El Consell de Formentera fa anys que impulsa polítiques per minvar el volum de brossa de la fracció de rebuig. En té bons motius, d’una banda, així ho indica la Llei de residus i sols contaminats que fixa que almenys el 50% de les deixalles del municipi ha de ser reciclat. Encara hi ha molt marge de millora: segons les últimes dades disponibles, relatives a 2022, de les 10.583 tones generades, només se’n reciclaren un 33,9%. A més, com que a Formentera no hi ha abocador, les escombraries no reciclables s’han de traslladar a Eivissa, i això surt car, la factura anual supera el milió d’euros.
A més de les campanyes per incentivar el reciclatge, l’administració insular ha fomentat la reducció de la fracció de rebuig per una altra via: el compost. D’una banda, s’ha impulsat la producció de compost en àmbit domèstic, amb l’organització de tallers per aprendre a fer el procés a casa i la distribució de compostadors entre la ciutadania. I des de 2017 elabora aquest adob amb la matèria orgànica generada durant la temporada turística pels mitjans i grans productors, és a dir, els restaurants, cafeteries i hotels de l’illa.
Durant la temporada turística de 2022, últim any amb dades publicades, eren 140 els establiments de l’illa adherits a la campanya, en els quals es recollí un total de 509 tones de matèria orgànica per a fer compost.
Els veïns de la planta denuncien olors nauseabundes, presència de rates i gavines i risc d’incendis
Ara bé, el fet que el procés biològic necessari per convertir les deixalles en adob es produeixi en un recinte de la planta de Transferència del cap de Barbaria, a l’aire lliure, en una zona amb veïns a les proximitats, ha generat una polèmica duradora. Els residents descriuen el veïnatge com un constant d’olors nauseabundes, nombrosa presència de rates i gavines i, tal com es pogué comprovar la passada tardor, un alt risc d’incendis.
Durant setmanes els munts de compostos i de matèria vegetal de la planta cremaren davant de la impotència dels bombers, que no podien fer més que evitar que les flames es propaguessin a habitatges i boscos de la rodalia.
No s’ha redactat el projecte de la nau de compost, malgrat que està previst en el Pla de residus de 2019
A més, els veïns denuncien que la superfície on es desenvolupa l’activitat de compostatge no disposa d’un sistema de recollida de lixiviats i incompleix les normes sanitàries derivades dels Reglaments de la Unió Europea (1774/2002 i 208/2006). Des de fa anys, se senten desesperats i assenyalen que el Consell ni tan sols té redactat el projecte de nau tancada per fer compostatge previst en el Pla de Residus aprovat el 2019.
La consellera insular de Gestió Ambiental, Verónica Castelló, que assumí el càrrec la passada primavera, ha anunciat com una prioritat la construcció de la nova planta de compost, que està valorada en uns 8 milions d’euros i per la qual encara no hi ha finançament, tot i que s’espera obtenir-lo de fons europeus.
De moment, se n’ha de redactar el projecte bàsic i sol·licitar els permisos pertinents de caràcter mediambiental al Govern balear. Així mateix, sobre la taula hi ha el fet que la nova contracta d’escombraries contempla que Formentera es posi al nivell de tants municipis de l’Estat i instal·li un cinquè contenidor per a la recollida d’orgànica. La consellera ha detallat que la posada en funcionament del cinquè contenidor anirà lligat a la construcció de la planta de compost i fins i tot es planteja, per primera vegada des de la pandèmia, interrompre la generació d’adob orgànic a l’illa la pròxima temporada.
