La ciutadellenca Cristina Pons Benavides va representar a Menorca el passat mes de novembre a la setena edició del concurs anual organitzat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Art i Turisme (IGCAT) que escollia el millor jove xef d’Europa on va quedar en segona posició. Un certamen culinari on aquesta jove cuinera de 24 anys va participar cuinant una versió tradicional i una segona d’innovadora d’un plat molt menorquí com són els calamars plens.
Que t’ha semblat l’experiència?
Molt maca i engrescadora, però al mateix temps molts nervis viscuts. Ho havia practicat un munt de vegades i vaig intentar fer-ho de la millor manera possible. No vaig poder guanyar però estic molt satisfeta perquè entre el jurat hi havia un reconegut xef francès, Alexandre Gautier, que va dir que no es cansaria de menjar el meu plat desenes de vegades.
Era la teva primera vegada en un certamen d’aquests?
Realment no. Al 2020 vaig participar a un concurs de joves talents del menjar italià al nostre país, on vaig cuinar un risotto i em van seleccionar. El que passa és que va arribar el Covid i ja no es va poder continuar la fase presencial. De totes maneres, aquella experiència em va permetre que després pogués anar a treballar a un restaurant italià amb una estrella Michelin de la Toscana.
En quin moment vital et trobes?
Doncs ara mateix m’enganxes a un petit poblet d’Àustria on he vingut a treballar a la cuina d’un hotel de muntanya. La feina m’agrada però ha sigut dur adaptar-me a un entorn de tanta neu i tant fred, amb el que no crec que m’hi quedi gaire. Està vist que soc més de sol.
I com hi has anat a parar?
Vaig estar buscant ofertes de feina i em va sortir aquesta proposta. El passat mes de maig vaig finalitzar el Grau Superior de Direcció de Cuina a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona i ho he compaginat fent feines a la cuina de l’hotel Vela de Barcelona i aquest estiu, on vaig estar treballant a la cuina del restaurant Smoix de Ciutadella.
Ja veig que la teva passió és la cuina…
La mare sempre diu que a mi el que m’agradava de petita era menjar! Vinc d’una família de restauradors perquè els pares tenen un establiment a Menorca però quan va ser l’hora de triar carrera, vaig decidir que volia fer economia a la universitat, tot i que finalment no ho vaig acabar perquè em vaig adonar que realment volia estar a una cuina treballant. Era el meu destí i no ho sabia!
Tens ganes d’obrir un restaurant en el futur?
Potser si, però em queden moltes coses per aprendre d’aquest món.
Abans d’acabar m’agradaria si em pots explicar aquestes dues receptes que vas fer al concurs a veure si m’atreveixo a preparar-les a casa.
Clar que si! És un plat molt típic del Nadal a Menorca perquè aquesta època és la bona per la pesca del calamar! Per començar necessites un parell de calamars frescos, dos o tres patates, un pebre verd, un pebre vermell, ceba, tomàtiga, sobrassada, oli d’oliva, sal, all, julivert, pebre negre i pimentón vermell. El primer que hauràs de fer és netejar els calamars i donar-los la volta. Després hauràs de sofregir els sacarins i els alons del calamar amb la sobrassada, l’all i el julivert. Amb aquest farciment omples els calamars i els tanques amb un escuradents, que també t’haurà servit per punxar-los prèviament ja que així evitaràs que s’inflin quan els enfornis. Amb el mateix oli prepares el sofregit amb els pebres, la ceba i la tomàtiga.
Fins aquí ho veig clar.
El següent pas és el forn a 180 graus amb les patates i el sofregit i no oblidis posar una mica d’aigua perquè les patates quedin tovetes. Quan vegis que les patates ja estan gairebé al punt, poses els calamars damunt un màxim de cinc o deu minuts perquè s’acabi de fer.
I la recepta innovadora?
A la recepta innovadora vaig voler donar menys importància al calamar per reivindicar la sostenibilitat del producte perquè ara mateix l’estem emprant a totes les estacions quan abans només es pescava per Nadal. És per això que al concurs de jove xef, vaig fer una patata en forma de cilindre i a dins la vam buidar per posar el sofregit. La patata estava envoltada amb una fina lamina de calamar que havia fet abans i per sota, vaig posar blat xeixa fent una fusió amb un altre plat molt menorquí que és l’arròs a la terra. Va ser una recepta on vam aplicar tot els ingredients, però vam aprofitar-los al màxim sense llençar res!
