Balears Vadevi
Formentera, un dels pocs llocs del continent que va esquivar la fil·loxera

Formentera és una temptació per als paladars que cerquen experiències úniques en el vi. Els productes vinícoles fets a l’illa més al sud de les Balears són d’alta graduació, fruit de terres argiloses i d’unes condicions marcades per l’estrès hídric, l’elevada salinitat i l’alta insolació, però a més, ofereixen una singularitat que ens remunta als temps anteriors a la fil·loxera.

Salvada de la plaga

Mentre aquesta plaga arruïnava en el segle XIX els cultius de vinya europeus, l’aïllament de Formentera, que tan sovint ha significat incomptables privacions per als seus habitants, permetia que els seus ceps es mantinguessin indemnes. Avui aquesta illa és dels pocs indrets a tot el continent que l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi ha declarat lliure de fil·loxera.

Aquest estatus permet que a Formentera es puguin cultivar varietats en estat pur, de peu franc, sense que els ceps hagin de ser empeltats amb arrels americanes, que de manera natural són immunes a la plaga.

Vinyes centenàries de peu franc

L’avantatge d’aquestes vinyes 100% europees, expliquen els vinaters de l’illa, és que la planta té una arrel principal capaç de penetrar a una gran profunditat i extreure la mineralitat, per després aportar altes qualitats i particularitats als vins. Aquests exemplars, que en alguns casos poden fregar els 100 anys d’antiguitat, són en bona part Monastrell, però també s’hi troben altres varietats com el Fogoneu, la Garnatxa negra, el Grec (o Malvasia), el Moll blanc o la Mamella blanca entre moltes d’altres.

Els ceps autòctons solen generar únicament una quarta part del raïm que produeix una vinya empeltada amb peu americà, però, en canvi, estan tan ben adaptats a les exigents condicions de Formentera, que amb prou feines requereixen tractaments químics i no necessiten l’ajuda del rec: suporten bé els fongs, la poca pluja i l’alta salinitat ambiental.

Ara ja és feina dels paladars inquiets descobrir els vins de vinya de peu franc. A l’illa hi ha dos cellers moderns, Terra Moll i Cap de Barbaria, i desenes de petits productors que any rere any elaboren el seu propi vi pels de casa i per alguna de les festes que se celebren al llarg de l’any.

Més notícies
Vinyes del celler Cap de Barbaria, a Formentera, on hi tenen plantada la varietat monastrell | Z.T.
La sequera condiciona la verema a Formentera 
Malgrat la falta d'aigua, s'espera que l'anyada 2023 doni bons vins, amb productes més complexos i aromàticament més rics
Imatge espectacular de la figuera | Foto: Marià Castelló
La figuera més gran de Formentera i qui sap si del món
Na Blanca d'en Mestre és un exemplar centenari, que data de 1910, i que el 1993 fou catalogat i protegit com a arbre singular
Finca de cereal de Formentera gestionada per la Cooperativa del Camp | Foto: Cooperativa
Formentera abastirà la demanda de cereal per ramaderia amb producció pròpia
La producció de blat, civada i ordi de les finques que treballa la Cooperativa del Camp ha disminuït enguany vora un 60%, quedant en unes 42 tones

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa