el 2020 en Francesc va publicar ‘Arrelats a la terra: propostes per a una agricultura regenerativa’ (Tigre de Paper), ara la Nuri i ell presenten ‘Agricultura regenerativa. El perquè, el com i el què’ (MundiPrensa).
– Aquest darrer llibre no és tant de divulgació com per a persones vinculades al sector.
Més que un llibre és un manual, penso. No és per llegir, com el primer, sinó més de consulta. L’hem pensat així, per a persones que es dediquen a l’agricultura o bé que s’hi volen dedicar, ja que també hi ha els passos a seguir per començar un projecte, per a qui vulgui començar i no sàpiga com . Hem transmès el nostre mètode, basant-nos en la nostra experiència, que explica com convertir un projecte a l’agricultura regenerativa. Per això té totes les instruccions necessàries per saber cap on tirar en cada moment, perquè al principi és fàcil anar una mica perdut.
L’objectiu és treballar per recuperar la fertilitat del sòl
– Fem un salt enrere a la gran pregunta: què és l’agricultura regenerativa?
Tothom sap què és l’agricultura ecològica, que es basa en un canvi de pràctiques, en deixar la química i treballar d’una altra manera. La regenerativa no només segueix aquest principi sinó que, a més, intenta anar a l’arrel, que és el sòl on creixen els conreus. L’objectiu és treballar per recuperar la fertilitat del sòl, que s’ha perdut a causa de l’agricultura convencional. Això vol dir tornar-li la vida, dels microorganismes als insectes i al que calgui, i tornar-li el carboni que hem perdut. A més, resulta que això darrer també vol dir treure’l retirar-lo de l’aire i, per tant, es maten dos ocells d’un sol tret.
– Hi ha altres tipus d’agricultura que persegueixen objectius semblants.
Hi ha moltes tècniques, sí, molts noms i moltes estratègies per fer una agricultura que sigui sostenible, respectuosa, resilient… La biodinàmica, la permacultura… tot són formes diferents d’intentar treballar a favor de la natura, perquè fer-ho en contra només es pot fer invertint molts diners, i al final els diners s’acaben. Totes aquestes tècniques tenen molts punts en comú, com ara augmentar el carboni i la matèria orgànica del sòl… Hi ha moltes maneres d’intentar fer-ho, i per bé que algunes contemplen aspectes “energètics” que la regenerativa no té en compte, l’objectiu és el mateix. Cadascú se sent còmode arribant a la conclusió d’una manera o una altra però totes són benvingudes.
Són formes diferents d’intentar treballar a favor de la natura
– Justament, la regenerativa té una base científica sòlida.
És el que m’ha enganxat, que té un aspecte molt científic i molt aterrable. Marcar uns indicadors i veure com evoluciona el sòl és molt fàcil i, sent enginyer com són, és el que m’ha atrapat: poder aplicar la ciència i la tècnica al camp i treballar de manera sistemàtica.
– Fins ara la ciència i la tècnica s’havien posat al servei de la producció agrícola industrialitzada.
És com funcionem amb tot, al cap i a la fi. No obstant, el que proposem no és posar fre a la producció, la qualitat ni l’eficiència sinó a la bogeria que suposa gastar per gastar i destruir per destruir, i és en aquesta manera d’entendre-ho que moltíssima gent ens podem trobar. Havíem anat tan “a sac” que no ens havíem pogut parar a pensar què passaria, i el que cal és prendre consciència que el model actual o no té futur o com a mínim és molt dubtós. Si la regenerativa funcionarà? Si podrem alimentar tothom i consumir només productes de proximitat? El que segur que no sabem és si amb el model actual podrem continuar d’aquí 10 o 15 anys. Cal un canvi i l’agricultura regenerativa és un model molt ferm per canviar les coses.
Havíem anat tan “a sac” que no ens havíem pogut parar a pensar què passaria
– Ho diu venint del món “convencional”, com l’anomena.
Vinc d’una agricultura… basada en l’ús de productes de síntesi química. Hi he treballat la majoria d’anys de la meva vida, molts més dels que he conviscut amb el model regeneratiu. La meva família ve d’aquí, els meus estudis no em duien a comprendre el funcionament del sòl sinó a fer servir adobs. Vaig veure que això no tenia futur… no només pel planeta sinó per a mi! Els costos pugen per qualsevol cosa, la terra s’empobreix, el producte és el mateix que el del veí… tot plegat em va empènyer aquí. No és només un assumpte ambiental sinó també econòmic, la meva és la novena generació de la família que treballa la terra.
– I el negoci podria acabar-se ben aviat.
Segons la FAO només ens queden 50 anys de collites si no hi ha un canvi de sistema. No vull fer falses promeses, ni dir que amb la regenerativa es produeix més o es gasta menys. Només puc explicar la meva experiència, i he vist que els primers anys gastes més i produeixes menys però, a mesura que es regenera tot el sistema, els costos comencen a baixar: no tens tractor ni fertilitzants, les plantes i els animals fan part de la feina, la pressió de les plagues baixa… Les produccions en alguns casos poden acostar-se molt a les d’abans, en d’altres no i en d’altres fins i tot superar-les. A més, un producte també es valora més quan va acompanyat d’una certificació ecològica, i la regernativa la compeix amb escrix. I per si això fos poc, també et dóna una història nova, que ajuda a vendre. En el cas del vi és especialment important, i la regenerativa pot donar una història de sostenibilitat real, bonica i que va molt buscada.
