Guillem Pont, pagès de Ses Sitges i pioner en l’educació ambiental agafa el relleu de la terra familiar i treballa per preservar-la amb valors ecològics. A la finca, situada al municipi de Sant Llorenç, és on van fundar la primera granja escola de les Illes Balears juntament amb la seva dona, Caterina Pons. Després de 35 anys formant infants Pont fa el salt cap al maneig holístic i continua compromès amb la ramaderia ecològica, formant part del projecte ME Ecològic de Mallorca.
Reproduïm a continuació l’entrevista a Guillem Pont que ha fet i publicat APAEMA a la seva pàgina web.
Com heu arribat aquí, Guillem? Vens de família pagesa?
Nosaltres la poguérem comprar l’any 82, vàrem tenir molta sort. Jo som fill de pagesos pobres, que tenien molt poca terra. Mon pare i ma mare van viure dins 9 quarterades. Llavors, tenien una vaca, venien la llet i aquestes coses. Jo no he fet mai de pagès. Em van pitjar a estudiar, cosa que agraesc, i realment de pagès ho he fet ara que mon pare és mort per cuidar la finca. Mon pare, com molta gent, tenia l’obsessió d’agrupar les finques, perquè les que tenia estaven molt escapades per aquí i per allà i passava tot el dia per amunt i per avall amb carro. Per això comprar aquesta finca va ser una cosa important.
Quin és el nom de la finca?
Ses Sitges. Aquesta finca per jo tenia un valor addicional: aquí va néixer Mossèn Salvador Galmés; escriptor puntal dins la literatura catalana. Concretament, té una contarella que és Flor de Card que descriu molt bé com era la vida als pobles a principis de segle XX. Parla dels costums, les maneres de relacionar-se, etc., la recoman molt. Quan vam comprar la finca, aleshores ja acabava els estudis de pedagogia, i vam poder, amb un projecte de la universitat, muntar el que va ser la primera granja escola de les Balears.
Com va ser aquest projecte?
Durant trenta-cinc anys això estava ple d’al·lots. S’enfilaven a la soca de garrovers, d’ametllers, feien pa, formatge… L’hem tinguda amb la gestió de la meva dona, na Caterina Pons, fins a l’any 2016. Hem passat per diverses fases, d’alts i baixos, com tot a la vida. Al principi els mestres estaven molt il·lusionats i al final ja no era tan així. Mentrestant, també hem fet moltes colònies. Hi ha molta gent que recorda la finca per això.
Vos vàreu certificar en ecològic per mor dels infants?
El projecte no es basava a fer grans produccions, és a dir, no teníem la necessitat de vendre molt. Però ens vàrem certificar per una qüestió de principis. No pots ser una granja escola ni fer educació ambiental si no ets una finca ecològica. Fa estona que hi vam entrar dins la roda de ser una finca ecològica, cosa que va costar perquè els pagesos, i mon pare com a membre d’aquell col·lectiu, amb això no hi creien massa.
Com va ser la transició a la certificació eco?
Els pagesos són molt independents, com les ovelles. (Riu) En un principi l’havíem de marcar un poc, de mirar que no comprés coses a les quals estava acostumat. La cosa va anar bé, però va necessitar una ullada.
I tu has fet feina tota la vida al sector financer?
Bona pregunta. Jo diria que tota la vida he estat lligat a l’educació, o al desenvolupament i la formació. Vaig acabar entrant a l’àrea de recursos humans, que era una mica també de formació i tot això.
Quant fa que vares agafar el relleu de la finca?
Devers l’any 2010, i més o manco ho he mantengut igual. És ver que amb els anys el concepte de la granja escola va anar evolucionant. En un inici teníem diferents tipus animals en gàbies, perquè els nins poguessin veure’ls: gallines mallorquines, eivissenques, ànneres, paons, i tot això; però aviat ho vàrem superar i vàrem tomar les gàbies. No vàrem voler ser mai una espècie de zoo. El maneig ha canviat poc, teníem ametllers, figueres i garrovers. En els darrers anys hem hagut de ressembrar sobretot amb garrovers per mor de la Xilel·la, clar. La idea del maneig és poder mantenir la finca sense sembrar, amb la rotació de les ovelles tenir prou menjar per elles i que la terra es vagi enriquint.
Formau part del projecte ME ecològic de Mallorca des de gairebé els inicis, no? Què vos va motivar a formar-ne part?
No vàrem a ser dels primers, però feia poc que havia començat la cosa. Ho férem per una qüestió lògica. Si produíem mèns ecològics havíem d’entrar dins un circuit comercial que defensés això. Que no acabés venut de qualsevol manera. El projecte per una part marca els animals amb una tinta per identificar-los de cara al consumidor i per altra intenta fer xarxa entre els ramaders que fan un maneig eco. Jo sempre he estat partidari del cooperativisme com a forma d’agrupar la gent.
Dins el sector agrícola, almanco a Mallorca, el cooperativisme té mala fama d’ençà del franquisme.
És ver que a Mallorca el cooperativisme molta gent el viu com a una manera de treure un poc més de doblers del seu producte. Hi ha molta feina a fer. Estam educats des de petits en la competitivitat, no en la cooperació. Això pesa com una llosa. Costa perquè les cucales que duim posades són per anar a guanyar i tenir més. Els aspectes relacionals queden a un segon pla. APAEMA crec que fa una feina extraordinària en aquest sentit, perquè veig que té present aquesta altra manera de fer i pens que l’ha de promocionar tant a la formació com amb els seus projectes.
Després de ME ecològic de Mallorca es va iniciar un projecte estatal, PASTURE +, que resumint molt, és un estudi/prova pilot de maneig holístic de guardes on s’implementa un disseny de pastures permanents que millora les finques i lleva feina i despeses de sembrar ferratges. Què t’ha aportat entrar en aquest projecte?
S’ha d’explicar bé, però jo sempre he estat partidari de no fer res. És a dir, no de ser un deixat, sinó de fer les mínimes intervencions. Perquè a foravila a vegades fer no sempre surt bé. Et contaré una petita anècdota. Teníem una bassa per les anneretes. Un dia, una no podia sortir i la mare la cridava. Jo la vaig voler ajudar a sortir, però es va sentir perseguida envers d’ajudada. Va anar a parar al desaigüe intentant sortir i va morir. Com aquestes n’hi ha d’altres. Per tant, jo només vull haver de buidar els arbres quan toqui i que les ovelles facin de desbrossadora. En aquesta línia amb maneig holístic m’hi vaig sentir molt identificat. I amb PASTURE+ l’objectiu és arribar a tenir totes les rotacions i funcionar així l’any 2025: tenir les tanques per les ovelles fetes i deixar d’entrar màquines aquí a dins. És ver que ara m’he vist destorbat amb una crescuda d’olivarda, però si tot va bé esper que la puguem controlar. Abans d’això fèiem la rotació habitual de cultius i remenàvem la terra, favó, ordi i civada, goret, etc. ha estat un bon canvi, vaja.
Que diuen els veïnats d’aquests canvis?
Des d’una perspectiva didàctica pot ser un bon exemple per veïnats i per gent que passi per aquí i es demani com així no sembram. Veïnats convencionals de cada vegada n’hi ha manco, però per exemple tenc un veïnat que és jove i que s’ha posat d’agricultor que arran de xerrar un dia ha acabat implementat també el maneig holístic. Mira, tot el que un fa sempre pot repercutir, i si més no repercuteix en un mateix. Fer que aquesta urbanització de foravila tengui una altra mira i ja està.
Trobes que foravila és una urbanització?
Quan hi penses… Aquí quan ens en vàrem adonar, devers l’any 90, tots els turonets que tenien bona vista estaven en mans d’alemanys. Arran d’això molts de llorencins es van posar a construir a foravila per després vendre. Ara ho mires i només falta una església per ser un poblet de pel·lícula americana. Això és inevitable ja. Dins aquesta situació intentem fer el que puguem per no anar en aquesta sintonia. Com dins una guarda d’ovelles, hi ha veïnats de tota casta. A nivell constructiu moltes vegades són més respectuosos els alemanys que els locals. Hi ha de tot.
Com veus el sector agrari eco?
L’agricultura ecològica és una pedra dins el torrent de productes sense controlar. En proporció la gent que consumeix i produeix ecològicament són una minoria encara, si tenim en compte els números de residents i visitants, però veig que la consciència augmenta dia a dia.
Com a ramader d’oví, com afrontes aquesta nova entrada de llengua blava?
Em pareix una vergonya que la Conselleria d’Agricultura es limiti a dir: “no tenc vacunes”. Si no en tens, en compres. Si no en compres, les fabriques. I si no te’n vas a la Cotxinxina. Amb la pandèmia de covid, que era una cosa totalment nova, es va crear aviat. Aquí l’any 2021 ja vàrem tenir una passada de llengua blava. Per tant, és intolerable. És com pujar dins una barca sense armilla salvavides. Nosaltres estam ferits de llengua blava, perquè el 2021 vàrem perdre mitja guarda. Són dos anys o tres, deixant anyelles, per refer-se d’això. Res enguany hem almangrat. I ja ho veurem. Resarem. Esprem que la conselleria es posi les piles.
Heu notat molt els efectes del canvi climàtic?
Sobretot amb les precipitacions. Amb les sequeres és on ho passam malament. No he tengut problemes de menjar ni he hagut de llevar ovelles perquè faig un poc de gra i alfals a unes finquetes que tenim. De moment anam capejant.
Per què et vares fer socis d’APAEMA?
Ara ja gairebé no ho record. M’hi vaig fer d’una manera natural, com a una eina més que té el sector i que compleix unes certes funcions i dona uns serveis que he aprofitat molt, com pugui ser la formació. Hi ha poca crítica a fer, per ventura trob a faltar més espais, també és responsabilitat dels socis, que quan sen’s convoca hauríem d’assistir. Amb APAEMA vàrem fer una visita a finques de Catalunya i em va sorprendre per bé que els pagesos tenien les assemblees i reunions de cooperatives, per exemple, com una tasca diària, és a dir com un compromís. Aquí a vegades sent que no és una prioritat. La comunicació interna és fonamental també perquè les coses marxin així com toca. Mos hem de conèixer, posar cara, crear relacions personals. Enfortir xarxa, perquè si ho és tota la resta vendrà tot sol. Sobretot perquè hem de vèncer aquesta formació ancestral, històrica i masclista que ens fa ser competitius i anar a guanyar doblers com a únic objectiu vital.
