La imatge és la d’un pagès, un viticultor en aquest cas i bodeguer damunt un tractor esquitant la vinya: Luis Armero no vol saber res de la cendrada que, enguany, només faltava això per acabar de complicar les coses.
“La cendrada és una malaltia de la vinya provocada per un fong que pot causar greus efectes sobre els raïms i, posteriorment, en els vins. Rep aquests nom perquè els símptomes de l’atac és com si haguessin espolsat cendra sobre les plantes”. No hi ha vinyòvol que no la temi i que no faci tot el possible per mantenir-la ben enfora.
Trobam informació clara i pràctica a la web de la DO Pla i Llevant, que fa una tasca pedagògica permanent. Per això sabem que les varietat autòctones són les més resistents a la cendrada: callet, manto negro, premsal i giró. Les més sensibles són les foranes i internacionals com el moscatell, chardonnay i sirà. Altres, en canvi, són també resistents com el cabernet sauvignon i el merlot.
Ara és el moment més delicat degut al comportament d’aquest fong a la primavera. “Aquests fong (Uncinula necator) té un cicle biològic en el que se combina la fase asexual i sexual. A la tardor el miceli pot produir formes de resistència que els hi permet passar l’hivern. Als ulls de la planta es situen les formes asexuals i a les sarments les sexuals. Quan la temperatura puja als 15º C i hi ha humitat elevada poden germinar i començar l’atac que es pot allargar durant tot el cicle de la vinya, encara que aquest està regulat per la temperatura. Entre els 25-28ºC és quan el fong és més actiu, cap els 35ºC cessa en el seu atac i si la temperatura puja per sobre dels 40ºC, mor”, expliquen des de la DO Pla i Llevant.
Pot atacar totes les parts de la planta que semblen que queden cobertes per cendra. Aquest aspecte està provocat pel creixement del miceli, resultat de la germinació de les espores. Aquest miceli no penetra dins la planta sinó que s’estén per damunt de sarments, fulles, flors i fruits.
!--akiadsense-->
Quan avança la temporada es pot manifestar com a taques de color obscur sobre les sarments. L’efecte pitjor és sobre els raïms ja que amb el seu atac atura el creixement de la pell dels fruits que pot quedar oberta permetent l’entrada d’altres patologies.
L’efecte que pot tenir la malaltia sobre el vi és molt important ja que si hi ha un 8% de raïms afectats pels fong es comencen a notar aromes no desitjats com a d’humitat. A mesura que augmenten els percentatges el vi va perdent més qualitat.
En aquests dies tots els viticultors estan tractant les vinyes. El tractament es fa a base de sofre que pot ser aplicat en pols o en dissolució en aigua. Amb la temperatura el sofre sublima, passa de sòlid a vapor i pot cremar els micelis.
