!--akiadsense-->
Qualsevol que conegui el director de Macià Batle, Ramon Servalls, entendrà que el primer que diu quan li demanam que troba que s’ha de fer davant aquesta complicada situació que ens deixa la pandèmia de la COVID19 és “el més important és no posar-se nerviós”. A partir d’aquí la conversa ja du el segell de Servalls, un personatge que mai no defuig el debat, que sempre xerra clar, tot i que a vegades no agradi el que diu. I que moltes vegades està carregat de raó. Per això quan cercam Ramon Servalls per a què ens faci la seva anàlisi del panorama pel vi de Mallorca trobam la recepta amb la marca de la casa. Ara toca espavilar i no confondre els dessitjos amb la realitat. Aqui teniu la conversa, que no us deixarà indiferents.
!--akiadsense-->
A vostè sempre l’hem vist com una persona eminentment pragmática, amb el sentimentalisme just però amb la mirada i els peus posats en terra. Que veu en aquest 2020 que ens deixa el confinament?
Una situació nova, desconeguda i a priori, molt complicada. No ens enganem, ni facem manifestacions grandiloqüents, més aptes per a llibres d’autoajuda que per a la direcció d’una empresa. La realitat és què haurem perdut dos mesos molt importants per a la venda del vi i de cara a l’estiu, les expectatives no són gaire optimistes. Hem de ser conscients que el principal comprador i interessat pel vi de les illes són els vistants estrangers. El turisme peninsular habitualment segueix consumint el mateix vi que al seu lloc d’origen, recordem que el vi de Balears com a molt representa el 15% del consum de vi a la comunitat, essent la resta vi peninsular, molt present i preponderant a Horeca i Alimentació
Segurament dirà que és escèptic respecte les expectatives una mica roussonianes d’alguns membres de la família del vi que pensen que quan recuperem la normalitat haurem après la lliçó i ens bolcarem en el producte local, el vi inclós…
Crec que malgrat el ressó i la publicitat que s’ha fet d’iniciatives molt positives durant aquest confinament per a consumir producte local i d’entrega a domicili, la realitat no és tan optimista i aquestes mateixes iniciatives demostren la nostra debilitat. Es lògic haver de fer campanyes per a què la gent consumeixi producte local?. No és sorprenent haver de reclamar un espai pel producte de la terra en els canals de comercialtzació? . El mal ve d’endarrera i no hem sabut trobar solucions. Mira, no fa gaire, quan una part del sector vitivinícola de Mallorca demanava aturar les noves plantacions per evitar la competencia de futures bodegues i la defensa del viticultor, ( i no oblidem que la majoria de les noves plantacions están lligades a les bodegues ja existents!), en un exercici de proteccionisme totalmente fora de lloc en el sistema econòmic actual, jo vaig propossar fer campanyes de promoció del consum del vi mallorquí, perquè el creixement i arrelament del sector només pot venir per aquí, i això és aplicable a tot el nostre sector primari. No és prohibint, ni amb intervencionismes autàrquics, com es solucionen els problemes de comercialització, és arribant al consumidor perquè compri el producte a través dels prescriptors existents. Ara aquelles campanyes ens fan molta falta, i el sector les ha de fer per iniciativa propia, la qual cosa és bona, però són energies que no dedicam a altres activitats
Aquesta experiència ens haurà servit per valorar en el punt just el pes que té el turisme (i la restauració que en bona part hi està lligada) per l’economia de les Balears? Per mesurar el nostre grau de dependència?
Això ja ho sabíem. Cada empresa sap on ven i qui són els seus compradors principals, i la majoria ve del sector turístic, des d’HORECA, passant per alimentació fins al lloguer vacacional. És més, sense turisme el sector vitivinícola de les illes no seria ni una tercera part del que és.
Enguany, diuen els economistes, el turisme que vendrà, si en ve, será l’espanyol i el local, que es mourà entre les Illes, o dins la mateixa illa. Què vol dir això pels productors de vi de Mallorca?
És un nou repte, donar a conèixer el nostre vi a la resta d’Espanya, on ara hi enviam un 2 o 3 % del vi que elaboram. Hauríem d’aprofitar l’oportunitat per donar-nos a conèixer, fent campanyes i amb col.laboració amb els prescriptors. El mateix passa amb els vins d’una illa a les altres, ens hem acostumat massa a fer vi pels turistes i hem oblidat els nostres propis consumidors, molt exigents i, sobretot, exigents amb el preu.
Després dels dos mesos de quarantena, què ens espera? Quin tipus de promoció s’haurà de fer per recuperar els rendiments del sector?
El més important és no posar-se nerviós. Mantenir la línia de qualitat del vi de Mallorca, que és bona i no baixar preus. Baixar preus és molt fácil, tornar-los pujar no. Hem de ser creatius i estar disposats a perdre vendes abans de destrossar la feina i el prestigi aconseguit en aquests darrers any. Record que devers l’any 1998, un bodeguer de prestigi, ara retirat, em deia: val més obrir s’aixeta i deixar correr el vi que baixar preus. Ara 22 anys després, les seves paraules están de plena actualitat. Pens que només els que siguin capaços de vertebrar una empresa podrán sobreviure, no es tracta de romanticisme, ni de fer país, ni de revolucionar el sector primari, se tracta simplement de rendibilitat, de què el camp doni per viure amb dignitat i que lel sector vitivinícola pugui pagar els seus treballador i generar riquesa.
Quins mercats s’hauran d’explorar?
Tots. Haurem de sortir de la nostra zona de comfort que és el turisme i de la facilitat que fins ara hem tengut per vendre vi a bon preu a aquests més de quince milions de persones que visten Mallorca cada any i per això hem de fer molta feina. Una vegada més em sorpren la cegesa d’algun important vinater que només xerra de potenciar el mercat local, renunciant a obrir-se, renunciant a l’exportació… què passa amb el nostre vi, el veim incapaç de competir fora? Com deia abans, creure en l’autarquia vinícola es una comdemna a morir.
!--akiadsense-->
És dels que toquen la porta de les administracions publiques per demanar? Si és així, que els demanaria?
El recurs a l’administració sol esser el reconeixement de la incapacitat d’una empresa o d’un sector per valer-se per ell mateix, excepte en casos excepcionals. En aquests moments, davant una pandemia no prevista que provocarà una gran crisi económica i, sobretot molts problemes de liquidessa, és molt important disposar de financió efectiva i a baix cost, com ara s’està fent amb els crèdits ICO i donar suport als treballadors que no tenen la feina assegurada a conseqüència de la crisi, tant important com el factor econòmic és el social, però no oblidem que un país sense empreses no pot funcionar i que el final tot el que l’administració ens dona s’ho cobra multiplicat. Els ingressos de l’administració provenen dels imposts, com més ajudes demanem, més pujaran els imposts per poder aconseguir aquests doblers i més difícils es posarà tot per crear riquesa i més difícil será recuperar la normalitat
Si algú espera que l’administració li arregli el problema, que vagin a ca seva i li comprin el vi, ho té difícil. Només la iniciativa privada serà capaç de superar la crisi, i per això necessitam una administració ágil, eficaç què transmeti seguretat per a què les empreses puguin crear riquesa en benefici de tots i en el nostre cas, veure les vinyes tan ben cuidades com fins ara i les bodegues elaborant vins de qualitat al seu preu just.
