Carles Torres, filòleg del Servei d’Assessorament Lingüístic insular i impulsor del calendari, explica que aquesta publicació torna cada gener com una “campanya lèxica amagada” per “reivindicar les paraules que ens envolten a través de l’illa on vivim”. En altres edicions, el calendari de Formentera ha estat dedicat a altres elements del camp, com les varietats de figues, el món del raïm o les eines típiques de l’agricultura. En definitiva, una manera d’insuflar vida a aquells mots que a poc a poc s’han anat esvaint del nostre dia a dia i de pas, donar raons als qui les vulguin recuperar o continuar emprant.
Torres ha agraït la tasca de Rita Costa, agricultora ecològica de la finca de can Batlet, que es va prestar a elaborar el pa amb forn i pastant davant de la càmera del fotògraf i creador audiovisual Alfredo Montero.
Un calendari en rigorós blanc i negre
El calendari és una delícia per la plasticitat de les imatges, en rigorós blanc i negre, i perquè ens convida a explorar aquest lèxic amenaçat pel desús. Així, podem llegir que “cerndre” és l’acció de fer passar pel sedàs la farina, que “llibrell” és el recipient on pastar la farina, que “conrar” el forn és donar-li prou escalfor per fer-hi el pa o que “britjó” és el pal prim, generalment de savina, que serveix per remoure i atiar la “caliuada” on es courà l’aliment.
Per a aprofitar al màxim la difusió d’aquestes elaboracions i continuar fent-les arribar a tots els interessats en els plats tradicionals, els 2.000 exemplars del calendari de 2025 es distribueixen gratuïtament en els equipaments públics del Consell de Formentera, com ara l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, la Biblioteca Marià Villangómez o el Poliesportiu Antoni Blanc, entre altres.
