En els versos del cèlebre poeta pitiús Marià Villangómez musicats per UC es relaciona el nom de l’illa i el blat: a moldre aquest poc de gra / d’on prengué nom Formentera. Una interpretació que també recull l’escut de l’illa, que mostra una gavella de blat sobre una torre de defensa i una senyera.
Els sòls arenosos i escassos de Formentera són poc propicis a justificar la idea que l’illa era un territori on abundés el blat
No obstant això, qualsevol agricultor que observi els camps de l’illa comprendrà que els seus sòls arenosos i escassos són poc propicis a justificar la idea que Formentera havia arribat a ser en algun moment, un territori abundant en gra. En canvi, el lingüista Joan Coromines assenyalà que el topònim podria partir d’una altra paraula llatina, promontoria, en referència als promontoris que, quan naveguem a certa distància de l’illa, es distingeixen: les elevacions de la Mola i es Cap de Barbaria.
Ara bé, més recentment, el filòleg Joan Veny ha matisat la idea tradicional sobre l’origen del topònim i la seva versió és la que de moment, ha aconseguit més acceptació. El terme Formentera podria provenir de frumentarius que en llatí té un significat pròxim a proveïdor d’aliments, recuperant la idea d’una illa que feia les funcions de rebost.
Aquesta teoria ens remet als anys del despoblament (segles XIV-XVII), quan Formentera esdevingué una illa de la qual els eivissencs n’extreien recursos com pastures pels ramats, fusta, sal o terrenys per sembrar-hi. D’aquesta manera, l’illa no seria un territori ric amb blat, sinó que el nom respondria a una concepció àmplia d’un espai d’on es poden explotar recursos alimentaris i d’altre mena.
Els turcs també havien vinculat el nom de l’illa amb un recurs alimentari
Si bé, segons Viny, la necessitat bàsica d’alimentar-se està relacionada amb el nom de Formentera, antigament l’illa també havia rebut altres denominacions que s’hi referien. Els turcs, en el segle XVI, l’anomenaren Koyunluca, és a dir, l’illa de les ovelles, vinculant Formentera, de nou, amb un recurs alimentari. Abans, els autors clàssics l’havien anomenada Ophiusa o Colubraria, en referència a les serps. Tot i que no està documentat que existissin ofidis a la pitiüsa en aquells temps, sembla que el nom podria derivar de la voluntat de presentar-la com un indret inhòspit i perillós.
