!--akiadsense-->
Per tots aquells que encara troben que el vi fet a Mallorca és car, un missatge, unes paraules i unes magnituds d’espai i de temps just per argumentar que no ho és. Una afirmació que cal explicar, com ha fet Antoni Bennàsar, el president de la DO Pla i LLevant i Vi de la Terra Mallorca, que s’ha dedicat durant aquest temps coronavíric a calcular quantes hores de feina costa treure profit a la vinya i fer vi. Han estat sis capítols que ha anat publicant, com un degoteig, a poc a poc, al bloc de la web de la denominació d’origen.
L’estudi té interès per a tots aquells que s’han acostat al món del vi recentment i necessiten tot tipus d’informació bàsica al respecte, però també per a aquells que sabent el que costa fer vi a les Illes, no han trobat el moment per posar-ho en xifres i paraules. Per començar es fixa un camp d’estudi. En aquest cas serà la finca Cas Sitger, de Felanitx. I calcula totes les magnituds per una unitat de vinya d’una hectàrea, amb 3.300 ceps que pot produir un màxim de 9 mil quilograms de raïm i, per tant, uns 6.300 litres de vi, que a la pràctica es reduiran a un s 3.500.
Primer de tot, i després d’haver aconseguit el terreny o bé per herencia o per compra, s’haurà de preparar la terra. Aquesta tasca varia segons la finca i ben segur que haurà d’incloure espedregar el terreny llaurar i adobar Després s’haurà de plantar els ceps, just el peu o empeltat, a mà o amb màquina, però sempre d’un amb un i fer-ho bé perquè els anys que vendran les tasques que s’hi hauran de fer es puguin realitzar de la millor manera possible. Per tant millor si la plantació és ordenada. El segon any, la vinya no és encara productiva. El tercer, tampoc. Són anys de feina, molta feina, sense profit. S’han d’aprofitar per fer tota l’estructura per quan la vinya entri en producció: els ferros que aguantaran els fils de l’emparrat, a cada cep s’ha de col·locar una canya, etc. tot feina manual com podar la vinya i fer els primers tractaments a les plantes.
!--akiadsense-->
Si hem aguantat fins aquí, arriba el moment de la veritat. La vinya ja produeix i, a més de repetir moltes de les tasques que hem fet fins ara i que seran necessàries tota la vida útil de la plantació, que calculam en uns trenta anys, haurem d’afegir l’esporgar la planta per deixar els brots i els ulls necessaris per limitar i millorar la producció. Per aconseguir un bon creixement de les sarments s’han de col·locar els fils. S’han de passar els cultivadors per remoure la terra i eliminar plantes que aprofitaran la saó i que creixen enmig de les vinyes. Finalment, s’ha de fer la poda en verd quan la vinya està més avançada en el seu creixement. S’han de llevar els raïms que sobren, retirar els capirols i llevar les fulles que tapen els raïms per assegurar-se de que estiguin més assolellats i evitar els excessos d’humitat que facilitaria l’atac de fongs.
Durant tot el cicle s’han de fer tractaments fitosanitaris o ecològics, especialment contra el míldiu i la cendrada i se’n poden afegir d’altres segons la incidència de plagues, com el mosquit verd, cotonet o altres tipus de fong, com la botritis. Alguns d’aquests tractaments es fan amb tractor. I en el quart any de cultiu arriba el moment de la primera producció de la vinya: la verema. La verema es pot fer a mà o a màquina.
!--akiadsense-->
En el cinquè capítol ja som al celler La majoria de vinyes a Mallorca es veremen a mà i es transporten els raïms en caixes de 15 k. És necessari fer una selecció de la qualitat dels raïms quan entren al celler, potser que n’hi hagi que no han madurat bé o que s’hagi romput la pell, que duguin brutor, animalets o terra. Tots els grans defectuosos s’eliminen en una taula de selecció. Aquesta taula consisteix en una cinta que va girant i sobre la que es dipositen els raïms. És allà on es fa la tria, també a mà, amb paciència per fer la feina el més acurada possible. Així es va retirant tots els grans defectuosos.
Si es tracta de raïm blanc, els raïms són desrapats i passen directament a la premsa. Si es tracta de vi negre els raïms passen per la desrapadora on s’elimina la rapa i els grans oberts junt amb la pell són transportats als dipòsits on faran la fermentació. Els vins blancs habitualment es fan fermentar amb llevats comercials ja que a l’eliminar la pell del gra a la premsa molts dels llevats no arriben als dipòsits de fermentació. En el cas dels raïms negres hi ha diversitat d’actuació, es poden fer fermentar just amb els llevats naturals que hi ha a la pell o es poden introduir d’industrials si es vol modificar qualque característica del most. Les premses una vegada acabat el seu ús s’han de netejar de manera acurada.
Durant la fermentació s’han de fer analítiques per comprovar com va evolucionant el pas de most a vi i determinar quan es considera que ha acabat el procés. L’experiència fa que el nombre d’analítiques a fer sigui variable. A més es poden considerar diversos paràmetres. Cada celler estableix el nombre i el moment de fer-les. A més a més els vins negres s’han de remuntar en els dipòsits. A la part superior hi queden les pells i els restes de polpa dels raïms mentre que a la part inferior hi ha el most. És precís remoure cada dia els dipòsits perquè tot el vi sigui homogeni. Això es sol fer de manera manual i a cada celler es fa de manera diferent.
Els vins blancs s’han de filtrar i clarificar per eliminar les partícules que li restarien nitidesa i brillantor i el farien poc agradable pel seu consum. Aquesta tasca es fa amb diversos composts naturals (blanc d’ou batut) o industrial d’origen animal, o també amb compostos mirenals o procedent d’algues marines per aconseguir vins vegans. Quan han acabat aquests processos el vi es pot mantenir en els dipòsits o es pot traspassar a botes per seguir el procés de criança. Aquest trasbals es fa amb bomba. Finalment, les botes una vegada que es retira el vi s’han de netejar. El temps que passa el vi a les botes és molt variable, oscil·la entre quatre mesos i dos anys. Aquest temps de repòs en bota no el consideram en aquest còmput, però si queda la feina d’embotellar, etiquetar i emmagatzemar el vi.
Els que heu arribat fins aquí ja us heu adonat que hi ha molta de feina darrere cada botella i moltes estones de mal de caps i de passar pena. Antoni Bennàssar conclou elaborar les 3.937 botelles de l’hectàrea proposada du 656 hores de feina que són 82 jornals o dies de feina o 16,5 setmanes. Queda clar que no és una qüestió de car o barat, sinó que el vi té un cost de producció que s’ha d’assumir, que si és bo s’ha de pagar entenent que a Mallorca produir-lo no es fàcil, que és costós. Però és el nostre vi i consumir-lo és un acte de responsabilitat amb la terra i amb l’elaboració d’un producte que és part de la nostra tradició, de la nostra cultura com a poble i de la nostra manera d’entendre la vida. No digueu, per tant, que el vi fet a Mallorca és car. Vegeu l’esforç que hi ha darrere i brindau per tots els que ho fan possible.
