“Em va començar a agradar el món de fer vi quan tenia divuit anys, però no li veia bon futur”, conta en Toni Costa Torres, de 27 anys, mentre deté el sistema que li serveix per embotellar els vins del celler familiar de Can Maymó, a Eivissa. Tots tres treballen conjuntament en diferents tasques del seu projecte vitícola.
Mentre ell es dedica a l’embotellament, el seu pare carrega caixes amunt i avall i la seva mare atén un grup de turistes alemanys que fan un tast a la finca. Costa va començar fa vuit anys a treballar en el sector, després d’estudiar un grau d’agricultura. “No sabia el que volia fer i no m’agradava tampoc gaire això del vi”, comenta.
Però unes pràctiques a un altre celler de Mallorca van despertar la seva curiositat i el van conduir, més tard, a Tarragona a estudiar un grau mitjà d’enologia. De tots els joves que van començar amb ell, pocs van acabar el curs. “I això que el Priorat és una àrea amb molta cultura vitícola on quasi tothom viu del vi”, reflexiona. Ara, l’eivissenc assegura que el seu ofici li encanta, li sembla prou entretingut, així com que no hi ha quasi gent jove a Eivissa en el sector. De quatre cellers, ell és l’únic en la vintena d’edat que s’hi dedica.
La dels seus pares és una de les dues familiars. L’altra és Can Rich, al municipi de Sant Antoni. Estela González Tuells i Juan Riera Villegas són ara els propietaris del projecte viticultor que va començar el pare d’en Juan. En l’any 1995 començaren a preparar el terreny i plantar les vinyes i l’any 2000 recolliren la primera verema quan ells encara eren una parella jove.
De moment, la següent generació encara no està en el moment de decidir, conta González i no saben si hi haurà relleu generacional. Però sap que és molt diferent un celler familiar que una que no ho és. “És més fàcil quan és una forma de vida vinculada a la família”, indica.
D’altra banda, el primer curs de sommelier de l’Escola d’Hosteleria d’Eivissa, que es va estrenar el passat octubre, ho va fer amb èxit de participació: un total de 30 alumnes interessats en el món del vi. No obstant això, la viticultura involucra molts més aspectes. “Ser pagès és molt vocacional, el camp t’ha d’agradar perquè és molt dur: no entén de vacances ni de dies de massa sol ni de dies de la setmana”, assegura.
