La pesca és avui a Formentera una activitat amb un pes decisiu dins del sector primari, ja que si bé l’agricultura professional ha reviscolat els darrers anys, és notable el volum de producte i els llocs de feina generats per les 22 barques tradicionals i les dues embarcacions d’arrossegament de la Confraria de Pescadors de l’illa. No obstant això, el col·lectiu afronta reptes que posen en qüestió la seva viabilitat i que estan vinculats a la gestió de la massificació turística i als cada vegada més perceptibles efectes del canvi climàtic.
Els problemes de l’escalfament de l’aigua
Des de la Confraria de Pescadors destaquen que l’escalfament de l’aigua, que el passat mes de juny xifrava en dos graus per sobre de l’habitual, té conseqüències en dues de les espècies més emblemàtiques de la gastronomia pitiüsa: el gerret i la círvia. Amb la pujada de temperatures, aquestes espècies ja no s’apropen a la costa a deixar els ous, de manera que el seu relleu generacional queda compromès i la seva pesca decau. A més, els pescadors han afinat que l’augment de temperatures produeix més corrents marins que, al seu torn, produeixen danys als peixos atrapats en les arts, fins al punt que se n’hagi de descartar la comercialització.
Aquests són exemples de peixos populars, si bé en el cas d’una de les peces més ben cotitzades, la llagosta, l’escenari tampoc és optimista: la Confraria de Pescadors calcula que les captures d’enguany han caigut devers un 70% amb relació a fa tres estius.
Encara se’n desconeixen els motius i el patró major, Iván Pérez Marí, explica que aquest tema serà objecte d’estudi per part del Grup Local Leader. Tot i això, de nou, una de les hipòtesis que valoraran els científics serà l’escalada de temperatures a la mar.
La massificació turística
Així mateix, la massiva presència d’embarcacions comercials i d’esbarjo en el litoral pitiús tampoc ajuda a l’activitat, apunta el patró major. La fauna marina ha de conviure, d’una banda, amb l’incessant soroll que irradien els motors que durant l’estiu solquen tothora les aigües pitiüses, i de l’altra, amb els vessaments contaminants provinents de les mateixes embarcacions i de les depuradores terrestres. A aquest escenari, s’hi suma la poca perícia d’alguns ‘patrons’ d’esbarjo, que desconeixen la senyalística marina i sense adonar-se’n, malmeten les arts de pesca.
En definitiva, la pesca és un dels pilars que fonamenta la manera de ser de l’illenc, però tot i ser l’activitat tradicional del formenterer, avui afronta els reptes d’existir en un món tan poc tradicional.
