Juan Antonio Yern, de ‘can Pep d’en Silverio’, president de l’Associació de Ramaders exposa que, si no hi hagués ovelles i cabres, començaria a perdre sentit continuar cultivant els camps de secà, que durant segles han configurat el paisatge i costums de l’illa, com podem comprovar per les espigues de blat que apareixen a l’escut de Formentera.
Yern no amaga la seva preocupació i assegura que la ramaderia es troba “en estat crític”. Ell, que supera la trentena, n’explica els principals motius: la falta de relleu generacional i la poca viabilitat empresarial de les explotacions ramaderes.
La majoria de les explotacions ramaderes són gestionades per persones grans
El Consell ha impulsat ajudes com la de subvencionar els productors que almenys portin a l’escorxador el 30% del seu ramat, però altres iniciatives no s’han implantat amb èxit, com l’etiquetatge per identificar la carn de Formentera a les carnisseries.
El panorama, descriu Yern, és que la gent jove no té estímuls per involucrar-se i bona part de les explotacions ramaderes que sobreviuen són gestionades per persones grans. A l’illa hi ha uns 900 caps de cabres i ovelles (animals reproductors) i l’àmplia majoria d’explotacions són per autoconsum i disposen d’entre una desena i una quinzena d’animals. Fins i tot n’hi ha de molt petites, amb només dos o tres exemplars, que “s’empren com a tallagespa”, però fins i tot així, apunta, “benvingudes siguin”. Pel que fa a explotacions amb desenes de caps de bestiar, només “n’hi ha tres o quatre”.
La sequera ha fet estralls als camps de cereals i els ramaders han d’assumir el sobrecost de la importació
Per a més inri, la sequera està fent estralls aquest hivern en els camps de cereal, afirma Yern: “Els sembrats no han nascut i els quatre que han nascut, el vent els tira a terra”, de manera que els ramaders han de recórrer a la importació, cosa que, sobretot arran de la guerra d’Ucraïna, encareix els costos de forma molt significativa.
El Consell ha destinat una partida de 15.000 euros per abastir amb dos sacs d’aliments cada animal reproductor, una ajuda que cobreix, com a molt, uns 24 dies. I la Cooperativa està impulsant una compra a l’engròs de cereal de fora per reduir costos als productors locals.
Les mesures ajuden, però el futur de la ramaderia és una cursa de llarga distància que, almenys de moment, fa pujada.
