L’era és una infraestructura rural que la mecanització de les feines del camp ha gairebé esborrat de Formentera però no de la memòria dels illencs. Costa pensar que aquests espais circulars, que a la Pitiüsa poden assolir els 20 metres de diàmetre, van tenir en el passat un paper principal en la vida del formenterer, ja que estaven involucrats en la producció del seu aliment més bàsic, el pa.
Una beca dotada en 8.500 euros
Per recuperar aquest patrimoni que en molts casos avui és invisible, camuflat sota camins, aparcaments o altres estructures, el Consell de Formentera ha concedit la beca d’investigació de 2023, dotada amb 8.500 euros, a l’equip format pel doctor en Geografia Gabriel Alomar Garau i l’arquitecte Lluís Gené Gil.
Els investigadors estan cridats a desenvolupar un projecte que posi llum a aquests espais que a Formentera podien també estar envoltats per parets de pedra seca, un altre dels elements que defineixen el paisatge de la més meridional de les Balears.
Un estil més rude amb superfície de terra
Alomar i Gené, embrancats en les feines inicials de la investigació, assenyalen que, al contrari que a Menorca, on les eres podien estar enrajolades, a Formentera s’imposava un estil més rude, amb superfície uniforme, però de terra. Ara bé, l’enginy afilat per l’escassetat dels recursos generà una peculiaritat en les eres formentereres, que solen ubicar-se al costat d’un aljub, per aprofitar la superfície plana i neta i recollir-ne l’aigua de pluja.
Basant-se en una revisió en detall de les fotografies aèries del vol americà de 1956, els investigadors indiquen que hi hauria entre 30 i 40 eres a Formentera, una xifra preliminar que caldrà corroborar amb recerca sobre el terreny, ja que l’observació d’imatges de 2021 revela un fet aparentment contradictori: eres que en les fotos del 56 no hi eren.
El 2024 s’espera comptar amb la investigació conclosa i les seves representacions didàctiques. L’objectiu és que des de l’hipertecnificació d’avui es pugui entendre què és una era i la manera en què es treballava el blat: com les bèsties feien voltes arrossegant el carretó de batre, com eren d’àgils els gestos dels pagesos amb les forques quan ventaven la planta per separar-ne el gra de la palla i, finalment, la minuciosa tasca de netejar el gra fent-lo passar pel sedàs.
