Des de fa unes quantes setmanes, els camps de vinyes d’Eivissa es troben en plena activitat. Les parres sembrades al voltant de les finques -tradicionalment en marges de bancals- estan carregades amb saborosos raïms que han anat madurant sota el sol i que es destinaran, segons la varietat, al consum com a fruita o a l’elaboració de vi.
Una tradició que ve dels fenicis
El procés de convertir el raïm en vi és una activitat tradicional que es remunta a la colonització fenícia (d’aquesta època s’han trobat gots i àmfores que testifiquen que els fenicis els feien servir per guardar el vi) i que es va millorar amb noves tècniques de cultiu i millorant els processos de vinificació a l’època romana. L’elaboració del vi, ja en èpoques més properes, era una festa que es feia amb la participació d’amics i veïns, i per a l’elaboració i la conservació dels quals s’usaven eines –com el fonyador– que, amb el temps, s’han anat modernitzant gràcies ús de la tecnologia.
Cada família elaborava el seu propi vi i el consumien durant tot l’any i en la recollida participaven tots en un ambient distès, tot i ser una tasca dura, ja que els raïms es carregaven i es transportaven per cada recol·lector des dels bancals fins a la casa on es trepitjarien el raïm.
El fonyador, el recipient de pi que té forma de piràmide invertida
El recipient dins del qual es trepitgen els grans de raïm per transformar-los en vi, era el fonyador, terme que podem trobar des de documents eivissencs del segle XVII (els Capítols de Política i Bon Govern de l’illa d’Eivissa fets el 1655) fins a l’obra L’any en estampes (1956), de Marià Villangòmez. El fonyador era un recipient de pi amb forma de piràmide invertida, dins el qual va aixafant-se el raïm amb els peus. Cada fonyador era diferent, malgrat tenir mides similars, ja que la seva elaboració era domèstica. La base comptava amb petits orificis, de tal manera que el líquid resultant de fonyar el raïm pogués passar a una base on era recollit.
El líquid que s’obtenia es deixava fermentar entre cinc i vuit dies i després s’havia de fer el transvasament a les botes de vidre, on continuaria fermentant fins a aproximadament un mes, i en on es conservaria fins al consum.
Cada família tenia els seus propis costums en aquest procés, des de deixar assecar un temps el raïm al sol després de la recol·lecció perquè se’n concentrés més el sabor, fins a remoure cada dia el cub durant la fermentació o realitzar el transvasament usant farigola com a colador perquè el resultat fos més aromàtic. Actualment, molts d’aquests costums s’han perdut, com l’ús del fonyador, però encara hi ha moltes famílies que segueixen elaborant el vi i mantenint viva aquesta tradició.
