El mercat del vi enguany va de manera més lenta que el que ha estat habitual fins ara. Els cellers estaven acostumats que a principis de l’estiu tot el vi blanc i el vi rosat estava completament venut. Enguany és diferent. Es tracta d’una situació nova i especial que mereix posar-hi atenció no sigui cosa que es torni en un fet crònic i que comenci a haver-hi excedents de vi, cosa que seria inèdita a les Balears. Hem parlat amb cellers, pagesos, restauradors i distribuïdors de vi per conèixer el seu punt de vista sobre aquesta baixada de consum. La constatació de la baixada és general i cada un d’aquests grups coincideixen quasi exactament en la diagnosi de quines són les causes, algunes més recents: encariment del cost de vida, canvi climàtic i augment del nombre de cellers. I d’altres ja més antigues com la competència que suposa la importació del vi de fora i la d’altres begudes.
La inflació no perdona
El factor més important, en el que tots els consultats coincideixen és l’augment del cost de vida no compensat pels sous. Aliments, energia o hipoteques empitjoren seriosament les possibilitats econòmiques de molta gent. El vi, a pesar que no hagi augmentat els seus preus en els darrers anys es veu afectat per les apujades generals dels altres aliments. A més, en tractar-se d’un producte que no és de primera necessitat, a vegades, és eliminat de la cistella de la compra. Els restauradors ho expliquen d’una manera molt gràfica. Si els clients abans consumien els vins per botelles, ara es decanten pel consum per copes. Aquesta situació no es dona just aquí, sinó que altres països habituals importadors, com Alemanya o Dinamarca, estan immersos en greus crisis econòmiques que afecten el consum dels nostres vins, el que provoca una baixada de l’exportació El canvi climàtic, especialment per l’augment de les temperatures, és el següent factor que de manera general es considera responsable. Si els mesos de maig i juny passat es poden considerar normals respecte del consum, quan va arribar la plena d’estiu hi va haver una minva important. No just de vi negre, que es considera més adequat per l’hivern, sinó dels blancs i rosats. Altres begudes són les preferides.
Els cellers que són el punt de convergència de tota aquesta problemàtica, es veuen afectats per tots aquests factors i són els que han de prendre decisions davant l’amenaça que per primera vegada a les Balears ens trobem amb excedents de vi, situació que és molt freqüent a la Península, però desconeguda aquí. Els cellers apunten com a problema l’augment del nombre de cellers oberts a les illes. En pocs anys s’ha passat d’una desena de cellers oberts a què n’hi hagi uns cent vint. Cada un d’aquests cellers ha de fer el possible per col·locar els seus vins, per tant, en el mercat són més a repartir. Com a conseqüència hi ha un augment constant del nombre d’hectàrees dedicades a la vinya. L’altre factor, ve d’enfora en el temps, és l’enorme competència que suposa la importació de vins de fora. La gran afluència turística és un reclam molt temptador.
No hem de ser alarmistes, però si es detecta un problema que afecta a tot el sector s’han de prendre mesures.
Alerta amb els efectes en cadena
La baixada de les vendes de vi, pels factors comentats, i potser per altres de menor incidència és un procés en cadena que afecta a tot el sector. Si disminueix la demanda per part del públic afecta els cellers, distribuïdors i restaurants que disminueixen les seves vendes. En baixar la demanda els cellers han d’escurçar la seva producció perquè tenen el perill de tenir excedents i no tenir capacitat d’emmagatzemar el vi de la nova anyada que inexorablement arribarà. En disminuir la seva producció els viticultors veuen disminuïda les comandes dels elaboradors que habitualment els hi compraven els raïms.
Després d’una crisi provocada per la covid, han seguit un any i mig de bonança i, ara ens trobam en un cert alentiment del mercat. Els punts forts sobre els quals ens hem de basar són la qualitat, el territori i la personalitat per aconseguir el prestigi dels vins fonamentat en una feina constant de desenes d’anys a la recerca de l’excel·lència. La qualitat ha de ser la primera norma. Per fer front a les crisis de mercat pot existir la temptació de fre una baixada de preus, però no és solució perquè inexorablement comportaria una baixada de la qualitat. I això al nostre territori no ens ho podem permetre. En el mercat del vi no podem competir en quantitat, però sí en qualitat.
Un altre punt fort ha de ser la personalitat que ens és definida pel territori, molt ben delimitat i basat en la tradició d’una feina de segles i definida per l’ús de les varietats autòctones que permet oferir un producte diferent sense perjudici de l’ús de les varietats internacionals que poden completar els nostres vins. Un altre punt en el qual ens hem de basar és en el respecte al medi amb pràctiques adequades: tradicionals, ecològiques, biodinàmiques o de regeneració que millorin la relació vinya-vi-medi. Molt important introduir les tecnologies precises per aconseguir reduccions en el consum energètic, aigua o construccions més sostenibles.
I ara, què?
S’ha de mantenir un constant diàleg amb els consumidors a través de les fires, tasts, cursos, presentacions. És a dir, una feina constant de divulgació perquè la gent conegui les característiques que té el vi i, encara més, el grapat de feines que hi ha al darrere de fer una botella de vi que impliquen a molts de sectors econòmics diferents: des de pagesos a publicistes, des de fabricants de productes fitosanitaris a impremtes.
La diversificació dels mercats és necessària. En aquests moments els consumidors més importants del vi de les illes són els turistes i els estrangers residents. No es disposa de xifres exactes sobre aquesta importància, però sí que es pot remarcar que l’any del confinament per la covid, el mercat del vi intern es va retreure un 50%. En anys normals aquesta dada puja fins al 85%. Les exportacions a països europeus i tercers es mantenen entorn del 10%. Naturalment, és més còmode vendre el vi directament als cellers que cercar mercats externs, però es té el perill de dependre excessivament d’un tipus de sector de clients que no podem controlar i, en cas, de circumstàncies especials ens podríem veure molt afectats.
Un aspecte molt important és demostrar la responsabilitat social que suposa difondre la idea del consum amb moderació per extreure del vi el màxim possible de les seves condicions favorables pel manteniment de la salut. Es tracta d’una beguda que té alcohol, és cert, però en una proporció no gaire elevada, gens comparable als destil·lats. A més conté substàncies que tenen una incidència ben demostrada sobre la salut de les persones.
