Explica el patró major de la Confraria, Iván Pérez Marí, que quan li va telefonar la presidenta del govern de les Illes Balears en persona, Marga Prohens, per transmetre-li que l’entitat que lidera havia estat guardonada amb un dels més alts reconeixements honorífics de la comunitat, li va traslladar que els havien triat per la seva feina i les idees que defensen.
Més enllà de la seva activitat extractiva, que el 2023 sumà 119 tones de peix i marisc, amb un valor d’1,3 milions d’euros, els darrers anys la Confraria s’ha caracteritzat per impulsar una decidida defensa del sector en àmbits ben diferents.
Les reivindicacions
D’una banda, representants del sector pesquer de Formentera han estat molt actius tant a Madrid com a Brussel·les per revertir les polítiques europees que consideren que els perjudiquen, especialment en el capítol de la pesca d’arrossegament.
En aquells intensos dies de finals de 2024, mentre dos patrons formenterers participaven en els carrers de Madrid en les mobilitzacions del sector espanyol, Pérez Marí, juntament amb el conseller balear del ram, Joan Simonet, viatjaren a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les. L’objectiu era participar en reunions i sumar pressió per fer possible que, finalment, el comissari de pesca, el xipriota Costas Kadis, rebaixés substancialment les retallades en els dies de pesca anual d’arrossegament.
La col·laboració
D’altra banda, els pescadors de la Confraria formenterera també han consolidat la col·laboració amb entitats investigadores i ecologistes, convençuts que només la preservació dels recursos marins i l’aplicació dels criteris de sostenibilitat mediambiental garanteixen la continuïtat de la seva activitat. En aquest sentit, la Confraria participa en la Taula de Custòdia Marina, on entitats de diversos camps (administratius, ecologistes, científics i professionals) proposen actuacions per preservar els espais protegits amb la figura de Xarxa Natura 2000.
Així mateix, els pescadors de Formentera també col·laboren amb altres projectes, com el Rescap, la iniciativa del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) per estudiar i conservar les gorgònies.
El missatge
Un altre dels aspectes que distingeix la Confraria de Formentera és el seu patró major, que té clar quin missatge donar a la societat i ho fa sense embuts. Així, Pérez Marí no amaga el seu malestar perquè no es limiti la massiva presència de iots, barques i tota mena d’andròmines flotants en el litoral de Formentera.
El 2023 es desplaçà a Brussel·les per denunciar davant d’instàncies europees que els vaixells tonyinaires que han de traslladar les seves captures vives fins a la costa peninsular solen abandonar els exemplars morts durant el viatge, amb la finalitat de no restar rendibilitat a la quota de pesca que estan obligats a respectar.
També ha donat suport obertament a la creació de nous espais protegits, com la Reserva Marina de la Punta de sa Creu, a l’est de Formentera.
I, sobretot, ha explicat nombroses vegades l’efecte de l’escalfament de les aigües en les captures tradicionals de Formentera: d’uns anys ençà es nota la falta d’espècies típiques de l’illa que acostumaven a apropar-se a les praderies de posidònia per amollar els ous, com el moll, la rascassa o la preuada roja.
