L’agricultura i la ramaderia a Formentera són activitats que han configurat el paisatge de l’illa i, fins a la irrupció del turisme, també la manera de viure de la seva gent. Però avui, els pagesos i ramaders formenterers es troben davant del desafiament d’adaptar el llegat que han heretat, format per petites explotacions que en el passat contribuïen a una economia de subsistència, a una producció que avui ha de ser rendible i capaç de satisfer la demanda de residents i visitants.
Els productors viuen amb gran incertesa la continuïtat de la seva activitat
Aquest ha estat un dels majors reptes de futur que es van plantejar en la taula rodona organitzada per l’emissora de Formentera, Ràdio Illa, que es va celebrar el passat mes de març a la Casa del Poble de la Mola. En aquest espai hi participaren representants de la Cooperativa del Camp, l’Associació de Ramaders, l’Associació de Productors i un dels grans cellers de l’illa així com productors a títol individual.
Actualment, hi ha unes 225 explotacions agroramaderes a Formentera. Si bé la gran majoria estan dedicades a l’autoconsum, n’hi ha més d’una vintena que poden ser considerades professionals o semiprofessionals. Però aquests productors viuen amb gran incertesa la continuïtat de la seva activitat i n’exposen diversos motius, algun d’ells sobrevingut, com l’abundant presència de conills i coloms que depreden els cultius, especialment en èpoques de sequera, com la que estem vivint.
Així mateix, també plantegen altres reptes de caràcter normatiu, com la necessitat que el Pla Territorial Insular contempli la possibilitat d’instal·lar hivernacles en les explotacions prioritàries i preferents que, ara com ara, sumen una desena en tota l’illa.
A més, també apunten al mal funcionament d’infraestructures públiques, com la bassa de rec, que malgrat acumular una inversió milionària des de fa més d’una dècada, fins ara no ha subministrat aigua depurada de qualitat i en quantitat suficient a la comunitat de regants.
La supervivència implica planificar la producció i comercialització d’aliments de km 0
Tot i això, un dels punts que més consens generà fou la demanda d’unificar les forces del sector per dissenyar una planificació per produir i comercialitzar aliments de km 0 que es puguin diferenciar de la resta. Aquesta nova estratègia, que col·lideix amb el tradicional i atomitzat hàbitat de petits agricultors i pagesos, hauria de permetre reduir costos, racionalitzar la selecció dels cultius i programar-los pels diferents pics de demanda, entre altres avantatges.
Com a exemple, a la taula s’analitzà el cas d’un dels productes típics que avui en dia viu moments precaris. El formatge tradicional, que permet elaborar el cèlebre flaó, un dolç molt arrelat a les Pitiüses que antigament es menjava per Setmana Santa i avui ja es troba a les pastisseries durant tot l’any.
Malgrat els esforços de la Cooperativa, encara no s’ha pogut muntar un obrador que permeti l’elaboració de formatge, perquè per motius de seguretat alimentària, cada productor ha de disposar d’una instal·lació pròpia. Davant d’aquesta realitat normativa, i atès el fet de l’alt cost que representa obrir un obrador per cada ramader que vulgui fer formatge, s’imposa que els productors s’uneixin en un sol segell.
La proposta ha estat molt ben rebuda, només el temps dirà si ha estat una bona idea per Formentera, que veu com el seu futur paisatgístic, econòmic i identitari està en joc. La supervivència de la pagesia no només és clau per assegurar l’oferta de productes autòctons i una alternativa laboral al sector serveis, sinó també per preservar un paisatge atractiu per als visitants més enllà del sol i platja.
