!--akiadsense-->
Després d’un mes de novembre frenètic d’activitat arriben aquests dies de calma previs a la bogeria del Nadal. És un bon moment per fer balanç del Novembre Enològic de Manacor i ho feim amb un dels seus impulsors: Jaume Rigo, director del CUM, el Centre Universitari de Manacor, on varen tenir lloc les jornades. El seu paper ha estat clau al portar l’organització logística de l’espai, els equipaments i els materials i col·laborar en la difusió de l’activitat. Balears Vadevi ha parlat amb ell …
El Novembre enològic, una experiència a repetir? Podem dir que heu aconseguit difondre els conceptes bàsics sobre el què és el vi i el paper que té avui dia a ca nostra?
La intenció d’aquest cicle era precisament tractar el tema de la viticultura i la vinicultura des d’un punt de vista pedagògic. Intentar que una visió més acadèmica ens permetés millorar el coneixement que en té d’aquest món el públic en general, i els joves en particular. Es pot estudiar el món del vi des de múltiples caires: en primer lloc ha significat un impuls important a la sostenibilitat de l’agricultura i la viabilitat econòmica del camp; la recerca científica de les varietats autòctones significa un patrimoni biològic que cal preservar; l’evolució de les tècniques de vinificació ens aporta una informació molt valuosa sobre la història de la indústria, sense oblidar les tradicions heretades de generació en generació; la importància del consum moderat però constant i la influència que aquest té sobre la salut, segons els estudis científics avalats per vàries universitats d’arreu del món i les principals revistes especialitzades d’investigació. En resum podríem dir que aquesta primera experiència ha estat molt positiva, segons els mateixos assistents, i que ha de ser la primera de moltes altres. Ja tenim en ment alguns temes a tractar el proper any.
Heu parlat de vi i salut davant un públic que d’entrada s’interessa per qüestions com aquesta, que són sensibles. Quin paper han de jugar les organitzacions productores de vi en la difusió del missatge de beure amb responsabilitat?
És evident que els primers interessats en transmetre el consum amb moderació haurien de ser els mateixos productors. En aquest aspecte, les associacions de bodeguers i els consells reguladors de les denominacions d’origen s’hi esforcen molt més que no els bodeguers individualment. L’abús és possiblement allò que li dóna pitjor imatge al consum de vi, és pel costat per on es pot atacar al sector. Però s’ha d’aconseguir difondre que un consum moderat diari té efectes importants cardiosaludables, en la reducció del colesterol, en la disminució del risc de depressió, etc. La batalla contra l’abús en la ingesta d’alcohol és de vital importància, i crec que s’haurien d’endurir les mesures. Els bodeguers mallorquins s’han sumat al programa internacional Wine in moderation, i aquest simple fet ja és una declaració d’intencions, important però no suficient. A partir d’aquí és necessari que les campanyes i les activitats concretes arribin al consumidor final.
Què hem après de la comparació dels blancs de la Terra de Mallorca en contraposició amb la selecció de blancs francesos que féreu al darrer cap de setmana? I dels negres?
Va ser molt interessant poder comptar amb Daniel Arias, president de la Asociación Balear de Sumilleres, per al curs final d’aquest Novembre enològic, que en aquesta ocasió es dirigia a un públic una mica més format en l’anàlisi sensorial del vi. Les diferències entre els climes i els sòls francesos i mallorquins són determinants en la producció de vi. Com digué un dels assistents, el vi es comença al camp, al fruit d’una planta, i per tant és significatiu el resultat. Per tal de fer la comparació el més correctament possible, se seleccionaren vinificacions monovarietals de chardonnay, sauvignon blanc i viognier, per als blancs, mentre que s’utilitzaren merlot, syrah i cabernet sauvignon per als negres. La determinació sensorial de cada un d’ells mostrà clarament les diferències existents. Presència d’aromes a fruita verda, cítrics i herbacis molt pronunciats en chardonnay i sauvignon blanc francesos, amb elevada acidesa, que evolucionen cap a fruita blanca més madura o tropical als vins mallorquins i una menor acidesa, més equilibrada. En el cas del viognier, domini de la fruita blanca amb gran cos al mallorquí, mentre que al francès les violetes i la mel hi tenen una gran presència. Respecte als negres, tenint en compte les grans diferències entre cada varietat, destaca l’evolució de la fruita vermella i les espècies com el pebre negre cap a la fruita molt més madura i els tocs caramel·litzats, xocolata i regalèssia. Les explicacions del ponent sobre les característiques climatològiques i geològiques aconseguiren fer entendre el perquè de tan importants diferències.
La impressió final dels assistents és que els vins francesos estan sobrevalorats, al manco econòmicament, no podrem dir mai més que el vi mallorquí sigui car, si tenim en compte la relació qualitat preu i les majors despeses en la seva producció. Els vins mallorquins són excel·lents. Un assistent, sorprès al final del curs, exclamà: Podem estar-ne ben orgullosos!
!--akiadsense-->
El Centre Universitari Manacor ha fet d’amfitrió amb éxit de participació a les jornades. Si heu de fer un balanç, que en dirieu ha estat bona l’experiència de col·laborar amb la DO Pla i LLevant i Vi de la Terra?
L’experiència ha estat immillorable, els professionals que han participat com a ponents han aconseguit l’objectiu que perseguíem, tractar el vi des d’un caire més acadèmic. S’ha de dir que tant Antoni Bennàssar com Antoni Forss són uns excel·lents professors universitaris, i és un plaer treballar sempre amb ells. No puc acabar sense donar les gràcies a l’IES Manacor i el seu equip directiu, que han cedit la sala d’actes del centre per desenvolupar aquest cicle d’activitats, amb total disponibilitat.
