Caçar virots (Puffinus mauretanicus) fou una habilitat ben estesa a l’illa fins a finals del segle XX que avui ha quedat absolutament en desús. De fet, actualment el virot és l’au marina més amenaçada d’Europa per les captures accidentals amb arts de pesca, la contaminació de la mar i la depredació dels gats, per la qual cosa ha estat protegida.
Anar a virotar comportava un gran risc perquè era necessari progressar pels penya-segats
A més, anar a virotar comportava progressar pels verticals penya-segats on aquesta espècie fa el niu, cosa que suposa un gran perill pels agosarats que duien a terme aquesta caça que, desgraciadament, en alguna ocasió havia acabat amb conseqüències fatals.
Però en la Formentera preturística, els virots representaven una font de proteïna animal que moltes famílies no estaven en condicions de descartar. Fins i tot els qui criaven pollastres, sovint no podien consumir-los i es veien obligats a vendre’ls per ingressar diners amb els quals comprar béns de primera necessitat que no obtindrien d’una altra manera, com oli o arròs.
Els qui recorden el sabor del virot no ho fan amb gaire entusiasme ni enyorança
Els qui recorden el sabor del virot no ho fan amb gaire entusiasme ni enyorança. Expliquen que l’au té una carn blavosa per la seva gran quantitat de conductes sanguinis i requereix una laboriosa preparació per poder-la fer comestible. Calia espellar l’exemplar per llevar-li el greix i, a més, amb l’objectiu de treure-li el seu potent gust, s’havia de fer bullir durant unes tres hores. Posteriorment, es preparava un sofrit d’all, ceba, tomàquet i pebrot al qual s’afegia el virot capolat amb patates, pèsols i una picada de nyora i ametlles. Diuen que per a una persona amb bona gana, un virot era suficient per quedar tip.
Sobre la curiosa denominació d’aquest ocell a les Pitiüses, sembla que procedeix, probablement, del fet que el seu vol, veloç i en línia recta, recorda la trajectòria dels virots, els projectils que es disparen amb ballesta. A més, l’espècie és tan pròpia de la Mola, que fins i tot els seus habitants són popularment coneguts amb el sobrenom de “virots”.
