L’any 2023, APAEMA exposava que aproximadament 110.000 hectàrees cultivables a Mallorca estan en mans de persones i famílies que es dediquen a foravila a temps parcial. Això representa un 64% del terreny agrícola total. La família Cloquell és una d’aquestes i un bon exemple de com intentar revertir aquesta situació. El seu projecte Flor de Figa (Premi “Relleu Generacional” Rural Up 2023) fomenta nous figuerals com a plantació que torni a posar en producció petites finques. D’aquesta manera volen “que l’ús agrari sigui el prioritari al sòl rústic”. El pare de la família explica que els pagesos l’han vist sempre “com un pagès de cap de setmana” i que els seus companys de Palma “com un flipat”.
Reproduïm a continuació l’entrevista a Miquel Jaume que ha fet i publicat APAEMA a la seva pàgina web.
Veniu de família pagesa?
Sí i no. Als anys vint la nostra família va fer doblers amb la vinya i el vi. Sobretot el meu conco; tenia finques i en duia d’altra gent. Va ser l’amo de Son Mesquida perquè et facis una idea. El conco duia 42 quarterades, que es van anar dividint. Mon pare feia el mateix que jo. No era pagès professional, però venia aquí cada dia. Tenia una altra feina, era aparellador als serveis ferroviaris. Quan ens va arribar a nosaltres, als fills, es va tornar a dividir entre germans i cosins. Les terres es va mantenir a la família fins a principis dels 2000, quan es va vendre quasi tot. Només queda el que duim nosaltres.
Com així no vares vendre, tu?
Per la curolla de conservar la finca. Mon pare ja va lluitar per la finca una bestialitat. I jo trobava que arribar i vendre-ho per fer un xalet a Sa Ràpita no era pla. Tot això ha estat una decisió meva que els ha perjudicat a ells [diu en Ponç mirant al seu fill gran]. Aquí he fet moltes inversions. I tot ha sortit d’un sou, ni de vendre altres propietats o de pegar pelotazos per dur els doblers cap aquí, ni del que donava la finca.
Fa uns anys vàreu decidir reformular totalment el maneig de la finca. Com així?
El meu model de finca s’havia basat en tenir porcs en extensiu. Tenia una trentena de truges, dos verros i venia els porcells. Primer a través d’una cooperativa, i després a un mercader. Això suposava estar sempre darrere els preus que marcaven els altres. Per això vàrem començar a llevar porcs i posar arbres. Ametllers. Quan tenguérem sembrat el primer redol, el preu de l’ametlla se’n va anar per avall. Es va enfonsar. De nou, era dependre d’uns lobbies, ja globals, que tiren el mercat enterra quan volen. La conclusió va ser que havíem de cercar un distintiu i enfocar-nos en el mercat local. Manejar el preu nosaltres.
La vostra aposta ha estat la recuperació del cultiu de figuera. En què consisteix el vostre projecte?
Per ara hem fet una plantació experimental amb diverses varietats de figueres per veure quines són les que van més bé, quina resposta de venda hi ha i quina capacitat té el mercat d’absorbir aquest producte. La base que hem decidit a camp és que sigui a la seca i certificat en ecològic. A partir d’aquí conèixer quins són aquells condicionants que hem d’anar adaptant per poder fer que aquest projecte sigui rendible.
Pensau que la figa està ben valorada encara?
Ha baixat el consum a mesura que han anat succeint les generacions. Però si rasques un poc és una cosa que està allà, que ens la sentim nostra. No sé si és per nostàlgia, però hi ha gent que va menjar moltes figues i que comença a veure que les noves generacions no han tengut aquesta sort. O fins i tot que ells ja no en troben a la venda. Perquè les coses com són, és una fruita delicada, suau, gustosa i dolça que molta gent gaudeix una burrada. I més, els seus pinyolets són cruixents. Ho té tot per ser una fruita que recuperem i posem de moda.
Un d’aquests condicionats del mercat és apostar pels elaborats i no només per la figa fresca?
Sí. Sabem que hi ha molta demanda de figa seca al mercat. Per això, de moment hem habilitat un petit obrador a la finca i ara ja tenim el registre sanitari per assecar figues i fer elaborats amb ametlla també, perquè encara no hem perdut l’esperança amb ella. L’assecador també el plantejam per assecar altres productes, coordinats amb altres productors, fora de la temporada de la figa, com albercocs, tomàtigues o taronges per exemple. També confiam que una part dels nostres elaborats els volem fer a S’Obrador d’APAEMA. L’any passat vàrem fer la primera confitura i vàrem quedar molt contents ha funcionat molt a les fires que hem fet.
I en fresc veneu una part de la producció?
Sí. La figa és molt delicada. Per això hem apostat per fer caixetes de cartó semitancades en vers de caixons. No ens agrada veure caixons de figues plens de mosques. Volem vendre fruita fresca. Per això només comercialitzam en format de mig o un kg. Amb aquestes caixetes ens asseguram que només la tocam nosaltres una vegada, quan l’agafam. És un canvi en la comercialització, però l’any passat els comerços varen quedar molt contentes perquè la pèrdua que tenen és mínima. No han de tirar pràcticament res. Així també el preu, que podem marcar nosaltres, és més just per tothom i asseguram una qualitat alta, que són dos dels nostres objectius principals. Per ara només venem a comerços certificats en eco i la primera temporada consideram que va ser un èxit.
Tornant als elaborats, quines proves heu fet?
Les proves sanitàries de figues seques ens han donat molt bon resultat i aviat estarem llestos per distribuir, enguany serà el primer any. Després hem fet proves de pasta de figa seca, que això està directament pensat per ser un ingredient i oferir-lo a indústries. Els resultats també són interessants.
Com les assecau?
Tenim dues màquines deshidratadores. Sanitàriament, et demanen que l’índex d’aigua de la fruita ha d’haver baixat al 0,7 en tres dies. Al sol, com es feia antigament tarda unes setmanes. Per tant, no podem fer-ho com es feia tradicionalment damunt els canyissos. També volem continuar fent més proves i mirar de fer un procés mixt, per tal d’exposar la figa al sol, amem si hi ha diferències organolèptiques o no.
Com vàreu triar les varietats de figueres per sembrar?
Aquí de viver no trobàrem res. No hi havia ningú que estigués fent reproducció amb estaques. Tot s’estava morint. La Xylella estava pegant també a les figueres. Vàrem trobar a València un viver que sí que tenia planter. Tenien varietats que donaven un bon rendiment. En aquell moment només feien una varietat local d’aquí, ara ja en fan més. Vist en perspectiva ens hauria agradat tenir més arbres de varietat locals. Si miram quines són les varietats més se solen fer a la península (zona mediterrània de Catalunya i València) dins projectes rendibles, tenim les mateixes.
Per què vàreu decidir certificar-vos en ecològic?
Per consciència. Volíem fer-ho a la seca i, ja que ho fèiem així volíem també que fos el més respectuós possible amb el medi ambient. Sobretot pel que fa als tractaments dels ametllers, perquè les figueres no necessiten molta cosa. Només és fer un canvi de xip, no curar sinó fer prevenció. No va ser un tema de “marca”.
Tot i que heu mantengut la finca molts d’anys, ara heu tornat a començar diguem. Quines dificultats vos heu trobat? On heu trobat més entrebancs? Per ventura a la part sanitària?
No. Amb el tema sanitari hem trobat molt bona predisposició per part de l’administració corresponent. Ha estat un entrebanc pel fet que hem hagut de fer unes inversions importants que no teníem previstes. Però allà on hem tengut més problemes ha estat amb la normativa agrícola. Bé, sense por podem dir que el problema ha estat la Conselleria d’Agricultura. Xerrant, veus que és allà on tothom que vol fer agricultura acaba topant. Per fer inversions som professionals, però a l’hora de ser reconeguts com a tals i poder optar a ajudes, tot són problemes. El model que s’incentiva és que els joves es facin professionals de primeres i tot d’una “rebran molts de doblers” et diuen. Molt bé. Però que passa si a la piscina no hi ha aigua?
Pensau que les finques petites haurien de rebre més ajuda per part de l’administració?
Entenem que part de la normativa està pensada a Europa, però Mallorca té una realitat molt diferent. Seria interessant que finques relativament petites, com la nostra, puguin accedir a certes ajudes. Perquè aquí molta gent, la majoria de fet, té finques petites. Foravila a Mallorca és així. No podem funcionar només amb les quatre finques grans que hi ha. Això és tot bocins de bocins. Si s’exclouen els petits dels ajuts, com pretenen que comencem a fer a rodar projectes agrícoles? El més probable és que s’acabin venent o deixant com ha passat els darrers anys. No és que sigui més fàcil vendre, és que t’espitgen a fer-ho si no tens esquena per començar un projecte. I socialment, la gent que ha venut quedava com la intel·ligent i els que hem quedat cultivant un parell de quarterades com els tontos del poble. Que a Mallorca haguem perdut tants de millers d’hectàrees de cultius els darrers deu anys és greu. Ara bé, que ningú hagui fet res, que ningú hagui caigut de la cadira, que ningú s’hagui pegat una bufetada amb la porta… és vergonyós. I ells mateixos t’ho diuen: “nosotros trabajamos para los grandes”. La resta, la majoria dels petits, seguim i continuarem sense esperar res d’ells.
I el més satisfactori d’haver començat el projecte que ha estat?
Sens dubte la resposta de la gent. Crec que si no hem perdut l’esperança i pensam que el relleu generacional és possible i que podrem arribar a viure d’aquest projecte és pel suport i els ànims de molta gent.
Teniu la primera plantació i l’obrador. Quin és el pla de futur? Heu de créixer?
Sí, la nostra finca té un límit. Per això volem créixer i estam cercant engrescar a gent que com nosaltres tengui finques petites i que no sàpiga com treure una rendibilitat. Volem que la gent torni a plantar figueres. La idea és parlar i trobar una manera de col·laborar que ens encaixi. O bé assegurant la compra de les produccions o bé fent directament nosaltres el maneig de les plantacions. El projecte està pensat per acabar sent una cooperativa de petits propietaris. Nosaltres hem fet la prova pilot, diguéssim, i amb tota la informació i sabent que el cultiu és rendible i amb una marca dins el mercat, ara ens veim amb cor d’orientar la gent que no sap què fer amb la seva finca. Si qualque soci d’APAEMA ens ha de dir res, ja sap on som.
La figa és una fruita una mica oblidada pels productors. Cada pocs anys un cultiu es posiciona com a salvador del sector. Quins comentaris vos fan altres companys pagesos quan els contau el vostre projecte?
Els mallorquins estam sempre un poc darrere la roca. A nosaltres mateixos ens passa. Generalment, volem esperar a veure com van les coses. En part nosaltres feim aquesta prova, per això. Hem notat que hi ha interès, però que la gent espera. Bé, sí d’aquí a dos anys seguim voldrà dir que això val la pena. Que és rendible mantenir una finca petita amb aquest cultiu. Si posar vinya fa bo, respecte a tenir una finca en producció, posar figueres també ho ha d’arribar a significar.
Per què vos vàreu fer socis d’APAEMA, que vos aporta i que trobau a faltar?
Abans de donar-nos d’alta al CBPAE ja ens vàrem fer socis d’APAEMA. L’interès en l’agricultura ecològica ens hi va dur directes. Crec que això ja diu bastant. Després, els tècnics sempre ens han donat suport a molt, és un equip molt atent i sempre està disposat a ajudar. S’Obrador és important també per nosaltres. Estam molt satifests. Per ventura ens agradaria que encara es fes més feina en crear xarxa entre productors i no només amb els professionals o amb els que fan un mateix cultiu. Un altre vegada tornam allà mateix: hi ha molts petits propietaris que junts i amb la visió de l’agricultura d’APAEMA podrien fer un bon canvi dins el sector. El creixement dels darrers anys de l’entitat també ens té alerta i volem continuar participant activament de les assemblees perquè veim que estam en un moment delicat.
Aquesta és pel patriarca. Com has viscut que els que et venen darrere s’haguin implicat en una cosa a la qual has dedicat tant de temps?
No puc dir que jo no esperés que la feina feta tengués continuïtat. Ho he cercat, clar. Moltes vegades els dic que jo ja m’hauria de llevar d’enmig. Però com et deia, si no hi ha aigua a la piscina, encara no els deixaré que s’hi tirin.
