La processionària del pi ha trigat a arribar a Formentera més que en altres territoris. Es detectà per primera vegada el 2007 al cap de Barbaria, a l’extrem sud-oest de l’illa, però la velocitat d’expansió de la plaga preocupa des de fa anys a residents i administracions.
Ja s’ha propagat a gairebé tots els boscos i bona prova d’això és que ara la processionària també afecta les masses forestals més allunyades de la ‘zona 0’: tot i que amb menor concentració, s’ha descobert en els pins de la Mola, l’altiplà situat a la banda més oriental de l’illa.
Un seriós perill per a la salut dels pins, mascotes i persones
A la part baixa de Formentera, però, la presència d’aquest lepidòpter és tan significativa que fins i tot s’ha observat en parcs infantils situats a les zones urbanes. Els illencs tenen molt clar que a més de perjudicar la salut dels pins, que queden debilitats i exposats a un ampli ventall de malalties i altres plagues, la processionària és un seriós perill per a les mascotes i persones, especialment nens, que poden patir des d’urticària fins a greus reaccions al·lèrgiques.
Per posar-hi remei el Govern balear i el Consell de Formentera fa anys que impulsen diversos tractaments i malgrat que els experts descarten erradicar-la, almenys s’espera poder-ne limitar l’expansió, cosa que fins ara no ha estat possible.
S’han instal·lat trampes de captura de papallones, s’han enretirat manualment les bosses que la plaga produeix a les branques, que també s’han destruït a trets, amb la col·laboració dels caçadors de l’illa. Fins i tot s’han instal·lat casetes per a ratapinyades, un depredador natural de la processionària.
Contra l’ús d’un insecticida no selectiu
Pel que fa als tractaments químics, el 2014 una forta oposició d’entitats socials i del Consell de Formentera, impedí que el Govern balear aprovés la polvorització de diflubenzuron sobre grans extensions de bosc. Aquest és un insecticida no selectiu, amb alta persistència a l’ambient i polèmic pels greus efectes sobre la fauna, com per exemple les abelles. El fet que a Formentera les masses forestals siguin relativament petites, incloguin cases disseminades i a més es trobin a tocar de camps de cultiu i nuclis urbans va ser un factor decisiu per descartar-ne l’ús.
Finalment, s’optà per aplicar, amb tractaments terrestres i aeris, Bacillus thuringiensis varietat kurstaki, un bacteri que es troba de manera natural en el sòl i en les plantes. Té una permanència de l’ordre de dies sobre les fulles, ja que es degrada ràpidament per efecte dels raigs ultraviolats i es pot aplicar en agricultura ecològica. Ara bé, després de cinc anys de polvoritzacions amb helicòpter, el Govern va suspendre el 2022 aquests costosos tractaments, davant dels dubtes de la seva efectivitat.
Una prova pilot
I quan la guerra semblava perduda, el grup de recerca de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears ha començat una prova pilot que estudia com afecta la processionària la introducció de 400 postes d’ou del microhimenòpter Baryscapus servadeii, de la família de les abelles, que és un depredador natural de la processionària.
Aquest insecte, d’una dimensió aproximada d’un mil·límetre i que ja es troba de forma natural a l’illa, pon els seus ous dins dels ous de la processionària i els depreda. Les darreres setmanes s’han instal·lat aquestes postes a la zona del cap de Barbaria i els científics esperen obtenir resultats satisfactoris durant els pròxims mesos. A l’illa es viu amb expectació l’evolució d’aquest projecte i s’espera que permeti, almenys, plantar cara en una nova batalla contra la processionària.
